La llengua que t¡¯obre les portes de Catalunya

El m¨®n va canviar per a Nadia Z¨²?iga quan es va mudar de Ciutat de M¨¨xic a Terrassa. D¡¯una regi¨® urbana de 22 milions d¡¯habitants a un antic pol industrial de 220.000 ¨¤nimes. ¡°Va suposar un canvi dr¨¤stic, brutal. Sobretot se¡¯m feia estrany el ritme tan lent¡±, explica aquesta actriu de teatre, establerta a Catalunya des del 2014. Va aterrar a l¡¯Aeroport del Prat el 9 de novembre d¡¯aquell any, data de la primera consulta independentista. ¡°Vaig al¡¤lucinar, all¨° semblava una revoluci¨®.¡± Des d¡¯aleshores, Z¨²?iga ha anat trobant semblances amb les reivindicacions del nacionalisme catal¨¤ i les dels pobles originaris del seu pa¨ªs d¡¯origen.

Z¨²?iga volia un canvi vital motivada pel seu afany d¡¯aventura: ¡°No vaig venir fugint d¡¯una guerra o per motius econ¨°mics, ho vaig fer per necessitat de cr¨¦ixer personalment¡±. Llicenciada a l¡¯Escola Nacional d¡¯Art Teatral, a Ciutat de M¨¨xic s¡¯havia consolidat com a actriu i tamb¨¦ com a professora de dramat¨²rgia. Es va despla?ar a Europa aprofitant els lligams familiars ¨Cla seva germana vivia a Londres, despr¨¦s es va despla?ar a Barcelona. Es va establir a Terrassa perqu¨¨ la seva parella, amb una part de la fam¨ªlia espanyola, hi regentava un restaurant mexic¨¤. El perfil de Z¨²?iga coincideix amb el de la majoria d¡¯expatriats mexicans a Espanya, la tercera destinaci¨® de migraci¨® mexicana despr¨¦s dels Estats Units i el Canad¨¤, segons un article publicat el 2018 a l¡¯Observatori de M¨¨xic a Espanya: ¡°Emigren a Espanya no per raons econ¨°miques, es tracta d¡¯una poblaci¨® que ve a realitzar estudis universitaris i acaben per quedar-s¡¯hi, o s¡¯hi estableixen amb la seva parella espanyola o de nacionalitat comunit¨¤ria¡±. L¡¯article de l¡¯Observatori precisava, a m¨¦s a m¨¦s, que un 68% dels mexicans a Espanya tenen estudis superiors.

Z¨²?iga confirma que l¡¯origen social dels mexicans a Catalunya es troba lluny de la dura realitat dels que opten per creuar als Estats Units per assumir feines poc qualificades i mal pagades. Hi va haver una experi¨¨ncia, quan es va instal¡¤lar a Terrassa, que la va posar davant el mirall dels seus compatriotes que miren de creuar il¡¤legalment la frontera dels Estats Units: va ser un curs d¡¯acollida per a estrangers acabats d¡¯arribar; en aquest curs va trobar-se amb migrants que havien creuat el Mediterrani en pastera. ¡°All¨° em confrontava amb la meva comoditat¡±, assegura. Des d¡¯aquell moment, Z¨²?iga imparteix tallers de dinamitzaci¨® teatral per a estrangers, dins d¡¯un programa d¡¯integraci¨® de l¡¯Ajuntament de Terrassa. Aquests cursos s¨®n la base d¡¯Estereo Rum¡¯s, un projecte de teatre social que va estrenar-se amb l¡¯obra Modou Modou, dirigida per Z¨²?iga i en qu¨¨ es relata la vida d¡¯Algassoume Thian, un noi senegal¨¨s, actor protagonista de la pe?a. Z¨²?iga tamb¨¦ dirigeix una altra companyia de teatre social, El Ensamble.

L¡¯actriu nom¨¦s t¨¦ paraules d¡¯elogi per a Terrassa i Barcelona ¨Con resideix des de fa tres anys, al Poblenou¨C, i admet que nom¨¦s deixaria Catalunya per retornar a M¨¨xic amb la seva filla, ara estudiant a Austr¨¤lia. L¡¯¨²nica cosa que considera negativa de la seva nova p¨¤tria ¨¦s el proc¨¦s burocr¨¤tic per tenir la resid¨¨ncia legal. La clau per a la seva integraci¨® ha estat aprendre el catal¨¤. ¡°Des del primer dia de ser aqu¨ª que em vaig apuntar a classes de catal¨¤. La llengua ¨¦s el que m¡¯ha obert les portes de la cultura i d¡¯all¨° que aquesta terra m¡¯ofereix¡±. Fins i tot afirma que ha detectat paral¡¤lelismes entre les reivindicacions mexicanes i les de part de la poblaci¨® catalana, com la voluntat d¡¯independitzar-se d¡¯Espanya o l¡¯¨²s de la llengua catalana, que ella assimila a la lluita per la superviv¨¨ncia del n¨¤huatl, idioma ind¨ªgena de M¨¨xic.

L¡¯experi¨¨ncia migrat¨°ria a Catalunya la van exposar Z¨²?iga i set actrius mexicanes m¨¦s a Mexicatas, una obra estrenada el 2018 i dirigida per Sergi Belbel, un dels pocs dramaturgs, juntament amb Jos¨¦ S¨¢nchez Sinisterra i Juan Mayorga, que Z¨²?iga identifica com a referents actuals a M¨¨xic. Un factor que les vuit protagonistes de Mexicatas coincideixen a valorar com a determinant per residir lluny del seu pa¨ªs ¨¦s la seguretat: ¡°Aqu¨ª podem caminar soles pel carrer sense que ning¨² no ens digui res. Si em poso un short, ning¨² no em dir¨¤ res; aqu¨ª pots fer topless a la platja per¨° a M¨¨xic ni et passa pel cap¡±. Recorda Z¨²?iga quan va arribar a Catalunya i veia les manifestacions feministes contra la viol¨¨ncia de g¨¨nere: ¡°Jo pensava, ¡®h¨ªjole, companyes, si aqu¨ª hi ha molta seguretat¡¯¡±.