Els fills de l¡¯exili xil¨¨

Luis C¨®rdova diu que va n¨¦ixer ¡°l¡¯any fat¨ªdic¡±. La seva mare el va portar al m¨®n a Santiago de Xile l¡¯abril de 1973; al setembre tenia lloc el cop d¡¯Estat contra Salvador Allende. La seva mare, Mar¨ªa Eugenia Kachele, era la responsable de la guarderia del palau de la Moneda, seu de la presid¨¨ncia de Xile, durant el mandat d¡¯Allende; ella i el seu marit Jos¨¦ Luis C¨®rdova, periodista, eren actius membres de la Unitat Popular, la coalici¨® d¡¯esquerres que havia arribat al Govern tres anys abans. La fam¨ªlia va iniciar llavors una llarga travessia a l¡¯exili i una di¨¤spora que arriba a Barcelona.

Els C¨®rdova van poder fugir a Buenos Aires ¡°amb el suport del partit¡±, explica el Luis des de la seva consulta de psicologia del barri de Gr¨¤cia. El ¡°partit¡± ¨¦s el comunista, del qual el seu pare va ser dirigent. Jos¨¦ Luis C¨®rdova va ser detingut despr¨¦s del cop, va patir dues temptatives d¡¯afusellament i va ser internat a l'Estadi Nacional, centre de detencions massives en els primers compassos de la dictadura d¡¯Augusto Pinochet. La fam¨ªlia C¨®rdova va tornar a fer les maletes el 1975, quan es forjava l¡¯assalt militar al poder a l¡¯Argentina.

La seva seg¨¹ent destinaci¨® va ser Praga, llavors la capital de Txecoslov¨¤quia, sat¨¨l¡¤lit de la Uni¨® Sovi¨¨tica i ciutat que va acollir tants exiliats comunistes espanyols durant el r¨¨gim franquista. A Praga, Luis C¨®rdova va viure fins als 11 anys ¡ªen comptes de Disney, va cr¨¦ixer llegint contes russos i txecs¡ª, i ¨¦s a Praga on encara viuen les seves dues germanes. ¡°Parlen millor el txec que l'espanyol¡±, assegura C¨®rdova, que admet que troba a faltar ¡°la Praga grisa¡± perqu¨¨ la d¡¯ara, imant tur¨ªstic, li sembla ¡°m¨¦s falsa¡±. ¡°Jo me l'estimo, Praga, amb els seus edificis esberlats i pelats; amb les sabates brutes, amb l'esguard pansit i decebut¡±, escrivia el 1968 una altra exiliada comunista a la capital txeca, l'escriptora Teresa P¨¤mies.

C¨®rdova parla espanyol, catal¨¤, txec i franc¨¨s. Par¨ªs va ser la casa seva fins als quinze anys, seguint la seva mare. Conserva en la mem¨°ria la detenci¨® que va patir ella el 1981, quan va visitar Xile amb una delegaci¨® sindical de la CGT francesa. Una campanya de protesta internacional va aconseguir que fos alliberada. El seu fill Luis buscava fotografies a casa per acompanyar els articles que publicaven els diaris. D'adolescent va voler tornar a Xile i es va enamorar del pa¨ªs, ¡°em va agafar el virus de la p¨¤tria¡±. A la terra dels seus pares va viure fins als 22 anys, quan va decidir que acabaria els seus estudis de Psicologia a Par¨ªs. I va ser a la gran metr¨°polis francesa que el 1998 va con¨¨ixer la seva dona, xilena com ell. Va ser un amor marcat pel passat: van coincidir per primera vegada durant una manifestaci¨® davant l¡¯ambaixada del Regne Unit a Fran?a, per exigir l¡¯extradici¨® de Pinochet ¡ªllavors a Londres¡ª a Espanya.

Va ser la seva parella la que va marcar el nou dest¨ª de C¨®rdova. ¡°Ella no volia viure a Par¨ªs i a Barcelona ten¨ªem molts amics xilens. Ens vam mudar el 2006. Ara ja se n¡¯han anat la majoria, la crisi econ¨°mica del 2008 va passar factura¡±. El 2009 va comen?ar a treballar com a educador i mediador social a Ciutat Meridiana, un dels barris amb renda per c¨¤pita m¨¦s baixa i oblidats de Barcelona. Avui coordina aquest pla de prevenci¨® i seguretat ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona, i que els ve?ns descrivien en un reportatge d¡¯EL PA?S com un factor fonamental de millora de la conviv¨¨ncia.

Vida a la ¡®banlieu¡¯

¡°A Fran?a jo vivia a Bobigny, un municipi de la perif¨¨ria de Par¨ªs molt conflictiu i amb molta barreja d'or¨ªgens. A la meva classe de l¡¯escola, per exemple, nom¨¦s hi havia tres francesos¡±, recorda C¨®rdova, i compara la seva experi¨¨ncia a la banlieue amb La haine pel¡¤l¨ªcula de culte que retrata una joventut marcada per la viol¨¨ncia i la marginaci¨® als suburbis de la capital francesa de la d¨¨cada dels noranta. Aquells anys de C¨®rdova a Bobigny van ser determinants per treballar a Ciutat Meridiana: ¡°All¨¤ vaig aprendre a anar de cara, a ser de veritat, a respectar l¡¯altre i no generar expectatives, no prometre res¡±.

El m¨¦s dur de mudar-se a Barcelona, segons C¨®rdova, va ser constatar que Fran?a i Espanya no s¨®n el mateix: ¡°Aqu¨ª tot ¨¦s m¨¦s tronat¡±. La primera sensaci¨® d¡¯aix¨°, diu, va ser la seva primera feina, en un centre de menors tutelats: era ell i no un psiquiatre qui administrava els medicaments als joves amb problemes de salut mental. Les coses han canviat, afirma, per¨° a pitjor. ¡°Hi va haver un moment, a comen?aments d¡¯aquest segle, en qu¨¨ Barcelona estava molt de moda, en l'¨¨poca de les vaques grasses. El que jo veig ara ¨¦s una tercermunditzaci¨®¡±, opina C¨®rdova. I el seu pa¨ªs natal, afegeix, t¨¦ un avantatge en moments de crisi: ¡°Els pobres aqu¨ª pateixen solitud; el pobre xil¨¨, en canvi, no es queda sol¡±.