Flash Flash: 50 anys de truites i molt m¨¦s

El dest¨ª ha volgut que en poc temps s'ajuntin aniversaris de Bocaccio, Montesa i Flash Flash, en un triangle de nost¨¤lgia irresistible. La discoteca, les motos ?especialment les impales i les cotes? i el restaurant formen part d'una constel¡¤laci¨® de s¨ªmbols i emocions, amb protagonistes comuns, que han marcat l'imaginari de tota una certa Barcelona burgesa, per¨° tamb¨¦ progressista. Bocaccio es va inaugurar el 67, Montesa compleix 75 anys (la Cota 247, nascuda el 68, ja ha fet els 50) i ara ¨¦s el torn del Flash Flash, nascut el 3 de juliol de 1970, aquest divendres fa exactament mig segle.

El local del carrer de La Granada, a tocar del carrer de Tuset (una altra icona de la ciutat) ¨¦s el resultat de la idea de quatre amics de muntar el restaurant que els hagu¨¦s agradat a ells descobrir: Alfonso Mil¨¢ (germ¨¤ precisament de Leopoldo Mil¨¢, el dissenyador de la Impala y la Cota 247), Leopoldo Pom¨¦s i les esposes de tots dos, Cecilia Santo Domingo i Karin Leiz, respectivament. Flash Flash, que ¨¦s molt m¨¦s que truites, per descomptat, i va lligat a conceptes m¨¦s immaterials com l'amistat, la vida social, el trobar-te gent i el deixar-te veure (a m¨¦s que cal esmentar les incombustibles hamburgueses Monty i Cadillac), arriba al seu aniversari miraculosament sense passar de moda, mantenint la imatge avantguardista i avui ja cl¨¤ssica dels seus or¨ªgens, realitzant petits ajustos (la il¡¤luminaci¨®) i innovant just el que cal (la quinoa o l'hamburguesa Cecilia). Una versi¨® en restaurant del vell pr¨ªncep de Salina de El Gattopardo, capa? de ballar amb una joveneta sense perdre l'aplom, la dignitat i la classe.

M¨¢s informaci¨®n

Quan a Bocaccio corrien el pensament i el xampany a dojo

Cop de gr¨¤cia a la Impala

Leopoldo Pom¨¦s, l¡¯hedonista que va alegrar el gris franquisme

Aquest divendres al mat¨ª la nodrida segona generaci¨® de Pom¨¦s y Mil¨¢s, el ¡°sanedr¨ªn¡± que controla el Flash Flash, representats especialment per Iv¨¢n Pom¨¦s i, per a l'ocasi¨®, Mercedes Mil¨¢ (acompanyats pel gerent, Javier Hoyos), han presentat entre truites i records, com no podia ser d'una altra manera, el 50 aniversari. Ho han fet, despr¨¦s d'una animada foto de grup al crit (de la Mercedes) ¡°aqu¨ª tots els Mil¨¢ i Pom¨¦s!¡±, sota l'elegant ¨¨gida de l'¨²nica supervivent del quartet original, Karin Leiz, que, a la manera de Lisa Gherardini, l'esposa de Francesco del Giocondo, s'ha fet immortal com la famosa fot¨°grafa que adorna les parets del restaurant, una veritable Mona Lisa de la modernitat dels setentes. Leiz mirava amb m¨¦s curiositat que nost¨¤lgia la seva imatge multiplicada, tan popera, armada amb la c¨¤mera el flaix de la qual (d'aqu¨ª Flash Flash, esclar) ¨¦s l'aplic de les llums originals del local i tocada amb la gorra de quadres que ?com va revelar Poldo Pom¨¦s? era propietat d'un altre Leopoldo, Leopoldo Rod¨¦s. Ha rememorat que la borsa de la bateria pesava molt i que ella va posar despr¨¦s de no funcionar, d¨¦u-n'hi-do!, les models professionals que van provar abans i eren m¨¦s joves (Leiz tenia llavors 31 anys i 3 fills). ¡°Va ser molt divertit, la primera sessi¨® vaig vestir una minifaldilla i botes per¨° no quedava b¨¦ i vaig suggerir l'abillament que porto en les fotos. Vaig fer moltes postures, per¨° va ser un pim-pam foc! Una cosa molt el¨¨ctrica¡±. La idea de relacionar aix¨ª el restaurant amb la fotografia i la professi¨® de Pom¨¦s pare va ser, va dir, de Federico Correa, l'arquitecte que amb Alfonso Mil¨¢ es va encarregar de l'interiorisme.

