Els Aut¨¨ntics Independentistes

El 8 d¡¯octubre de 1996 un petit terratr¨¨mol va sacsejar el sistema de partits pol¨ªtics catal¨¤. Aquell dia, el secretari general d¡¯Esquerra Republicana, ?ngel Colom, acompanyat de Pilar Rahola, en aquell temps ¨²nica diputada republicana al Congr¨¦s i tinenta d¡¯alcalde de Barcelona, va compar¨¨ixer al Centre Internacional de Premsa per anunciar a uns at¨°nits periodistes una escissi¨® del seu propi partit amb la finalitat de crear l¡¯anomenat Partit per la Independ¨¨ncia. L¡¯argument principal d¡¯aquesta maniobra ¨¦s que en la seva praxi pol¨ªtica Esquerra tendia a oblidar que la seva principal finalitat pol¨ªtica era ¡°aconseguir un Estat independent propi per a Catalunya¡±.

Que el secretari general d¡¯un partit encap?ali una escissi¨® no ¨¦s precisament freq¨¹ent, per¨° que uns independentistes es considerin m¨¦s independentistes que uns altres no era la primera vegada que succe?a i tampoc no va ser l¡¯¨²ltima. A la darreria del franquisme la creaci¨® del Partit Socialista d¡¯Alliberament Nacional-Provisional, una escissi¨® del PSAN a seques, ja va ser una cosa semblant. I despr¨¦s de la fugida de Colom el 1996 s¡¯han produ?t altres moviments amb la mateixa l¨°gica al si del moviment independentista.

El PDeCAT critica els de Puigdemont per no garantir la propietat privada davant de ¡°m¨¤fies ocupes¡±

Aix¨ª com el 1974 els homes del PSAN-P acusaven el PSAN de fer seguidisme del PSUC (segons explica Roger Buch a la seva tesi doctoral sobre el partit), el 2007 l¡¯exconseller de Governaci¨® amb ERC, Joan Carretero, va acusar el seu partit d¡¯haver-se convertit en un ¡°sat¨¨l¡¤lit¡± del PSC arran de la formaci¨® del segon govern tripartit. Dos anys despr¨¦s, en un altre article publicat al diari Avui, Carretero va tornar a carregar contra la l¨ªnia pol¨ªtica d¡¯ERC, ¡°basada en el pactisme i la implicaci¨® en la governabilitat de l¡¯Estat¡±, i va advocar perqu¨¨ en les eleccions de 2010 es present¨¦s una candidatura d¡¯ampli espectre ¡°que tingui com a eix program¨¤tic central la proclamaci¨® unilateral de la independ¨¨ncia de Catalunya¡±. Poc despr¨¦s Carretero es va donar de baixa d¡¯ERC i va constituir el seu particular partit per la independ¨¨ncia, anomenat Reagrupament Independentista. Un altre episodi semblant ¨¦s el que va portar a la constituci¨® de Solidaritat Catalana per la Independ¨¨ncia per part de militants d¡¯ERC ¡ªentre altres actors¡ª que es consideraven a si mateixos m¨¦s independentistes que la direcci¨® d¡¯ERC. En el manifest ¡°Crida a la Solidaritat Catalana¡± s¡¯advocava pel mateix que demanava Carretero des del diari Avui: una candidatura unit¨¤ria per a les eleccions de 2010 que tingu¨¦s per objectiu proclamar la independ¨¨ncia.

L¡¯operaci¨® de Carles Puigdemont d¡¯alliberar-se del PDeCAT per crear el seu propi partit t¨¦ un aire de fam¨ªlia amb aquest historial d¡¯escissions. Al marge d¡¯altres possibles consideracions sobre el populisme com a estrat¨¨gia pol¨ªtica o el cesarisme com a forma d¡¯organitzaci¨®, el partit que t¨¦ al cap Puigdemont no deixa de ser l¡¯en¨¨sima versi¨® del partit dels Aut¨¨ntics Independentistes. Una pregunta interessant ¨¦s quina ser¨¤ l¡¯actitud final del PDeCAT en vista d¡¯aquesta escissi¨® encoberta. Una consulta entre la seva milit¨¤ncia sembla in¨²til: fos quin fos el resultat de la consulta els puigdemontistes del PDeCAT marxarien igualment. (Hi ha el precedent d¡¯UDC: els independentistes d¡¯Uni¨® van perdre la consulta interna del 14 de juny del 2015 i en lloc d¡¯acatar el resultat se¡¯n van anar del partit per crear Dem¨°crates de Catalunya.)

L¡¯operaci¨® de l¡¯expresident t¨¦ un aire de fam¨ªlia amb un ampli historial d¡¯escissions

En una entrevista recent, el dirigent del PDeCAT i alcalde d¡¯Igualada, Marc Castells, es va expressar en termes enigm¨¤tics sobre les intencions del seu partit. A la pregunta de si el PDeCAT s¡¯enfrontaria electoralment a Puigdemont, Castells va respondre que el PDeCAT no es posaria mai ¡°davant¡± de Puigdemont per¨° tampoc ¡°darrere¡± (atenci¨®: no va descartar situar-se ¡°al costat¡±). Tanmateix, en cap altra part de l¡¯entrevista Castells no va ser tan misteri¨®s: va confessar que l¡¯espai que representa el PDeCAT, en l¡¯¨¤mbit ideol¨°gic, est¨¤ allunyat de Jordi S¨¤nchez (el polit¨°leg de cap?alera de Puigdemont), i no va dubtar a afirmar que el projecte de Puigdemont i S¨¤nchez ¡°s¡¯ha escorat molt cap a l¡¯esquerra¡±. (Veladament, va acusar JxCat de no garantir la propietat privada ¡°davant de les m¨¤fies ocupes¡± i va recordar la p¨²blica oposici¨® del PDeCAT a l¡¯impost de successions.)

Vet aqu¨ª la gran novetat del moment. Despr¨¦s d¡¯anys perseguint la unitat del moviment independentista, que va arribar al s¨²mmum amb la candidatura de Junts pel S¨ª el 2015, aquesta unitat s¡¯esquerda no nom¨¦s en l¡¯¡°¨¤mbit nacional¡±, com diria Castells (radicals versus pragm¨¤tics), sin¨® tamb¨¦ en l¡¯¡°¨¤mbit ideol¨°gic¡±. La cl¨¤ssica divisi¨® dreta-esquerra, periclitada durant dos lustres, truca a la porta de les pr¨°ximes eleccions catalanes.