Manel torna als escenaris despr¨¦s de quatre mesos d¡¯aturada

Molt estrany, com tantes coses aquests mesos. A la porta del Teatre Grec, minuts abans d'una actuaci¨® estel¡¤lar, ning¨². Nom¨¦s peces de roba vermelles que assenyalaven el personal del recinte, disposat a respondre preguntes i a guiar qui ho necessit¨¦s. Ja a l'hemicicle, l'Ajuntament ha ideat el millor sistema per evitar contagis mitjan?ant la dist¨¤ncia: s'han eliminat cadires de manera que la bancada sembla una dentadura octogen¨¤ria que ha perdut un ter? de les peces en els estralls de la vida. No hi ha parella que valgui, ni convivents: tots lluny, cosa que curiosament aproximava les converses a l'entorn, at¨¨s el volum que calia perqu¨¨ arribessin a dest¨ª. Es notaven ganes de Manel, el grup que poc despr¨¦s de sortir a l'escenari recordava que el seu ¨²ltim concert havia estat un 7 de mar? i demanava comprensi¨® i suport per a un sector, el musical, en una crisi devastadora que tamb¨¦ es reflecteix en les cares i els comentaris dels organitzadors i el personal dels cicles que estan omplint la ciutat: tothom est¨¤ esgotat per les dificultats de muntar una programaci¨® expr¨¦s que, a m¨¦s, nom¨¦s pot seguir un ter? del p¨²blic habitual. Temps estranys en qu¨¨ nom¨¦s ¨¦s certesa la incertesa.

M¨¦s coses d'aquests temps: les instruccions d'¨²s del recinte. Que si no ¨¦s possible moure's, que si al final cal esperar a la localitat fins que els acomodadors facin sortir per torns l'assist¨¨ncia¡­ tot plegat explicat per una veu que feia que et sentissis en un avi¨®. Nom¨¦s hi va faltar all¨° de ¡°no oblideu els vostres objectes personals¡±. I el p¨²blic, temps de complicitats, va aplaudir despr¨¦s del missatge, una cosa tamb¨¦ ins¨°lita. Una c¨¤mera robotitzada blanca no evocava la gravaci¨® de televisi¨® en curs, sin¨® un mesurador de temperatura a la ca?a de febre, i la immobilitat del personal, nom¨¦s violentada a partir de Boomerang, en el tram final de l'actuaci¨®, el convertia en plantes fixades a la cadira per una arrel bulbosa. Tot singular, fins i tot que Guillem Gisbert agra¨ªs el risc que tothom corria pel simple fet de ser all¨¤. Anar a un concert, s¨ª, implica certs riscos en aquests temps que de normals tenen el que tenen els Manel de previsibles.

Perqu¨¨ el grup barcelon¨ª ¨¦s una llebre que mai es pot capturar en una imatge est¨¤tica. Escoltant les seves noves aproximacions a Ai, Dolors, Captatio benevolentiae, La can?¨® del soldadet o qualsevol altra pr¨¨via al seu massatge electr¨°nic, resulta xocant recordar els seus inicis. La llebre ja menja una altra herba i no viu sempre al mateix cau. Els baixos programats, els filtres de veu, les programacions de teclats, les obertures estil¨ªstiques, fins i tot la creixent bis par¨°dica de Guillem, bellugant-se al son del ritme, ballant o gesticulant com qui interpreta un cantant que es belluga, balla i gesticula, renoven la imatge de qui no s'asseu mai a la mateixa cadira. I el p¨²blic ha comprat aquesta sana incertesa que no ofereix all¨° conegut, que allunya el que ¨¦s previsible distanciant-se de l'avorriment. El quartet es va mostrar feli? en escena, fins i tot van improvisar un bis, Benvolgut, per atendre una petici¨® an¨°nima procedent d'una platea entregada que en dues hores de concert havia tornat a renovar els seus vots amb un grup en certa manera esquiu que fuig de les rutines i fins i tot del que ells mateixos poden esperar de si. El moviment oxida menys que la quietud.

Despr¨¦s d'un repertori estructuralment igual al de l'estrena de Per la bona gent al novembre, el concert va acabar en un mar d'aplaudiments i de petons, aquells petons que la dist¨¤ncia va prohibir fins al final, quan amb educada paci¨¨ncia i comprensi¨® s'esperava el torn per abandonar les graderies esglaonadament. Per¨°, coses humanes, l'aglomeraci¨® nom¨¦s es va ajornar, ja que a la sortida del Grec ens va tornar a recordar que som gregaris per naturalesa, i es fa molt dif¨ªcil anar contra el que ens defineix. Probablement ens ho hem guanyat a pols.