Victoria Lomasko, l¡¯art com a periodisme

Entenc que t¨¦ una pila de fronts oberts al seu pa¨ªs, la R¨²ssia de Putin, per¨° ja m¡¯agradaria que Victoria Lomasko dibuix¨¦s les nostres hist¨°ries, almenys les de la pand¨¨mia i la seva llengua indesxifrable (¡°nova normalitat¡±) de cinisme insolent (¡°en sortirem m¨¦s forts¡±). Segur que tenim artistes com ella per¨° en el seu cas la gr¨¤cia ¨¦s als llocs de treball: carrers, jutjats, reformatoris, jornades electorals, bordells... Dibuixa i escriu. Llibres i exposicions que circulen en diverses lleng¨¹es perqu¨¨ aquesta dona de 42 anys viu en flames, sense subterfugis est¨¨tics ni pol¨ªtics i com altres artistes de la seva generaci¨®, posem per cas les Pussy Riots, est¨¤ disposada a assaltar el cel i el sostre de vidre de l¡¯art contemporani internacional entotsolat i sense tremp. Per a aquest dia del llibre emmascarat i vigilat per mossos que s¡¯acosta, millor que aneu a les llibreries, no ho dubteu: regaleu Altres R¨²ssies (Godall Edicions, traducci¨® de Marta Nin, amb qui la podeu escoltar conversant al CCCB aqu¨ª). S¨®n reportatges gr¨¤fics (ni c¨°mics ni novel¡¤la gr¨¤fica), dibuixos per explicar el que no explica el periodisme: qu¨¨ els passa als invisibles.

M¡¯agrada el que fa i m¡¯agraden encara m¨¦s les seves raons per fer-ho. Contradiu un panorama art¨ªstic enrarit. Recordo b¨¦ als noranta una expo d¡¯artistes russos al Guggenheim bilba¨ª, l¡¯¨²ltim bram de la moda, reclam ex¨°tic del mercat en paral¡¤lel als artistes xinesos una mica abans a la Biennal de Ven¨¨cia o on fos. Lomasko ho explica aix¨ª: ¡°Segurament, el lector occidental deur¨¤ interpretar els meus reportatges en el marc de les tradicions europea i americana del c¨°mic documental. Tanmateix, jo vaig emprendre el meu treball en una situaci¨® diferent, i tamb¨¦ amb una embranzida diferent. Despr¨¦s de l¡¯esfondrament de la Uni¨® Sovi¨¨tica, l¡¯Estat va deixar d¡¯encarregar als artistes obres d¡¯estil realista amb tem¨¤tica social. El sindicat oficial d¡¯artistes va ser substitu?t per institucions art¨ªstiques no menys r¨ªgides, orientades cap a l¡¯art conceptual occidental, que desdenyen tot all¨° que recordi el realisme social. Iekaterina Di¨®got, reputada cr¨ªtica d¡¯art russa, va escriure el 2007: ¡®Si un artista vol provocar avui un bon esc¨¤ndol amb una obra, fins al punt que li impedeixin exhibir-la en una exposici¨®, ha de pintar, sense cap mena de dubte, un quadre a l¡¯oli realista. O b¨¦ ha de dibuixar a llapis en un full una figura humana¡¯¡±. ?s el que va decidir fer la Lomasko: dibuixar a m¨¤ cares i cossos de dones i homes, joves i ancians, sols o no.

Entendre el seu pa¨ªs i el seu temps, una obra a l¡¯abast de qualsevol, teixir fils amb l¡¯art sovi¨¨tic i els seus encerts, aquest ¨¦s el marc. Perqu¨¨ tamb¨¦ aix¨° ¨¦s concepte, tot l¡¯art ho ¨¦s, tot l¡¯art que vol durar sorgeix d¡¯algunes decisions pr¨¨vies de l¡¯artista. En aquest cas, dibuixar croquis en llocs p¨²blics i sumar als dibuixos les paraules dels personatges: ¡°Els observava de re¨¹ll i parava l¡¯orella¡±. Som al 2008, Lomasko t¨¦ 30 anys. S¡¯atreveix a parlar amb la gent. ¡°Vaig comen?ar a aprendre l¡¯ofici de periodista, des del vessant pr¨¤ctic: com fer una entrevista, com organitzar un viatge, com dur a terme recerques de llarga durada¡±. Quan el periodisme desisteix de les seves funcions, i el reportatge i la cr¨°nica a peu de carrer s¨®n potser les m¨¦s pr¨°pies, apareixen, amb sort, els artistes. Les artistes en particular. Aix¨ª N¨²ria G¨¹ell i els l¨ªmits de la legalitat de l¡¯Estat i les seves institucions i Mireia Sallar¨¨s sobre l¡¯amor i l¡¯orgasme. Per¨° a difer¨¨ncia d¡¯elles Lomasko va a fons en el que li deu al periodisme: ¡°De reportatge en reportatge creixia el paper del text, i els comentaris acabaven originant un relat pr¨°piament dit. Per principi, no dibuixo a partir de fotos ni de v¨ªdeos, i rarament faig c¨°mics, ja que el gui¨® il¡¤lustrat ¨¦s incompatible amb el dibuix period¨ªstic fet en viu¡±.

Acaba ¡°en el mateix lloc de l¡¯escena, sentint el ritme i l¡¯energia dels esdeveniments¡±. Els seus referents s¨®n els ¨¤lbums russos de dibuix del XIX i el XX: quaderns de setges militars i ¨¤lbums de camps de concentraci¨®, quan no es podien fer fotos. Per les seves p¨¤gines desfilen classes de dibuix en un reformatori (obra que ha cedit al Reina Sofia), el judici contra les Pussy Riot, la preg¨¤ria dels cristians ortodoxos contra el pla general, i tanta varietat de cares i rostres de l¡¯era postsovi¨¨tica, o sigui, d¡¯avui.

Periodisme fet art, ja que el periodisme no pot ser periodisme i l¡¯art oficial es dedica al maquillatge contemporani.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural