Elisabet Casanovas: ¡°Als actors joves a l¡¯ofici se¡¯ns encasella massa com ¡®els joves¡¯¡±

Elisabet Casanovas (Sabadell, 1994) es va donar a con¨¨ixier amb Merl¨ª. Ara se la pot seguir veient a TV3 a la s¨¨rie Drama, una altra hist¨°ria juvenil, embolicada en una pol¨¨mica per l¡¯¨²s que fa del castell¨¤ i de la qual Casanovas considera que no n¡¯ha de parlar. Entremig, malgrat la seva joventut, ha fet ja molt teatre (La senyora Florentina i el seu amor Homer, El fantasma de Canterville, Paradise, Kassandra, La tendresa) i alguna altra s¨¨rie de televisi¨® (Benvinguts a la fam¨ªlia). Despr¨¦s del confinament, no ha parat: ha acabat el rodatge de la seva primera pel¡¤l¨ªcula i est¨¤ assajant al TNC, on torna al novembre.

Pregunta. Fama a banda, qu¨¨ li va aportar la s¨¨rie Merl¨ª?

Resposta. Va ser un gran repte, per¨° tamb¨¦ una gran escola. Era a primer de l¡¯Institut del Teatre i va ser la meva primera feina. No havia estat mai davant d¡¯una c¨¤mera, per aix¨° em feia molt de respecte. Vam assajar durant dos mesos abans de rodar, i aix¨° ens va permetre als actors aportar moltes coses pel que fa a l¡¯argot, la relaci¨® entre nosaltres¡­ Vam fer entre tots una feina molt de fonament de l¡¯ofici.

P. I va seguir amb els estudis?

R. Vaig intentar compaginar les dues coses, per¨° vaig morir! Em vaig deixar assignatures per a l¡¯any seg¨¹ent¡­ Total, que encara no he acabat la carrera. Per¨° la penso acabar, perqu¨¨ es fomenta molt el treball creatiu i col¡¤lectiu.

¡°Les plataformes per internet s¨®n una manera de captar p¨²blic jove per a un sector en crisi com ¨¦s l¡¯audiovisual¡±

P. L¡¯¨¨xit de la s¨¨rie li va obrir les portes del teatre...

R. El meu primer muntatge professional va ser amb Sergi Belbel per La senyora Florentina i el seu amor Homer, pel qual vaig haver de fer cinc proves¡­

P. Per¨° el va encisar perqu¨¨ la va triar per a Kassandra, un mon¨°leg intens¨ªssim de la castigada figura de la Gr¨¨cia cl¨¤ssica, i ara amb Monroe-Lamarr, que es va suspendre per la covid.

R. M¡¯encanta treballar amb ell. Et dona llibertat creativa perqu¨¨ t¨¦ molt clar el que vol explicar, i quan des de la direcci¨® es t¨¦ aquesta mirada tan clara, tot esdev¨¦ molt inspirador. ?s una persona molt positiva i sempre et genera molt bon rotllo i et permet equivocar-te; aix¨° als assajos s¡¯agraeix, perqu¨¨ una part de la pressi¨® es converteix en repte. Per a mi ¨¦s un mestre.

P. Li va costar treure¡¯s l¡¯etiqueta de la T¨¤nia, el seu personatge de Merl¨ª?

R. Jo no sento que m¡¯hagi hagut de treure cap etiqueta. No m¡¯hi sento encasellada. Els processos creatius que em trobo s¨®n molt diferents, cosa que agraeixo molt, perqu¨¨ costa trobar personatges tan complexos.

P. Diria que no a fer un personatge?

R. Molt poca gent t¨¦ aquesta possibilitat de poder escollir. Per¨° crec que m¨¦s que el personatge interessa la hist¨°ria que s¡¯explica, i crec que cada vegada s¡¯aposta m¨¦s per explicar hist¨°ries que tinguin resson¨¤ncia. Es busca m¨¦s la complexitat dels personatges femenins i masculins, i aix¨° a mi m¡¯agrada.

P. Un element com¨² dels seus personatges ¨¦s una certa reivindicaci¨® del feminisme. Hi ha masclisme, a la professi¨®?

R. Crec que s¡¯est¨¤ fent revisi¨® de moltes coses. Ara estem aconseguint una cosa molt poderosa, que ¨¦s prendre consci¨¨ncia. Aix¨° ens dona llibertat i ens fa veure la necessitat de seguir. Jo em considero feminista, i crec que encara hi ha molt per fer, coses que fins i tot jo mateixa m¡¯he de construir. Queda lluny encara fer projectes cent per cent feministes.

P. Creu que els joves tenen prou oportunitats?

R. Jo em sento molt afortunada. Per¨° s¨¦ que entrar en el m¨®n laboral ¨¦s molt dif¨ªcil. Cal obrir moltes m¨¦s portes als joves, i s¡¯hauria d¡¯escoltar i donar suport a les companyies. Penso que als joves se¡¯ns encasella molt com a els joves, i no som els joves, simplement som joves.

P. Hi ha crisi al teatre?

R. La cultura sempre ha estat la gran oblidada, i ¨¦s trist¨ªssim. La crisi de la covid-19 ho ha posat en evid¨¨ncia. El concepte de cultura gratis que hem viscut durant el confinament ¨¦s un menyspreu. Est¨¤vem molt perduts, tant els artistes com els t¨¨cnics. I ning¨² ens va donar cap mena de resposta. Ara m¨¦s que mai s¡¯ha de donar suport, s¡¯han de posar les piles des de dalt per fer sentir que el teatre ¨¦s necessari per tenir una societat plena. Falta risc, i per afrontar riscos cal pasta i apostar per les companyies petites, les que s¨®n genu?nes.

P. L¡¯audiovisual tampoc passa per un bon moment¡­

R. Plataformes per internet, com Playz, s¨®n una manera de captar p¨²blic jove, i no parlem de mitjans precaris. S¨®n canals que tenen moltes ganes de produir coses i s¡¯hi pot comptar. En el cas de Drama, la s¨¨rie la va proposar Dani Amor a El Terrat i crec que sense aquesta plataforma no s¡¯hauria pogut fer.

P. Triaria entre teatre i televisi¨®?

R. No triaria, perqu¨¨ el que m¡¯agrada s¨®n els projectes, les hist¨°ries. ?s cert que en el teatre sento que tinc un canal d¡¯expressi¨® m¨¦s complet, per¨° la cosa va d¡¯explicar una hist¨°ria i si aquesta t¡¯agrada, i t¡¯agraden els personatges i es crea un bon equip, crec que tant ¨¦s el mitj¨¤.

P. Tamb¨¦ est¨¤s fent cinema¡­

R. Hem acabat tot just ara el rodatge de Chavalas, que es va aturar per la pand¨¨mia. ?s un projecte de Carol Rodr¨ªguez i de la seva germana Marina, guionista. Se centra a Cornell¨¤ i va de l¡¯amistat.

P. Qu¨¨ li toca fer ara?

R. M¡¯agradaria fer un projecte creatiu col¡¤lectiu en el qual poder mostrar la meva pr¨°pia veu com a creadora.