L¡¯Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤ anuncia els seus membres d¡¯honor del 2020

L'Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤ incorporar¨¤ el 16 de juliol sis nous membres d'honor: el cineasta i animador Jordi Amor¨®s, el director i productor Carlos Benpar, la muntadora Teresa Font, el periodista i activista cultural Josep Maria L¨®pez Llav¨ª, l'actriu Serena Vergano i el CineBaix. Des del 2009, aquesta categoria ha distingit una seixantena de professionals de diversos ¨¤mbits de la ind¨²stria cinematogr¨¤fica de Catalunya.

Teresa Font (Gallifa, 1958) ha estat la muntadora de directors com Vicente Aranda, Terry Gilliam o Pedro Almod¨®var. Amb el documental Numax presenta... (1980), de Joaquim Jord¨¤, va iniciar una llarga filmografia amb directors de refer¨¨ncia com l'esmentat Vicente Aranda (Tiempo de silencio, El Lute (camina o revienta), La pasi¨®n turca, Amantes, Carmen o Libertarias), Bigas Luna (Jam¨®n, jam¨®n), ?lex de la Iglesia (El d¨ªa de la bestia, Perdita Durango, Muertos de risa), Terry Gilliam (The man who killed Don Quixote) o Imanol Uribe i Pedro Almod¨®var, amb els quals es va endur el Goya per D¨ªas contados i Dolor y gloria, respectivament. M¨¦s de 40 anys d'experi¨¨ncia professional, prop de 80 films, vuit nominacions als Premis Goya i nombrosos guardons demostren l'extraordin¨¤ria traject¨°ria d'aquesta muntadora autodidacta.

El guionista, dibuixant d'humor, cineasta i publicista Jordi Amor¨®s (Barcelona, 1945), conegut pel seu pseud¨°nim Ja, i les seves col¡¤laboracions en les revistes Mata Ratos, Barrab¨¢s, El Papus, El Jueves i Mongolia, ¨¦s un referent de la tira c¨°mica de s¨¤tira pol¨ªtica i de l'animaci¨® a Catalunya: seus s¨®n el primer llargmetratge animat per a adults produ?t a Espanya, Historias de amor y masacre (1980), i el primer llargmetratge d'animaci¨® en catal¨¤ Despertaferro! El crit del foc! (1990). Tamb¨¦ ¨¦s l'autor de les s¨¨ries Mofli, el ¨²ltimo koala (1986), Koki (1997) o Goomer (2000).

Entre els nous membres tamb¨¦ hi ha dos referents de l'activisme cinematogr¨¤fic i cultural al nostre pa¨ªs: Josep Maria L¨®pez Llav¨ª i el CineBaix, prepresentat per dos dels seus impulsors, Maria Coscoll i Xavier Bachs. Ve?ns de Sant Feliu de Llobregat es van unir el 2004 per impedir el tancament del m¨ªtic Cine Guinart, l'¨²ltima sala que projectava cinema d'autor i en catal¨¤ a la comarca del Baix Llobregat. Gr¨¤cies a aquesta empenta, l'any seg¨¹ent tornava a obrir les portes amb el nom de CineBaix i la gesti¨® d'una associaci¨® i una xarxa de voluntaris. Durant 15 anys aquesta entitat s'ha mantingut sempre fidel a la seva tasca a favor del cinema catal¨¤ i europeu.

El periodista Josep Maria L¨®pez Llav¨ª (Barcelona, 1941) ha tingut una intensa traject¨°ria en el camp pol¨ªtic i en defensa de la cultura i la llengua catalanes, combinada amb la seva activitat en l'¨¤mbit del cinema. Ha estat cr¨ªtic i comentarista cinematogr¨¤fic a Serra d¡¯Or, Destino, Avui, El Temps i Diari d¡¯Andorra, president de la Federaci¨® Catalana de Cineclubs i membre del Consell Consultiu de Plataforma per la Llengua, on ha treballat per promoure el catal¨¤ al cinema i com a eina de cohesi¨® social.

La musa de l¡¯Escola de Barcelona

L'actriu Serena Vergano (Mil¨¤, 1943) va treballar en mitja dotzena de films a It¨¤lia abans de viatjar a Barcelona el 1962 per rodar El conde Sandorf (1963) i establir vincles amb els cineastes de l'Escola de Barcelona, com Joaquim Jord¨¤, Vicente Aranda, Jos¨¦ Mar¨ªa Nunes, Jordi Grau, Pere Portabella, Jaime Camino, Rom¨¢n Gubern o Ricardo Bofill. Vergano protagonitzaria el 1967 la pel¡¤l¨ªcula fundacional d'aquest movimiento, Dante no es ¨²nicamente severo, de Jacinto Esteva i Joaquim Jord¨¤, i tamb¨¦ faria carrera a Madrid. La vam poder veure a finals de l'any passat al Teatre Akad¨¨mia de Barcelona recordant la seva carrera art¨ªstica en el mon¨°leg L¨¨xic familiar, dirigit per Guido Torlonia i escrit per ella mateixa basant-se en versos i textos de Pier Paolo Pasolini, Carles Santos, Paolo Conte, Marguerite Duras o la mateixa Natalia Ginzburg, agafant el t¨ªtol de l'obra d'aquesta ¨²ltima escriptora italiana.

Carlos Benpar (Barcelona, 1947), director, guionista i productor de cine, ha fet 14 llargmetratges, i t¨¦ dos premis Goya al millor documental i dos Premis Barcelona de Cinema per Cineastas contra magnates (2006) i Cineastas en acci¨®n (2007), assajos en defensa dels drets morals dels directors davant de les manipulacions que pateixen les seves pel¡¤l¨ªcules. Impulsor en els seus inicis del Cine Club Montseny, punt de refer¨¨ncia entre cin¨¨fils de la ciutat, va presentar el 1973 al Festival de Locarno el seu primer llargmetratge, Soplo de esplendor. Amb el seu ¨²ltim documental, Can?ons d¡¯amor i d¡¯anarquia (2014), rememora els fets m¨¦s rellevants de la causa anarquista.

L'acte de nomenament dels membres d'honor el 16 de juliol es far¨¤ a El Born Centre de Cultura i Mem¨°ria, a les 19.00, condu?t per l'actriu Aina Clotet, i tindr¨¤ uns glossadors vinculats professionalment o personalment als protagonistes de l'acte: Vicent Sanchis, S¨ªlvia Mars¨®, Jaume Mart¨ª, Rosa Maria Ferrer, Colita i Joan Daus¨¤.