Passi¨® i sensualitat de tango al Grec

Un Grec at¨ªpic, sens dubte, per¨° nom¨¦s en les formes. En les mascaretes, en els accessos controlats, en els seients separats per heura artificial i poc m¨¦s. L¡¯ambient continuava sent el mateix dels nostres records, els somriures s¡¯intu?en despr¨¦s de la variada exhibici¨® de formes i colors de les mascaretes i les mirades, l¡¯¨²nic en qu¨¨ pots fixar-te ara, semblaven haver deixat enrere l¡¯angoixa de setmanes anteriors. Era un moment Grec i calia aprofitar-lo.

Malgrat el que s¡¯intu?a per les informacions oficials pr¨¨vies, els accessos van ser r¨¤pids i tranquils. No era necessari fer cua. El p¨²blic sempre arriba al Grec amb molta antelaci¨®, em van explicar, i deu ser cert. Cap control sanitari a l¡¯entrada, ni tan sols aquest amena?ador aparellet que et mesura la temperatura.

Una vegada als jardins, les xerrades copa en m¨¤ eren animades. El restaurant est¨¤ tancat per¨° dues extenses barres als dos extrems sadollen sense problemes la set dels assistents.

L¡¯entrada a l¡¯amfiteatre ja va ser una altra cosa i es va assemblar m¨¦s a l¡¯embarcament per files i sectors d¡¯un vol transoce¨¤nic. A m¨¦s d¡¯un l¡¯embarcament de la seva fila el va agafar amb la copa acabada d¡¯estrenar i va haver d¡¯acabar-se-la molt de pressa. La primera visi¨® de l¡¯amfiteatre era sorprenent, com si la flora salvatge s¡¯hagu¨¦s apoderat del recinte durant el confinament. Un ter? de seients separats per brots d¡¯heura que, de lluny, quedava molt bonic per¨° en apropar-se, oh, decepci¨®, eren plantes de pl¨¤stic.

Una vegada embarcats l¡¯espera va ser una mica m¨¦s llarga per a les primeres files, les que van entrar abans, per¨° es va portar amb resignaci¨®, tothom pendent de les ¨²ltimes not¨ªcies del seu m¨°bil. I, de sobte, amb nom¨¦s deu minuts de retard, vam emprendre el vol, el comandant de la nau es deia Marcelo Mercadante i la destinaci¨® era Buenos Aires.

Que Mercadante ¨¦s el gran representant del tango per aquestes latituds ja ho sab¨ªem, i que el seu grup sona sempre exquisit, tamb¨¦, per¨° dijous a la nit tot va agafar una altra dimensi¨®, com si en ser el primer concert de tango de la temporada calgu¨¦s tornar a demostrar-ho tot. El bandoneonista de Buenos Aires va obrir sota l¡¯ombra de Piazzolla, una bona ombra a la qual apropar-se, i va seguir ja per terrenys m¨¦s ortodoxos. Magn¨ªfics Cambalache i Uno cantats per Anal¨ªa Carril. I un tant espectacular per¨° efectius els balls de Claudio Hoffmann i Cinzia Lombardi.

I va sortir Miguel Poveda, es va emocionar en retrobar-se amb el seu p¨²blic, i tot es va ensorrar, en el bon sentit. La sensualitat anterior es va convertir en pura passi¨®, la tensi¨® creada era de les que es podien tallar amb una fulla d¡¯afaitar. Tot sol amb Mercadante, Poveda es va esquerdar de dalt a baix en Sus ojos se cerraron. I va seguir aquesta injecci¨® d¡¯energia en tres temes m¨¦s, un Cuesta abajo compartit amb Carril i un estremidor final amb lletra de Joan Brossa dedicat a les morts de tots els dictadors.

Despr¨¦s de la sortida de Poveda es va recuperar la normalitat, el foc i la passi¨® van tornar a cedir davant de la sensualitat, er¨°tica per moments, de Mercadante i el seu grup demostrant que un tango sense frec, el nostre, ja que els ballarins a l¡¯escenari s¨ª que es fregaven, pot ser altament reconfortant. I et pot portar a sortir del Grec flotant en un n¨²vol.