Carrizosa: ¡°Demano als independentistes una treva, no una ren¨²ncia¡±

Pregunta. S¨®n els ¨²nics que fan bandera de no voler eleccions anticipades Per qu¨¨?

Resposta. ?s que la poblaci¨® no se sent concernida. Ve la pitjor crisi econ¨°mica i hi ha por de la sanit¨¤ria. Hi ha una desconnexi¨® evident entre el que vol la gent i el que cuinen les forces pol¨ªtiques.

P. Per¨° si el Suprem ratifica la condemna a Quim Torra hi haur¨¤ eleccions. O prefereixen que el Govern busqui un substitut?

R. La lluita contra la pand¨¨mia no pot quedar paralitzada per la seva agenda judicial. Ha de tenir a punt un pla l¡¯1 de setembre en vista d¡¯una possible nova onada. El focus no pot estar en les eleccions, en la ruptura independentista o en possibles tripartits.

P. Les enquestes no els s¨®n gaire favorables. No ser¨¤ per aix¨° que volen guanyar temps?

R. En absolut. Cap partit no ens ha rellevat en el constitucionalisme. Tothom ent¨¦n que som una for?a pol¨ªtica ¨²til i capa? d¡¯arribar a consensos.?

P. Van estar dos anys sense parlar amb el Govern i ara els acusen d¡¯ignorar l¡¯oposici¨®.

R. Estan tan dividits que no s¡¯ocupen de nosaltres. Pensen en el proc¨¦s i en la calculadora. Que com ha gestionat la pand¨¨mia? Com tots els governs ha fet batzegades i ha com¨¨s errors. Va ser monstru¨®s que no permet¨¦s desinfectar resid¨¨ncies a l¡¯Ex¨¨rcit. I han utilitzat la pand¨¨mia per dir que si no han fet m¨¦s ¨¦s perqu¨¨ no s¨®n independents o que la culpa de totes les coses dolentes la t¨¦ el Govern [central].

P. En un any han passat de no voler saber res de Pedro S¨¢nchez a voler negociar els Pressupostos. Com ho explica?

R. Ho veig diferent. Va ser ell qui no va voler saber res ni les seves bases d¡¯Albert Rivera. Les circumst¨¤ncies s¨®n diferents: s¨®n votacions per salvar vides i llocs de treball. La pand¨¨mia ha canviat molt les l¨°giques pol¨ªtiques. Vam votar pensant en el millor: la pr¨°rroga de l¡¯Estat d¡¯alarma o desvincular-ne els ERTO.

P. ?s extrapolable aquest acostament a Catalunya? Plantejaven nom¨¦s una alian?a electoral amb el PP i vol explorar-la amb el PSC.

R. A Catalunya els acords amb el PP, el PSC i el m¨®n associatiu constitucionalista s¨®n necessaris per recentrar la pol¨ªtica. Tant de bo pogu¨¦ssim encap?alar un Govern constitucionalista amb el suport del PSC i el PP.

P. Descarta firmar l¡¯alian?a electoral nom¨¦s amb el PP? El PP els acusa de fer batzegades?

R. Seria abans que votessin, com nosaltres, el decret de nova normalitat. No ¨¦s forassenyat pactar nom¨¦s amb ells: governem junts a molts llocs. No hi ha contactes perqu¨¨ l¡¯horitz¨® electoral no est¨¤ clar, per¨° volem una cosa molt m¨¦s ¨¤mplia.

P. Una alian?a a tres ¨¦s dif¨ªcil. El PSC segurament la rebutjar¨¤.

R. Es dif¨ªcil per¨° el moment ¨¦s excepcional. Seria ideal, com va passar al Pa¨ªs Basc quan es va fer fora el PNB. No hi veig un argument assenyat perqu¨¨ el PSC, en vista d¡¯una crisi maj¨²scula, rebutgi considerar acords per a l¡¯estabilitat que vinguin del centre moderat i de l¡¯entorn constitucionalista i prefereixi les ineficaces pol¨ªtiques econ¨°miques de Podem o la inestabilitat del separatisme.

P. I creu que ¨¦s comparable el que va passar all¨¤ amb aix¨° d¡¯aqu¨ª?

R. No cal comparar. Hi ha dos arguments poderosos: la covid i 10 anys de par¨¤lisi.

P. Vol aprofitar la crisi per girar full del proc¨¦s?

R. No dubto que la majoria de catalans prefereix una treva del proc¨¦s i una alian?a contra la crisi. Dic treva: no m¡¯atreveixo a demanar als independentistes que renunci?n i abjurin de Satan¨¤s i les seves pompes, com es feia abans al Credo. Els demano que aparquin una miqueta el tema i el desinflin, que continu?n sent independentistes, se sotmetin a la legalitat i acatin la democr¨¤cia. I que recentrem la pol¨ªtica en coses moderadetes i ¨²tils.

P. Estan en contra de la taula de di¨¤leg. Pot condicionar les seves futures decisions o les seves relacions amb el Govern?

R. Esperem que no se sotmeti a aquella taula de xantatge. El di¨¤leg v¨¤lid es produeix en la Constituci¨® i en les institucions democr¨¤tiques amb llum i taqu¨ªgrafs; si no, no ¨¦s democr¨¤tic. Ens seria francament dif¨ªcil arribar a acords si malgrat tot claudica davant del separatisme i s¡¯afegeix a aquesta taula de la vergonya.

P. Lorena Rold¨¢n ser¨¤ la candidata. Per qu¨¨ va renunciar a ser-ho? El debat est¨¤ tancat?

R. Pensava i penso que era un bon cartell electoral i ens representa a la perfecci¨®. Va fer un pas endavant i n¡¯estic encantat. No hi ha cap canvi. El pr¨°xim mandat ser¨¦ on em digui el partit.

P. Qu¨¨ han fet malament? Guanyen les eleccions i continuen sense tenir alcaldes i nom¨¦s dos diputats.

R. Les eleccions no s¨®n comparables i ¨¦s possible que amb el nou clima pol¨ªtic estiguem a l¡¯al?a. En les auton¨°miques els electors tindran clar si volen votar m¨¦s proc¨¦s o no. I entre aquests, els que seran m¨¦s ¨²tils.

P. In¨¦s Arrimadas no es va postular a la investidura perqu¨¨ perdia. Es penedeix de no haver estat m¨¦s proactius?

R. El candidat l¡¯ha de proposar el president del Parlament. Sempre en va tenir algun. Mai no hi va haver una ocasi¨® jur¨ªdica.

P. Molts grups els han acusat de crispar. Han abaixat el to perqu¨¨ veuen que aquesta estrat¨¨gia no els porta enlloc?

R. Ho rebutjo. Nom¨¦s Ciutadans actua com Pepito Grillo. No estem disposats a silenciar els excessos del nacionalisme com a suposada estrat¨¨gia de creixement ni a posar-nos de perfil com el PSC. Vaig veure grav¨ªssims, per exemple, els aplaudiments al Parlament a uns nois acusats de terrorisme. Hem de ser aut¨¨ntics i fer el que pensem: que el nacionalisme a Catalunya ¨¦s t¨°xic.