Partit Nacionalista de Catalunya, ¡°qu¨¦ ser¨¢, ser¨¢¡­¡±

Encara que sovint se¡¯ls concebi de la mateixa manera, els nacionalismes catal¨¤ i basc s¡¯assemblen com un ou a una castanya. Durant un segle els seus representants han intentat en ocasions col¡¤laborar, la majoria de les vegades amb poca fortuna ¡ªGaleusca, per exemple. S¡¯han observat, per¨° sense entusiasmar-se, com evidencien Alexander Ugalde i Enric Ucelay-Da Cal en un estudi comparat en el llibre col¡¤lectiu Patrias diversas, ?misma lucha? Alianzas transnacionalistas en el mundo de entreguerras, 1912-1939, publicat recentment per Edicions Bellaterra.

A la fi del segle passat l¡¯independentisme catal¨¤ va viure una fase de basquitis molt notable, alguns dels seus sectors atrets per l¡¯¡°¨¨pica¡± de la lluita armada, altres per considerar el nacionalisme basc m¨¦s ferm que el propi. L¡¯origen i evoluci¨® d¡¯aquest enlluernament est¨¤ per explorar, per¨° ¨¦s probable que comenc¨¦s amb el carisma de Jos¨¦ Antonio Aguirre. Jaume Miravitlles, comissari de propaganda de la Generalitat durant la Guerra Civil, a l¡¯exili va anomenar el lehendakari ¡ªamb una miopia notable i sense ironia¡ª ¡°el padr¨ª¡± dels catalans.

En l¡¯actualitat aquesta basquitis, despr¨¦s d¡¯una fase d¡¯oblit, ha tornat. Els embadalits ara s¨®n els sectors moderats, que no admiren la fermesa abertzale, sin¨® l¡¯equilibrisme del PNB i la seva constant capacitat pendular per treure profit de l¡¯Estat que els acull. Per aquest motiu, despr¨¦s del frac¨¤s de la via independentista unilateral, s¡¯ha fundat el Partit Nacionalista de Catalunya.

El PNC es defineix com a catalanista i de centre liberal, amb independentistes entre els seus quadres, per¨° sense definir-se com a tal, sin¨® transversal i plural. S¡¯oposa a la unilateralitat, per recuperar l¡¯Estatut aprovat a les Corts i per obtenir les m¨¤ximes quotes d¡¯autogovern possibles. El PNC ¡ªvist com el PNB catal¨¤, la Converg¨¨ncia Democr¨¤tica (sense el desacreditat Jordi Pujol), all¨° que podria haver estat el PDeCAT si Artur Mas i despr¨¦s Carles Puigdemont no l¡¯haguessin portat pel cam¨ª del pedregar¡ª, agrada a les elits barcelonines, despr¨¦s d¡¯una d¨¨cada de desassossec, i pot agradar a les madrilenyes, ¨¤vides de tenir al davant alg¨² amb un esquema predictible.

El nou partit ser¨¤, directament o indirectament, molt promocionat i tractat amb guant de seda pels sectors no independentistes. L¡¯esperan?a no ¨¦s que obtingui un gran resultat, sin¨® que buidi vot independentista esgotat i fins i tot avergonyit per la concatenaci¨® d¡¯errors i presses. Situar a l¡¯horitz¨® la via escocesa ¨¦s, en aquest sentit, un reclam. Al capdavall, el PNB tamb¨¦ defensa l¡¯autodeterminaci¨®, encara que amb un moviment pendular la pugui oblidar quan molesta a l¡¯hora de negociar.

Per¨° no ¨¦s a les elits a qui ha de conv¨¨ncer el partit, sin¨® un elector ras, majorit¨¤riament exconvergent, que es veur¨¤ amb la tessitura de decidir si votar el PNC, seguir en l¡¯espai de Junts per Catalunya o quedar-se a casa. Un partit amb independentistes i favorable a un refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨® pot pactar abans de les eleccions amb Units per Avan?ar, contrari a la independ¨¨ncia i al refer¨¨ndum? Per¨°, i despr¨¦s?

Un votant de JxCat elegir¨¤ el PNC sense tenir la seguretat que si entra al Parlament, en comptes de moderar un Govern independentista, no donar¨¤ suport a una gran coalici¨® liderada pel PSC per arribar a la Generalitat? Un votant dels suposadament orfes de partit el votar¨¤ sense saber que no donar¨¤ suport, activament o passivament, a un nou Govern independentista?

L¡¯ambig¨¹itat jeltzale i l¡¯antic joc convergent requereixen un clima social i pol¨ªtic determinat. Tot i la crisi de la covid-19, ¨¦s probable que les properes eleccions es continu?n jugant a dos b¨¤ndols, rupturista i reformista/immobilista. Canviada la ret¨°rica del 15-M pel pragmatisme als Comuns, els tres ¨²nics partits rupturistes catalans amb el r¨¨gim del 78 seran el moviment af¨ª a Puigdemont despr¨¦s de la reestructuraci¨® de l¡¯espai de JxCat, la CUP i ERC (tot i la propaganda contr¨¤ria puigdemontista).

Com cantava Doris Day, l¡¯elector exconvergent davant de l¡¯urna es preguntar¨¤ del PNC ¡°qu¨¦ ser¨¢, ser¨¢, whatever will be, will be...¡±. I l¡¯¨²nica cosa segura ¨¦s que mentre a Catalunya subsisteixi un model de finan?ament que no permeti una altra din¨¤mica de pacte amb Madrid, un nou PNB no ser¨¤.