Ella ¨¦s qui mana

Es fa una mica dif¨ªcil de seguir, almenys per a mi. I encara m¨¦s explicar-la. Per¨° Ang¨¦lica Liddell la sap llarga, com s'acostuma a dir. Malgrat el t¨ªtol, The Scarlet Letter ¨¦s una adaptaci¨® castellana i recontralib¨¨rrima de la novel¡¤la de Nathaniel Hawthorne (tradu?da com La lletra escarlata). Liddell ¨¦s prou h¨¤bil per dosificar acuradament la seva barreja d'injecci¨®, m¨¤gia i garrotada. I perqu¨¨ cadasc¨² es quedi amb el que es vulgui quedar. L'espectacle va ser un tot un ¨¨xit a La Colline de Par¨ªs. I les entrades per al febrer del 2019 (nom¨¦s per a tres funcions) es van esgotar als Teatros del Canal de Madrid. Tamb¨¦ va ser, em diuen, tot un ¨¨xit.

Hi ha un tremolor de feli? expectativa les grans nits teatrals, tant si som davant d'una trag¨¨dia com d'una farsa. El que importa, penso, ¨¦s el text i el gest de l'oficiant i la seva banda. La nit, fa uns dies, en la qual vaig veure The Scarlet Letter reinventada (o espremuda) per la senyora Liddell al Lliure de Barcelona, en el marc del festival Grec, vaig pensar que percebia en l'aire una mena de silenci cerimonial, com si estigu¨¦s prohibit deixar anar una riallada o fins i tot somriure davant la gorgona.

M'equivocava a mitges. D'una banda, em sentia en un m¨®n ¡°on les dones han deixat d'estimar els homes¡±, i en el qual governa all¨° malcarat. O potser podr¨ªem dir-ne ¡°excessiu¡±. El meu problema amb tot all¨° excessiu ¨¦s que no ho entenc gaire. I em cansa, ¨¦s clar. El discurs de l'oficiant sembla que xipolleja en l'ultramisogin: bufetades contra dones que s¨®n ¡°pura amargor i maldat¡±. Per qu¨¨? Segons sembla, perqu¨¨ tenen ¡°m¨¦s de 40 anys, rabioses per la p¨¨rdua de la joventut¡±. Quan dic ¡°excessiu¡± em refereixo al fet que aquest muntatge es podria explicar en 60 minuts i encara sobraria temps, per¨° en mans de la dama ?Liddell arriba a les dues hores. No vaig veure que fos una dona precisament dominada. Dominadora, m¨¦s aviat. S'ho creu o ven aquesta provocaci¨®? Una dotzena d'homes nus es mouen com poderosos ballarins en mans de la seva mestressa. Hi ha aqu¨ª un humor que abans no em semblava freq¨¹ent: per exemple, quan (gran moment) els fa formar en filera, estrenyent-los els baixos com si la mariscala pass¨¦s revista en una salutaci¨® pri¨¤pica. Humor desmanegat, per¨° humor, encara que molts, i sobretot moltes, basilisquessin.

El que em va quedar ben clar: ella ¨¦s qui mana. Seves s¨®n les paraules, seus s¨®n el poder i la gl¨°ria. Perqu¨¨ els senyors no diuen res de res. El discurs es pot llegir, naturalment, com els doni a vost¨¨s la gana: una den¨²ncia del puritanisme a l'estil Hawthorne o del Me Too, en clau de bruixa entre bufonesca i punk. Jo no provo de creure-me-la. El que m'interessa ¨¦s la tensi¨® i el ritme de la invectiva: quan es posa pomposa (¡°un m¨®n sense dolor seria un m¨®n d'imb¨¨cils¡±), em deixa d'interessar. En canvi, quan la pompa s'esfuma amb una queixalada, ¨¦s com si em travess¨¦s una rialla negra.

Per al meu gust sobren les s¨¨ries de repeticions, els ballarins en boles subjectant rams de flors amb els culs (o agitant avets, la variant muntanyenca) o els estranys i for?a fatigosos jocs malabars amb grans mobles. Ja disculpareu la meva confusi¨®, per¨° se'm fa dif¨ªcil seguir i reflectir el relat. I hi torno perqu¨¨, al meu parer, ella hi torna massa: se sent encantada donant l'espectacle. No entenc l'exc¨¦s mateix, tret per la seva ast¨²cia a l'hora de vendre la burra, tant si camina com si no, provocant l'espectacle. La dama podria vendre el que li don¨¦s la santa gana: com m¨¦s inflamada i presumptament ferotge, m¨¦s guanyadora. Diu que el desig hum¨¤ ¨¦s ¡°un brut i violent moviment entre penis i vulves, d'una passi¨® irrefrenablement violenta¡±. Si llan?a aix¨° en el moment just i amb la tonalitat adequada, ens ho pot fer creure: clavar-nos una cr¨ªtica al puritanisme i el contrari.

Els homes, per cert, nom¨¦s semblen resplandir com figures de calendari ¡ªArtaud ¨¦s el rei, monarca d'una cort on brillen (cito de mem¨°ria) Foucault, Barthes i Genet. No expliquen la gran relaci¨® entre els cortesans: la reina en t¨¦ prou, diria jo, enunciant una desfilada de noms solemnes.

El que m'enlluerna: la hipn¨°tica bellesa de la m¨²sica, les cascades barroques de Lully. I la seva manera de ficar-se els seus adoradors a la butxaca. Parlant clar: qui li demanar¨¤ que podi una mica els mon¨°legs, quan a mig Europa els segueix venent com vol? Recordo ara un dels millors textos, i dels m¨¦s clars, de ?Liddell i vull evocar aquell plaer: Mi relaci¨®n con la comida, que va interpretar espl¨¨ndidament Esperanza Pedre?o al Versus barcelon¨ª, i a mig Espanya, el 2015. Per tancar la sessi¨® al Lliure tamb¨¦ vull dir que en acabar va haver-hi grans i perllongats aplaudiments, perqu¨¨ aquesta senyora se les sap totes i t¨¦ un club de fans que d¨¦u-n'hi-do. Per cert, puc demanar una cosa? Jo veig la dama muntant, cantant i ballant una versi¨® musical d'Eyes Wide Shut, de Kubrick.

The Scarlet Letter, d'Ang¨¦lica Liddell, es va representar del 2 al 4 de juliol al teatre Lliure de Barcelona, dins de la programaci¨® del Festival Grec, que se celebra fins al 31 de juliol.