Els turistes no s¨®n els ¨²nics que expulsen els ve?ns del G¨°tic

No nom¨¦s la pres¨¨ncia de visitants expulsa els ve?ns dels barris m¨¦s pressionats pel fenomen. Els turistes provoquen gentrificaci¨®, per¨° hi ha m¨¦s capes en aquest complex fenomen pel qual l'atractiu de determinades zones urbanes encareix el preu de l'habitatge i transforma el comer? i l'entorn fins a apartar-ne la poblaci¨® local. La revista brit¨¤nica Urban Studies ha publicat una investigaci¨® que signen el dem¨°graf de la UAB i del Centre d'Estudis Demogr¨¤fics Antonio L¨®pez-Gay i l'expert en turisme de la Universitat de Lisboa Agust¨ªn Cocola, en la qual analitzen com l'arribada de migrants europeus i nord-americans ha accentuat la gentrificaci¨® al barri G¨°tic de Barcelona.

A trav¨¦s d'an¨¤lisis de dades sociodemogr¨¤fiques i entrevistes en profunditat, el treball constata que hi ha ¡°migrants d'economies avan?ades que arriben atrets per l'estil de vida de Barcelona¡±, de vegades per treballar, per¨° tamb¨¦ per ¡°consumir una experi¨¨ncia urbana al sud d'Europa¡±. Aquestes persones ¡°es concentren en enclavaments tur¨ªstics i interactuen sobretot amb altres poblacions m¨°bils transnacionals¡±. I que l'habitatge d'aquestes zones es fa servir per allotjar turistes o es lloga a ¡°immigrants d'economies avan?ades, la qual cosa despla?a habitants amb menys recursos¡±. La conclusi¨® ¨¦s que ¡°barris centrals s¨®n apropiats tant per visitants com per migrants amb m¨¦s capacitat de consum que la poblaci¨® local¡±.

Tres mapes i gr¨¤fics de l'article sintetitzen la idea que defensen els dos investigadors que ¡°turisme i gentrificaci¨® transnacional coexisteixen en un mateix espai¡± i han transformat el barri estudiat. Un, al G¨°tic hi ha m¨¦s de 60 llits tur¨ªstics (entre pisos tur¨ªstics legals i il¡¤legals anunciats a Airbnb, hotels i albergs) per cada 100 ve?ns, segons dades recollides pels autors el 2018. Dos, al barri entre el 19% i el 25% (fins i tot un percentatge m¨¦s alt en algunes seccions censals) dels empadronats el 2018 eren nascuts a pa?sos d'Europa occidental i els Estats Units. I tres, entre els ve?ns de 18 i 40 anys hi ha m¨¦s europeus que no pas espanyols (pir¨¤mide de poblaci¨® del 2016).

L¨®pez-Gay, que ha aportat les dades i l'an¨¤lisi quantitativa, assenyala que aquestes xifres comptabilitzen els migrants a la baixa, ¡°perqu¨¨ hi ha perfils de migrants europeus que s¨ª que estan de pas uns mesos i no s'empadronen¡±. O b¨¦ s¨®n ¡°generoses en comptabilitzar la poblaci¨® local¡±. Per exemple, cita que dels ve?ns d'entre 25 i 39 anys nom¨¦s un 15% havia nascut el 2018 a la prov¨ªncia de Barcelona: ¡°No comptem nom¨¦s la poblaci¨® nascuda a la ciutat¡±. Altres dades cridaneres s¨®n que la meitat de la poblaci¨® del G¨°tic hi ha arribat en els ¨²ltims cinc anys (una dada del 2017), o que en els ¨²ltims 15 anys el G¨°tic ha perdut 4.000 residents nascuts a Espanya i ha guanyat 5.000 residents estrangers, la gran majoria d'Europa occidental.

¡°Aquesta poblaci¨® migrant t¨¦ m¨¦s poder adquisitiu que la local i unes pautes de consum semblants a les dels turistes, estan de pas, entre uns mesos i uns anys a la ciutat, viuen de lloguer, i per a la poblaci¨® aut¨°ctona ¨¦s molt dif¨ªcil competir-hi, perqu¨¨ els seus salaris s¨®n superiors i com que estan de pas no els importa pagar una mica m¨¦s¡±, explica Cocola despr¨¦s d'entrevistar ve?ns i m¨¦s de 50 estrangers. Seva ¨¦s l'aportaci¨® qualitativa a l'estudi.

S¨®n treballadors de multinacionals que han triat treballar aqu¨ª, n¨°mades digitals, estudiants¡­ ¡°el que es coneix com a immigrants per estil de vida¡±. ¡°Els seus ve?ns no els coneixen, socialitzen en angl¨¨s, freq¨¹enten llocs per a turistes o amb un ambient transnacional, els ve?ns els veuen com a turistes permanents o diuen ¡®viuen aqu¨ª per¨° no s¨®n els meus ve?ns¡±, explica l'investigador. ¡°Aquest ambient no ¨¦s atractiu per a la poblaci¨® local de classe mitjana¡±, apunta, i preguntat pel cas d'altres barris amb molts ve?ns estrangers, com Gr¨¤cia, assenyala que s¨ª que tenen poblaci¨® europea per¨° en menor proporci¨® respecte a l'aut¨°ctona.

L'article tamb¨¦ apunta al fet que aquest proc¨¦s ¨¦s resultat de la divisi¨® espacial del treball a Europa, on el sud s'ha especialitzat a oferir serveis d'oci a consumidors de pa?sos m¨¦s rics. L¨®pez-Gay afegeix, a m¨¦s, que s'ha doblat el flux de persones que arriben a la ciutat amb estudis universitaris: si el 2014 eren 12.500 persones, ara en s¨®n m¨¦s de 25.000, assenyala. ¡°En el context de ciutat si fa 15 anys quan parl¨¤vem de migraci¨® internacional es tractava de persones poc qualificades, el 2018 m¨¦s de la meitat de la poblaci¨® nascuda a l'estranger que arribava tenia estudis universitaris¡±.