Enric Satu¨¦: ¡°El dissenyador gr¨¤fic ha desertat de crear consci¨¨ncia¡±

Un cal?otet Braslip m¨¦s a cada bugada com a campanya de protesta dels monjos contra l¡¯abat que volia castigar el propietari dels primers que van apar¨¨ixer estesos entre la roba de clausura de Montserrat el 1963; Jaime Gil de Biedma passant-se quatre hores recitant els sonets de Shakespeare en angl¨¨s esperant que el traguessin d¡¯un ascensor avariat al Cadaqu¨¦s del anys seixanta¡­ S¨®n dos dels sucosos episodis que desvela a Vistes de prop i de lluny (Index Edita) el dissenyador gr¨¤fic Enric Satu¨¦ (Barcelona, 1938). ¡°S¨®n fils de vida que he anat estirant i interpretant, m¨¦s que unes mem¨°ries¡±, diu el creador dels logotips de l¡¯Instituto Cervantes i la Universitat Pompeu Fabra, del cartell electoral de Josep Benet a la Generalitat de 1981 o de les cobertes d¡¯Alfaguara dels anys vuitanta sobre un llibre sense t¨ªtol ni autor a la portada i que t¨¦ les millors virtuts dels seus dissenys: una senzilla, efica?, fresca i elegant capacitat comunicativa, una transcend¨¨ncia sense estrid¨¨ncia.

Pregunta. Dedica for?a espai a un pare que no va con¨¨ixer fins als 14 anys, quan va tornar de la pres¨® franquista despr¨¦s de passar per les patrulles de control quan la Guerra Civil i per la resist¨¨ncia francesa. Com el va influir aquesta abs¨¨ncia?

Resposta. Era un deute moral que tenia per haver-lo tractat poc i fredament. Va ser un tall llarg i irreparable que va impedir la intimitat posterior. A casa, quan va tornar, no li f¨¨iem gaire cas: era un home derrotat. Ser fill ¨²nic i sense pare tants anys em va fer introvertit, sempre escoltant m¨¦s que intervenint, anant amb gent m¨¦s gran que jo, potser buscant experi¨¨ncies i protecci¨®¡­

P. I en l¡¯¨¤mbit professional?

R. Doncs tamb¨¦: vaig lluitar perqu¨¨ el disseny gr¨¤fic pass¨¦s d¡¯estar subordinat en una impremta i tingu¨¦s entitat pr¨°pia en l¡¯oferta cultural del pa¨ªs, per¨° mai vaig ser soci del FAD o professor d¡¯Eina o Elisava; sempre he anat tot sol. M¡¯ha acompanyat tota la vida una abstracci¨® de conjunt, per¨° no ¨¦s una marca amargant.

P. L¡¯episodi de Gil de Biedma passa a l¡¯ascensor de l¡¯apartament d¡¯Oriol Bohigas a Cadaqu¨¦s, un ambient un punt promiscu, segons dibuixa, per¨° molt il¡¤lustrat¡­

R. Era una ¨¨poca. En aquell ascensor hi vam quedar enxampats amb el director de cine Jaime Camino i el pol¨ªtic Salvador Clotas¡­ Bohigas ha estat un mestre meu: feia un exercici socr¨¤tic de preguntar burxant-te, molt pedag¨°gic; una mica com Joan Brossa, a qui vaig tractar 23 anys¡­

P. Bohigas es queixa que la burgesia actual no podria fer un museu com el MNAC per falta de diners i de bon gust; vost¨¨ parla de manca de valentia art¨ªstica d¡¯aquesta burgesia¡­

R. ?s que ¨¦s una burgesia culturalment i art¨ªstica poc ambiciosa, del tipus ¡°preu per preu, sabata grossa¡±, i aix¨ª no es fan les grans col¡¤leccions. Picasso, Mir¨®, T¨¤pies... s¨®n d¡¯aqu¨ª i aqu¨ª no hi ha quedat gaire obra; qualsevol empresari d¡¯Oklahoma t¨¦ un quadre d¡¯un impressionista franc¨¨s, i aqu¨ª, tan a prop, res. La burgesia catalana ha estat poc amant de la cultura en el sentit de comprometre-s¡¯hi seriosament, d¡¯acompanyar art¨ªsticament; potser ha estat espavilada per als negocis, per¨° molt poc per a l¡¯art i la cultura.

P. Dels anys com a professor a l¡¯Escola T¨¨cnica Superior d¡¯Arquitectura extreu que ¡°la imaginaci¨® i la cr¨ªtica s¡¯han redu?t fins a l¡¯empobriment¡±.

R. Tant en arquitectura com en disseny, en els anys daurats hi havia unes revistes, unes trobades, uns vehicles cr¨ªtics que mantenien vius uns focus de discussi¨® enriquidors; ara hi ha un sol estil universal. Per qu¨¨? Perqu¨¨ ning¨² valora cr¨ªticament res; els congressos i les jornades, avui, s¨®n nom¨¦s pur intercanvi mercantil, un exercici econ¨°mic, no hi ha cap mena de dial¨¨ctica. Per aix¨° tot est¨¤ tan uniformitzat.

