Culers pericos

L¡¯Espanyol se¡¯n va de pet a Segona l¡¯any que ha celebrat la tornada a Europa. L¡¯equip, i tamb¨¦ el club, han anat de mal borr¨¤s des que la junta i l¡¯amo no es van avenir amb Rubi. El t¨¨cnic tamb¨¦ ha acabat de mala manera al Betis. L¡¯oferta verd-i-blanca era temptadora i el projecte resultava engrescador per al t¨¨cnic de Vilassar. Ning¨² no va saber fer aleshores una bona lectura d¡¯aquella separaci¨®, que anava m¨¦s enll¨¤ d¡¯una q¨¹esti¨® econ¨°mica, tal com es va donar a entendre en alguns sectors de l¡¯Espanyol. Rubi no nom¨¦s volia millorar el seu contracte, sin¨® tamb¨¦ la plantilla en una temporada en qu¨¨ s¡¯havia d¡¯afrontar la Lliga i la Lliga Europa.

No es tracta de justificar el t¨¨cnic; fer-ho ¨¦s massa f¨¤cil i oportunista quan van mal dades a Cornell¨¤-el Prat. Els fets, en qualsevol cas, diuen que l¡¯Espanyol no ha sabut trobar un substitut de Rubi. Ha fet la sensaci¨®, fins i tot, que qualsevol t¨¨cnic valia, si es repassa que a la banqueta hi han segut Gallego, Mach¨ªn, Abelardo i Rufete. El director esportiu ha assumit el c¨¤rrec en un intent desesperat de demostrar que no ¨¦s un problema de plantilla ni de planificaci¨® ¡ªassumptes de la seva compet¨¨ncia¡ª, sin¨® de gesti¨® d¡¯un equip en el qual ja no se sap quins s¨®n els bons i els dolents, v¨ªctimes d¡¯una din¨¤mica perdedora des de la derrota amb el Llevant.

El nyap t¨¦ una soluci¨® dif¨ªcil i confirma d¡¯alguna manera que s¡¯ha improvisat a partir de la falsa creen?a que hi havia equip de sobres per competir, un diagn¨°stic tan errat com el que es va fer respecte al dia a dia del club: hi ha hagut canvis en diverses ¨¤rees, la majoria estrat¨¨giques, sense que se s¨¤piga gaire b¨¦ qu¨¨ pret¨¦n Chen Yasnheng, tip de perdre cal¨¦s despr¨¦s de pagar els deutes i tan espantat pel descens que al mercat d¡¯hivern es va gastar els 40 milions que s¡¯havia estalviat a l¡¯estiu, quan creia que havia trobat el rumb que li convenia a l¡¯Espanyol. Avui actua a deshora i de mala manera, segurament desorientat a la Xina.

L¡¯Espanyol ha estat un equip d¨¨bil a les ¨¤rees, especialment a la contr¨¤ria, renyit amb el gol: ha fet i venut davanters i, en canvi, no n¡¯ha sabut comprar; nom¨¦s cal recordar Gerard Moreno i Borja Iglesias i mirar la llista de rematadors de la temporada 2019-2020. Tampoc hi ha ajudat la lesi¨® de Ra¨²l de Tom¨¢s. No sembla que la situaci¨® tingui remei quan encara queda passar pel Camp Nou i ara mateix no hi s¨®n ni Lo Pelat ni Tamudo per fer mal al Bar?a. Els culers voldran fer sang amb els pericos encara que no hi hagi p¨²blic a l¡¯estadi i, si poguessin, voldrien signar el mateix dia el seu descens a Segona despr¨¦s del seu mal pas a la Lliga. Cal no oblidar que parlem de l¡¯Espanyol de Barcelona.

Ja se sap qu¨¨ passa amb la rivalitat; altra cosa ¨¦s si a la ciutat i a l¡¯administraci¨® ja els va b¨¦ que l¡¯Espanyol pugui baixar mentre troba una idea d¡¯equip i de model de club que el torni a portar a la Lliga. I al periodisme, qu¨¨ li conv¨¦? Tal vegada ¨¦s un bon moment per plantejar-se quin ¨¦s el tracte que rep l¡¯Espanyol als mitjans de comunicaci¨® de Catalunya. A vegades he tingut la sensaci¨® que funciona com una quota, com una realitat que conv¨¦ no ignorar, com si se li perdon¨¦s la vida ¡ªtamb¨¦ sense autocr¨ªtica¡ª, sobretot des que els periodistes es van adonar que ser perico no puntua, o no dona protagonisme, i escau per tant fer-se del Bar?a.

No oblidar¨¦ mai la figura de l¡¯admirat Andr¨¦s Astruells. Va ser un periodista perico de ploma fina i precisa que un bon dia va anunciar que s¡¯havia passat al barcelonisme despr¨¦s que Gamper se li aparegu¨¦s a la Rambla. Una manera aguda per dir que, si volia ser cridat a les tert¨²lies, havia de ser per parlar del Bar?a i de Messi. N¡¯hi ha hagut d¡¯altres que des d¡¯aleshores han canviat d¡¯equip sense cap mena d¡¯explicaci¨® ni l¡¯enginy de l¡¯enyorat Astruells. No estaria de m¨¦s recordar que hi va haver un temps en qu¨¨ la carrera d¡¯alguns periodistes d¡¯esports comen?ava a Sarri¨¤, com si fos una prova o un entrenament per poder arribar al Camp Nou.

A mi em va passar a l¡¯Avui i a El Pa¨ªs. I per aix¨° em sento agra?t a molta gent: a Pepe Guijarro, Vicen? Lloret, Salvador Oliveras, Jos¨¦ Maria Calz¨®n, Juan Segura Palomares, i al Jordi i la Maria; tamb¨¦ a Jos¨¦ Mar¨ªa Maguregui, Juanjo D¨ªaz, Javier Clemente; i esclar, a molts d¡¯altres, alguns presidents, com Manuel Meler o Antonio Bar¨®. L¡¯Espanyol era una escola en la qual s¡¯aprenia l¡¯ofici quan no hi havia internet ni debats i encara s¡¯havia d¡¯anar al camp per informar, anys en qu¨¨ calia mirar als ulls de la gent per entendre les coses i poder desxifrar un Bar?a-Espanyol.

No es tracta d¡¯un atac de nost¨¤lgia ni de reivindicaci¨®, sin¨® de reflexi¨® ara que es pregunta als aficionats al futbol catal¨¤ qu¨¨ els sembla el possible descens de l¡¯Espanyol quan les coses tamb¨¦ van malament al Bar?a. A Rubi segur que li deu saber greu, tant com li hauria sabut a Astruells, i menys del que els sabr¨¤ als que van arribar al Camp Nou per¨° no oblidaran mai Sarri¨¤, perqu¨¨ els va ajudar a definir la seva identitat.

Tot plegat el derbi de dimecres vinent arriba en un moment de nyonya i tristesa.