Handke, un tr¨ªptic

Cada llibre de Peter Handke (Griffen, ?ustria, 1942) proposa un repte d¡¯interpretaci¨®, un desafiament del context... Acabo d¡¯escriure la frase i em sento un xic impostor, quantes novel¡¤les seves he llegit? Vaig llegir amb molt d'inter¨¨s el primer tram de la seva obra, i malgrat la fascinaci¨® per les seves narracions des de diversos estats alterats de la ment (patologies tractades amb realisme, sense gota de romanticisme...), el vaig donar per llegit, i he tornat als seus llibres en comptades ocasions, animat per recomanacions entusiastes o pel picant de l¡¯esc¨¤ndol.

I aix¨ª i tot... ¨¦s cert, cada llibre de Handke proposa un desafiament del context, tot i que es tracta de reptes variats, perqu¨¨ la seva obra, malgrat estar recorreguda pel mateix to (apagat i prec¨ªs), es desenvolupa en direccions divergents.

Potser els seus llibres m¨¦s f¨¤cils de contextualitzar s¨®n alguns dels seus assajos literaris (sobre el cansament, sobre el dia reeixit...), entre els quals es podria comptar Infelicitat perfecta, sofisticada cr¨°nica del su?cidi de la seva mare, on l¡¯examen de la vida substitueix la indagaci¨® previsible sobre les motivacions psicol¨°giques de la mort, i on els trets particulars se subsumeixen en un examen de l¡¯exist¨¨ncia de ¡°qualsevol dona com la seva mare¡±, elevant-se aix¨ª a una ¨¤cida i impassible cr¨ªtica a l¡¯educaci¨® de les dones en un entorn rural dominat per les pressions del catolicisme, les privacions materials, el masclisme i la falta d¡¯expectatives. Un entorn que b¨¦ podria ser el nostre. Aprofitant el car¨¤cter un xic confessional d¡¯aquesta ressenya, afegir¨¦ que ¨¦s el meu Handke favorit.

En l¡¯altre extrem tenim un Hand-ke m¨¦s experimental, a qui es permeten aud¨¤cies a l¡¯abast de pocs escriptors. El dictat de la nit n¡¯¨¦s un bon exemple: una s¨¨rie d¡¯aforismes, de manera que hom ha de decidir si es tracta d¡¯extractes de lectures o extractes d¡¯escriptura (o pures invencions). I ni tan sols aix¨ª el lector tindr¨¤ descans; Handke reuneix fogonades po¨¨tiques, epifanies velades, una selecci¨® de bones cites, material de treball, testimoniatges banals de la comunicaci¨® mundana, rudiments de m¨ªstica urbana... La combinaci¨® sembla calculada per impedir que arribem a una conclusi¨®. El lector avan?a per aquest context desdibuixat com un detectiu en persecuci¨® de l¡¯assass¨ª, per¨° ho fa a la recerca d¡¯un sentit condemnat a escapar-se-li. La inquietud permanent sobre el que estem llegint constitueix un dels plaers del text.

L¡¯escriptura de Handke, tot i que s¡¯adiu b¨¦ en les dist¨¤ncies breus (una intel¡¤lig¨¨ncia penetrant per¨° atenuada, que sembla menysprear els atractius corrents del drama: psicologia, enfrontament, continu?tat narrativa... que permeten acumular p¨¤gines animades per la intriga) t¨¦ una tirada a les novel¡¤les extenses, que anomena epopeies. Un exemple d¡¯aquest estil seria La lladre de fruita, centrada en una noia, Alexia, que empr¨¨n un viatge de tres dies per l¡¯interior de Fran?a a la recerca de la seva mare.

La faixa hauria d¡¯advertir el lector que abans d'entrar en la novel¡¤la li cal renunciar a qualsevol classe de pressa. Un exemple: abans de centrar-se en Alexia, Handke dedica cent p¨¤gines a narrar com l¡¯autor surt de casa seva i posa en marxa els engranatges del relat. Les p¨¤gines s¨®n una tortura per a l¡¯economia del relat, per¨° una del¨ªcia per al lector assossegat. La veu de Handke ¨¦s divertida, imprevisible en les seves reflexions i descripcions, i el lector acaba trobant la seva epifania: Handke advoca per una exist¨¨ncia oberta i receptiva als altres, sustentada en l¡¯amabilitat, contr¨¤ria a les retic¨¨ncies i als temors de les persones tancades, entotsolades en les seves rutines imposades.

El to d¡¯aquestes primeres cent p¨¤gines es mant¨¦ viu mentre seguim Alexia en un viatge que se¡¯ns convida a pressuposar llargu¨ªssim i que tot just es perllonga tres dies. Ni passa res de gaire memorable ni es travessen paisatges extraordinaris, per¨° les p¨¤gines van plenes d¡¯una meravella derivada dels temps perduts, sense funci¨® pr¨¤ctica, despresos de les exig¨¨ncies civils... semblants a la recerca gratu?ta i vagament il¡¤legal d¡¯una sucosa pera en una circumval¡¤laci¨®. I si lliurar les claus del relat no an¨¦s en contra de la po¨¨tica handkeana, diria que el moment de l¡¯emoci¨® veritable ens corpr¨¨n quan es fonen la llibertat de la lladre amb la d¡¯una escriptura desvinculada de convencions.