P. Tamb¨¦ del pas per l¡¯ensenyan?a diu que la intel¡¤lig¨¨ncia no ¨¦s un atribut mascul¨ª i que el matriarcat ¨¦s el futur¡­

R. Avui, per pr¨¦mer una tecla no cal for?a; les dones s¡¯han igualat en aix¨° i, a sobre, encaixen les coses complexes amb m¨¦s enteresa, tenen una disposici¨® a treballar ancestral, i, essent tant o m¨¦s intel¡¤ligents, s¨®n m¨¦s disciplinades. A classe veus que es veuen i es noten superiors als nois, aviat guanyaran totes les oposicions que calgui. La meva confian?a en les dones ja va sorgir a l¡¯institut-escola republic¨¤: les m¨¦s dignes, intel¡¤ligents i discretes que he conegut venien d¡¯all¨¤; mai m¨¦s s¡¯ha produ?t una cosa aix¨ª.

P. Ha passat la febrada de l¡¯¡°estudies o dissenyes?¡±, el millor moment per al disseny gr¨¤fic?

R. Aix¨° ¨¦s molt clar: hi ha hagut un despla?ament, o fins i tot una desaparici¨®, de determinats valors. Quan es va aconseguir la rellev¨¤ncia del nivell gr¨¤fic en la participaci¨® en la comunicaci¨®, ja fos d¡¯un detergent o d¡¯un llibre, el dissenyador tamb¨¦ volia i podia comunicar alguna cosa, passar algun missatge cultural, ni que fos subliminar a trav¨¦s del color o de la tipografia. Es volia provocar un canvi a la llarga en el gust del receptor, que la societat tingu¨¦s m¨¦s bon gust; aquesta participaci¨® s¡¯ha devaluat: els dissenyadors, avui, nom¨¦s responen de manera t¨¨cnica i divertida a demandes mercantils, han desertat del vessant educatiu i de crear consci¨¨ncia. El que d¨¨iem, falta cr¨ªtica.

P. ?s reversible, la situaci¨®?

R. Les escoles de disseny de Barcelona estan majorit¨¤riament dirigides per dissenyadors que no s¡¯han bregat en l¡¯exercici professional, i aix¨ª, dif¨ªcilment, poden formar b¨¦; els millors, els professionals m¨¦s competents, no fan classes. El sector pateix una degradaci¨® org¨¤nica. No hi ha una cultura tipogr¨¤fica: en un ordinador hi ha 10.000 lletres, ¨¦s f¨¤cil accedir-hi, tot est¨¤ barrejat i sense context... No s¨¦, s¡¯hauria de multar directament la gent que posa les lletres de cap per avall; aix¨° ho va fer en Brossa, ¨¦s maltractar la mem¨°ria, una repetici¨® insensata...

P. Qu¨¨ li sembla el fitxatge per part de l¡¯Ajuntament de Barcelona de Nacho Padilla, el director creatiu de Manuela Carmena?

¡°El cartell ¡®Barcelona t¨¦ molt poder¡¯ ¨¦s vulgar; un alumne ho tindria dif¨ªcil si volgu¨¦s entrar a Eina fent una cosa aix¨ª¡±

R. ?s fruit del desconcert m¨¦s absolut i la plasmaci¨® evident de la p¨¨rdua de pes de l¡¯escola de Barcelona: l¡¯arquitectura i el disseny es van arru?nant. Tinc la sensaci¨® que Padilla ¨¦s m¨¦s un expert en estrat¨¨gia d¡¯imatge i comunicaci¨® i m¨¤rqueting que dissenyador.

P. I del cartell, Barcelona t¨¦ molt poder?

R. No t¨¦ el m¨¦s m¨ªnim inter¨¨s ni valor; ¨¦s d¡¯una mediocritat absoluta, una vulgaritat infinita. Un alumne ho tindria dif¨ªcil si volgu¨¦s entrar a Eina fent una cosa aix¨ª... L¡¯¨²nic que t¨¦ de cartell ¨¦s la mida.

P. I doncs?

R. Una demostraci¨® m¨¦s d¡¯aquesta burgesia cada cop m¨¦s inculta; la solv¨¨ncia li dona l¡¯haver treballat amb la Carmena i tal... Falta criteri cr¨ªtic. A mi, se¡¯m fa dif¨ªcil mesurar perqu¨¨ els meus criteris de rigor ja no s¨®n vigents... No s¨¦, mires Filmin i Netflix i veus que tot ¨¦s igual, totes les tipografies s¨®n acceptables, tot est¨¤ b¨¦, ¨¦s correcte, s¨ª, per¨° no hi ha res extraordinari; aix¨° ho ha facilitat la tecnologia, els ordinadors... Per¨° on hi ha avui un Saul Bass dissenyant cartells de pel¡¤l¨ªcules?

P. I en el m¨®n del llibre, qu¨¨ li crida l¡¯atenci¨®?

R. ?s que el disseny ¨¦s el meu passat, ja no m¡¯interessa; ara vull seguir amb l¡¯escriptura, amb la qual em sento lliure i independent, com quan pintava en els meus or¨ªgens... Del m¨®n editorial? Poca cosa. Potser aquest llibre, on he assolit el meu somni: fer una coberta sense t¨ªtol ni autor, homenatge al llibre com es feia en el seus primers 300 anys. Doncs sap que ning¨² ha comentat res de res? ?s molt una met¨¤fora dels temps d¡¯avui: tu claves una puntada de peu a l¡¯auditori creient que es mour¨¤, per¨° facis el que facis, passar¨¤ inadvertit.