Vint anys sense Enric Miralles

Enric Miralles (Barcelona, 1954-2000) no distingia entre edificis del passat i edificis actuals. ¡°Si han arribat fins avui, s¨®n actuals¡±, deia. Al seu parer, construir no era el punt final de cap treball, era el principi. ¡°La sensaci¨® d'obra inacabada dona vitalitat, mod¨¨stia, l'aspiraci¨® a treballar amb el temps i no en contra seu¡±. Estava conven?ut que no calia tenir por del temps, calia preparar-se per assumir-lo. ¡°Qualsevol construcci¨® que ha estat capa? de sobreviure al pas del temps ¨¦s, per definici¨®, una transformaci¨® cont¨ªnua¡±, argumentava.

Pocs arquitectes han afrontat l'arquitectura amb l'amplitud mental d'Enric Miralles. Desaparegut el 3 de juliol del 2000, als 46 anys, despr¨¦s d'un fulminant tumor cerebral, va deixar pel m¨®n ¨CAlemanya, Holanda, Esc¨°cia, Barcelona, Alacant o el Jap¨®¨C un ventall de projectes magistrals i inesperats amb una cosa en com¨²: la capacitat de construir un lloc. Excepte el gratacel que va aixecar a Barcelona per a Gas Natural, les seves obres eren, s¨®n, m¨¦s una topografia que no pas un edifici, una mica m¨¦s proper a la natura que a la ra¨® o la geometria. El cementiri d'Igualada, on est¨¤ enterrat, est¨¤ fet del pas del temps. ?s, com tantes de les seves obres, un treball en perp¨¨tua transformaci¨®. Ha anat construint-se amb la mort de les persones, que li donen vida. Per aix¨° ¨¦s el contrari d'una tomba.

A m¨¦s d'obres, Miralles va deixar tamb¨¦ una reguera de deixebles capa?os de pensar per si mateixos. La ra¨® ¨¦s senzilla: era un arquitecte-eucaliptus. Inimitable, res hauria pogut cr¨¦ixer a la seva ombra. No obstant aix¨°, tenia clar que l'arquitectura ¨¦s un treball en equip. Per aix¨° la seva oficina, capitanejada per la seva ¨²ltima s¨°cia ¨Ci esposa???¨C, Benedetta Tagliabue, va ser capa? de concloure els grans projectes que ell amb prou feines va sembrar a l'estranger.

Ning¨² a Espanya ha pogut ocupar encara el seu lloc. Nom¨¦s la capacitat d'arriscar-se, entregar-se i reinventar-se en cada projecte de SelgasCano parla un idioma ¨Cen absolut un estil¨C igualment ambici¨®s. EMBT (les inicials d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue), convertit en un notable estudi d'arquitectura, ho sap. A m¨¦s dels seus propis projectes, tenen un llegat per gestionar i ho fan des de la Fundaci¨® Enric Miralles, a la qual l'Ajuntament de la ciutat ha encarregat recordar l'arquitecte dues d¨¨cades despr¨¦s.

Miralles els demanava als projectes intensitat suficient per no avorrir-se. La intensitat en arquitectura fa que, enmig del dol per un ¨¦sser estimat, alg¨² pugui tenir un instant de pau perdent la mirada en un cementiri que, devorat per la vegetaci¨®, li faci pensar m¨¦s en el cicle de la vida que no pas en la mort que l'ha portat fins all¨¤. Per aix¨° la intensitat que complica els projectes tamb¨¦ els consolida. En multiplica l'¨²s, els fa romandre en el temps. Miralles va c¨®rrer riscos: a Alacant va aixecar un pavell¨® esportiu que, lluny de la majoria dels estadis, ¨¦s un micromon que permet la conviv¨¨ncia entre esports i descobriment. A Morella (Castell¨®), amb l'arquitecta Carme Pin¨®s, va construir una escola que forma alhora part de la muntanya i del precipici. A Frankfurt va saber treballar amb la ind¨²stria per a l'Escola de M¨²sica de la ciutat i a Utrecht va explicar, ampliant l'antic ajuntament, que les capes i les traces s¨®n el document on est¨¤ condensat el temps d'un lloc.

Amb el temps, i contra el poc que va tenir en aquest m¨®n, va construir el que avui, amb la dist¨¤ncia de dues d¨¨cades, es pot jutjar com un llegat excel¡¤lent. Associat primer a Carme Pin¨®s i posteriorment a la mare dels seus dos fills, la projectista italiana Benedetta Tagliabue, Miralles parlava amb freq¨¹¨¨ncia de la mudan?a, de la idea que l'arquitectura ¨Ccom la literatura¨C reaparegu¨¦s en un altre lloc. I encara que va consolidar una manera de projectar molt personal, assegurava que bona part de les idees que tenim no s¨®n nostres. ¡°Formen part d'una mena d'esperit d'un temps que ve donat per la capacitat d'interpretar d'una societat¡±, va dir una vegada.

Quan va superar els 40 anys, Rafael Moneo va escriure un judici c¨¨lebre: Miralles corria el risc de convertir-se en un arquitecte ¡°amb m¨¦s passat que futur¡±. El temps ha demostrat que l'autor del Museu de M¨¦rida es va equivocar meravellosament i tristament. Va resultar cert que a Miralles li quedava poc temps, per¨° en aquells anys va ser capa? de construir un univers. Els seus treballs p¨°stums van ser majorit¨¤riament internacionals: l'ampliaci¨® de l'Ajuntament d'Utrecht ¨Cconstru?da deixant parlar a cada ¨¨poca¨C o el Parlament d'Esc¨°cia ¨Cun lloc proper a l'exterior i obert al di¨¤leg¨C demostren avui que, com passa amb la millor arquitectura, ¨¦s impossible datar aquests treballs. Miralles treballava amb el temps, multiplicant-lo, entenent-lo, avan?ant-lo i assumint-lo. Deia que una casa ha de tenir una intensitat semblant a com vius. Tamb¨¦ que, a trav¨¦s de l'arquitectura mateixa, aprenia a fer arquitectura: ¡°L'experiment est¨¤ lligat a la durada de la teva vida, no a la durada dels teus edificis¡±.