L'acte d'aquest divendre, amb mascaretes i dist¨¤ncies, ha estat una barreja de dades i mem¨°ria. Entre les primeres, que el Flash serveix cada l'any 37.000 truites (en porten 5 milions: aviat, s'ha assenyalat, hauran servit una per catal¨¤), i que la top, la m¨¦s venuda, ¨¦s la fornera, seguida per la de t¨°fona i formatge, la de carxofa i la d'alberg¨ªnia. Hi passen cent mil persones a l'any, 270 persones al dia. Entre els grans records, el de Karin Leiz d'Arthur Rubenstein degustant una truita de xori?o despr¨¦s de cada concert a la ciutat, o el de Mercedes Mil¨¢ dels sopars de Gabo y Mario Vargas Llosa (separats). Altres nom¨¦s podem aportar l'experi¨¨ncia de sopar amb Bert¨ªn Osborne a la taula del costat, fregant els genolls (¨¦s molt alt) per a enveja de diverses dames que sospiraven entre mos i mos de truita.

Mil¨¢ ha recordat els molts arquitectes i professionals liberals habituals del restaurant i ha sentenciat, potser amb un exc¨¦s de devoci¨®, que ¡°un periodista que no sigui client del Flash no ¨¦s periodista¡±. Ivan Pom¨¦s ha enumerat els canvis al Flash aprofitant l'aturada (in¨¨dita en la seva hist¨°ria) que han viscut pel coronavirus. Tots els sof¨¤s s¨®n nous, s'ha creat un servei a domicili i s'ha preparat l'aniversari. No podr¨¤ haver-hi una ¡°superfesta¡± al p¨¤rquing i al carrer com en aniversaris anteriors at¨¨s que caldria restringir molt l'aforament i ¡°voldr¨ªem que hi estigu¨¦s tothom, perqu¨¨ el Flash ¨¦s molt democr¨¤tic¡±. De manera que sobretot ser¨¤ una celebraci¨® virtual, molt din¨¤mica a la web del restaurant, amb v¨ªdeos, entrevistes (amb Correa, entre molts altres), an¨¨cdotes i una pel¡¤l¨ªcula que realitzar¨¤ Poldo Pom¨¦s. I altres sorpreses com una animaci¨® de la ic¨°nica fot¨°grafa, a la qual veurem per primera vegada movent-se, i una investigaci¨® sobre les truites que es fan a la ciutat.

¡°A la Barcelona grisa dels setanta, el Flash va ser una cosa molt b¨¨stia¡±, ha considerat l'Iv¨¢n, que ha destacat la fidelitat dels clients (alguns venen tots els dies) i com les generacions es van passant el testimoni dins de les mateixes fam¨ªlies: no ¨¦s estrany veure avis, pares i fills junts a la taula (¡°anar a el Flash ¨¦s un esdeveniment familiar¡±). Ha assenyalat entre els secrets del restaurant, a part de les seves caracter¨ªstiques de disseny ¨Cbanc continu, ¡°cap taula dolenta¡±, espai aterrassat que es va elevant suaument fins al vermell ¡°pavell¨® del pip¨ª¡± (Iv¨¢n Pom¨¦s dixit), els lavabos, en els quals va regnar la senyora Charo¨C, el donar totes les facilitats al client. No cal reserva, ha recordat, se sopa fins a molt tard (el que ha fet que molts actors de teatre siguin habituals), se serveix ¡°un menjar de qualitat sense enganys¡±, es procura la comoditat; et reconeix i et tracta b¨¦ ¨Camb respecte i estima¨C un personal amb molt d'ofici (i. i. el llegendari ma?tre Simeon Soria, retirat a Esplugues; l'actual, Jordi Paesa Fons) i sense familiaritats excessives. Des del principi s'ha procurat que hi hagi molts cambrers, sempre amb jaqueta i corbata. S¨®n caracter¨ªstiques la rigorosa neteja, certa cuidada informalitat (la proximitat, l'abs¨¨ncia d'estovalles), i la comprensi¨® amb les peculiaritats i manies dels clients. Ni tan sols s'al?a una cella quan alg¨² es fa explicar per mil¡¤l¨¨sima vegada la difer¨¨ncia entre la Cadillac i la Monty (les t¨¤peres) o demana al llarg de trenta anys indefectiblemente sempre el mateix arr¨°s esquirol. La discreci¨® ha estat una altra constant al Flash, aix¨ª com una subtil eleg¨¤ncia que ha fet que, per exemple, en incorporar l'hamburguesa Cecilia amb pa per a les noves generacions nom¨¦s es posi llescada sota perqu¨¨ la gent no la menji amb les mans.

Iv¨¢n Pom¨¦s ha destacat que Flash va ser un avan?at de la cuina healthy amb el seu buf¨¦ d'amanides. Les hamburgueses es van incorporar a inst¨¤ncies de la malmesa Cecilia Santo Domingo (morta als 36 anys per un accident cardiovascular), que va considerar que la gent no podia menjar nom¨¦s truites. Se'n van anar tots a Nova York a buscar la f¨®rmula de les tan famoses hamburgueses de PJ Clarke¡¯s. La llegenda (i Mercedes Mil¨¢) afirma que les van millorar. Es van endur tamb¨¦ el past¨ªs de formatge. Ah, el de l'hamburguesa Monty no ¨¦s pel mariscal Montgomery, com vol¨ªem alguns, sin¨® per un gos que tenia Alfonso Mil¨¢...