Nits d¡¯estiu

Un bravo per a la gent del Grec 2020 i la seva obstinaci¨® a salvar el festival. Entrades gaireb¨¦ regalades: a 15 euros. Bufetades per aconseguir-ne, ¨¦s clar, sobretot els primers dies. Una mica embolicada, la nova informaci¨®: ¨¦s el que t¨¦ esquivar els programes de paper. Un altre problema punyeter per¨° necessari: l'habitual aforament de 2.000 butaques s'ha vist redu?t a 800. La doble inauguraci¨® del certamen va arribar en forma de collage. La primera, l'1 de juliol, amb un aire de cabaret de matinada, al qual no li feia joc el t¨ªtol d'A tocar!: l'¨²nica cosa ins¨ªpida de la vetllada. Grans personatges real¨ªssims, dels quals en trio una desena: Camille Decourtye i Bla? Mateu, els directors de Bar¨® D¡¯Evel. Tortell Poltrona, un Krusty d'humor ultra¨¤cid. O en s¨¤vies paraules de Jacinto Ant¨®n, ¡°parlant de la mort com nom¨¦s un clown de deb¨° podria fer-ho¡±. La parella D¡¯Evel va servir una escena que es convertir¨¤ en cl¨¤ssic: el duo en blanc i negre que es trenca a trossos abra?ant-se. Cal veure-ho, si no ho van veure a Falaise. Parlant de bicolor: un joc similar per¨° projectat sobre el mur frontal, amb l'inconfusible estil de Frederic Amat.

M¨¦s: Imma Colomer, donant vida i emoci¨® a un text de Marina Garc¨¦s recorrent el record d'una eterna nit d'estiu. I quatre sorpreses: la ballarina Mar¨ªa Mu?oz; la meravellosa fadista Lina, acompanyada per Refree al piano i a la guitarra per Nicolas Laforest. 4 de juliol, nova sessi¨®, No passa cada dia que alg¨² ens necessiti, dirigit per Carme Portaceli. Un text massa llarg amb 18 int¨¨rprets per a un puzle for?a desnortat, molta bona voluntat per¨°, ai, que perd vol molt r¨¤pid. En realitat, una multilectura dram¨¤tica (no hi va haver, em diuen, temps de memoritzar), amb refer¨¨ncies a Camus, Beckett, Shakespeare i Kolt¨¨s, entre molts altres. Em quedo amb Nao Albet, revisitant la ingenu?tat del seu Vladimir a Godot; la naturalitat poderosa de les danses de Sol Pic¨®; o les can?ons de The Sey Sisters, revelades a La tienda de los horrores. I tamb¨¦: Rosa Renom recitant un fer fragment contra el racisme, amb text d'Ang¨¦lica Liddell tradu?t al catal¨¤, i Eduardo Farelo evocant un esperat passatge de La pesta. La gran funci¨® que he vist aquestes nits ha estat Assedegats, de Wajdi Mouawad i Beno?t Vermeulen: una nova proposta d'Oriol Broggi, al teatre de la Biblioteca de Catalunya. Els protagonistes s¨®n tres espl¨¨ndids int¨¨rprets molt joves, amb noms a retenir: Guillem Balart, Sergi Torrecilla i Carla Vilar¨®. El t¨ªtol escau a la immensa set de vida d'aquest trio, que ens contagia a nosaltres. Teatre necessari, amb una hist¨°ria que t¨¦ ecos del que est¨¤ passant. De moment, l'obra estar¨¤ en cartell dues setmanes, fins al divendres 17. Probablement seguir¨¤ una breu gira per Catalunya, i un temps, a l'espera del retorn a la tardor. Conv¨¦ no perdre-s'ho. ?s dels espectacles m¨¦s purs i intensos que ha fet Broggi.