Rep¨°quer de savis irrepetibles

¡°Si tu haguessis tingut els dos bra?os i jo hi hagu¨¦s sentit, ens haur¨ªem menjat el m¨®n¡±, feia broma el catedr¨¤tic sord Jos¨¦ Manuel Blecua amb el manc Mart¨ªn de Riquer (va perdre el bra? dret a la Guerra Civil lluitant amb els revoltats), dos gegants de la cultura humanista a Catalunya, tan cultes com senzills i allunyats de l¡¯ambici¨®. Igual que el jesu?ta Miquel Batllori, Jos¨¦ Maria Valverde i Antoni Comas, tots part d¡¯aquest rep¨°quer de savis irrepetibles a qui alg¨² que no els va al darrere, el tamb¨¦ catedr¨¤tic Jordi Llovet, ret homenatge des de les v¨ªvides semblances d'Els mestres (Galaxia Gutenberg). ¡°D¡¯ells he apr¨¨s a estimar la saviesa, la passi¨® per l¡¯estudi, a respectar els meus superiors i a mantenir la fidelitat als col¡¤legues i l¡¯amor als alumnes¡±, recita, conscient que el que va absorbir d¡¯ells per osmosi cultural s¨®n valors en extinci¨®.

Batllori, per exemple, ¡°l¡¯historiador m¨¦s important sobre la Corona d¡¯Arag¨®¡±, llegia en nou lleng¨¹es, per les quals saltava d¡¯Erasme a Graci¨¢n, de la B¨ªblia a Voltaire, passant per anglesos de tradici¨® cat¨°lica com Chesterton o Bernard Shaw, a qui va arribar amb 11 anys, convalescent d¡¯osteomielitis, que va passar a la seva casa natal de pla?a de Catalunya, 2, on avui hi ha una Fnac. ¡°Era la persona m¨¦s memoriosa que he conegut¡±, escriu Llovet. I puntual¨ªssim, excepte una vegada en la seva vida: venia del neur¨°leg, on va anar, preocupat, perqu¨¨ ¡°no recordava el nom del pr¨ªncep d¡¯Alb¨¤nia a qui Calixt III havia demanat ajuda arran de les pretensions de l¡¯exregent d¡¯Hongria, Joan Hunyadi¡±, es va excusar.

Llovet amaneix les virtuts dels seus mestres amb an¨¨cdotes que diuen m¨¦s que els seus curr¨ªculums. Aix¨ª se sap que l¡¯¨²nic que va ser professor seu de veritat, Blecua, oferia whisky amb anacards perqu¨¨ era el fruit sec que apareixia m¨¦s a l¡¯obra de Lope de Vega, igual que revela el gust del gran especialista en Quevedo per la sat¨ªrica La Codorniz i la seva fascinaci¨® pel disseny de l¡¯ampolla de llet Rania. Aix¨° mentre Llovet fa lliscar intrigues palatines com la desconfian?a entre Blecua i el professor Antonio Vilanova o la ¡°guerra freda¡± entre fil¨°legs catalans i castellans a la UB.

Blecua estava per sobre de tot aix¨°, com va demostrar evitant una pol¨¨mica amb Maria Aur¨¨lia Capmany, que li va recriminar p¨²blicament que no parl¨¦s en catal¨¤. Ja en tenia prou l¡¯alumne avantatjat de D¨¢maso Alonso, Guill¨¦n i Salinas (i mestre de L¨¢zaro Carreter) amb la seva cr¨ªtica textual, exigir als professors de la seva c¨¤tedra que li ensenyessin, cada any, el seu programa i recomanar als seus alumnes que estudiessin a casa o a la biblioteca. Ell, amant de la ploma estilogr¨¤fica i els dol?os de Ni?a, ho feia a la de casa seva, que arribava al dormitori.

De Riquer no es diu si oferia whisky a casa, per¨° s¨ª que hi anava a dinar Ram¨®n Men¨¦ndez Pidal; misteri explicat: despr¨¦s de l¡¯¨¤pat, el deixava fer la migdiada en un llit. ¡°No volia que em matessin per anar a missa¡±, diu Llovet que li va respondre Riquer en inquirir-lo pel seu pas pels requet¨¨s del Ter? de Montserrat. Era ¡°enormement religi¨®s¡±, com certificava la seva espectacular col¡¤lecci¨® de b¨ªblies. ¡°El que treballa ¨¦s Riquer¡±, deia l¡¯ultralabori¨®s Blecua d¡¯aquell expert en Tirant lo Blanc i el Quixot, de qu¨¨ recomanava una lectura anual, una altra del Pickwick dickensi¨¤ ¡°cada dos o tres anys¡±, i la Recherche de Proust, ¡°cada cinc¡±, i que tant va tenir una tasca de mediador discreta i clau a la Caputxinada com contundent en rebutjar entrar a la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans quan es va jubilar: ¡°Massa tard¡±, va concloure.

La ren¨²ncia a la seva c¨¤tedra d¡¯Est¨¨tica el 1965 en solidaritat amb Aranguren i La¨ªn Entralgo ¨¦s dels aspectes que destaca l¡¯autor de Valverde. Si Riquer era ¡°l¡¯encarnaci¨® dels valors de l¡¯ordre cristi¨¤ del feudalisme¡± i Blecua un ¡°oxfordi¨¤ liberal¡±, Valverde afrontava amb ¡°esperit infantil i innoc¨¨ncia santa¡± unes causes que el van portar a saltar del falangisme al cristi¨¤-comunisme. Llovet li recrimina que, encara que memori¨®s i intu?tiu com a traductor, tamb¨¦ saga? lector de Kierkegaard, no sab¨¦s fer escola acad¨¨mica, mentre que Comas, elegant primer catedr¨¤tic de Llengua i Literatura Catalana despr¨¦s de la Guerra Civil, de ¡°pulcritud sint¨¨tica¡±, com va demostrar a Hist¨°ria de la Literatura Catalana amb Riquer, sab¨¦s saltar-se la burocr¨¤cia per incorporar Gabriel Ferrater com a professor.

Sense ¡®auctoritas¡¯

Els mestres acaba amb unes reflexions de Llovet sobre els mals de la universitat, aquesta que ell va deixar 10 anys abans per la desaparici¨® de la auctoritas. ¡°Vaig ser desautoritzat per uns procediments que jo no hauria utilitzat mai amb cap dels meus mestres: com a tals, els devia lleialtat, admiraci¨® i respecte¡±, assegura a aquest diari. ¡°Per¨° l¡¯autoritat est¨¤ en crisi en tota la societat: avui, amb un iPad tots pensen: ¡®A mi ning¨² no m'ha d¡¯explicar res¡¯ i aquesta desautoritzaci¨® ha arribat fins i tot al c¨¤non literari¡±.

Destil¡¤la qui va guanyar la primera c¨¤tedra de Catalunya de Literatura Comparada un aire de temps passat irrecuperable. ¡°?s que una generaci¨® com aquella no es produir¨¤ m¨¦s; el problema comen?a a la secund¨¤ria, on no s¡¯ensenya gaireb¨¦ res, mentre que el professorat associat d¡¯Humanitats s¨®n la classe prolet¨¤ria urbana d¡¯avui, amb sous de 300 a 600 euros; si s¡¯hi afegeix que els estudiants no creuen en cap autoritat, ni en la de professors ni en la dels llibres...¡±.