Final en angle mort

El llarg proc¨¦s sobiranista s¡¯ha viscut intensament al carrer, a les urnes, als mitjans i a les xarxes socials, per¨° ¨¦s als llibres on es pot analitzar amb calma, rigor i sentit cr¨ªtic. Especialment de la m¨¤ d¡¯aquells que admeten no haver pogut escapar ¡°de l¡¯onada d¡¯entusiasme que es va apoderar del sobiranisme i que, en cert sentit, li va emboirar la mirada¡±, per¨° ara s¨®n capa?os d¡¯anar contra corrent i trencar l¡¯espiral del silenci dins de l¡¯independentisme. ?s el cas del polit¨°leg i professor de la UB Jordi Mu?oz (Val¨¨ncia, 1979), que aposta pel Principi de realitat en la seva an¨¤lisi, reflexi¨® i proposta per a l¡¯endem¨¤ del proc¨¦s. No amaga que ho fa des de l¡¯independentisme d¡¯esquerres i, sense explicitar-ho, en la mateixa ona que l¡¯Obertura republicana dels professors de comunicaci¨® i ide¨°legs d¡¯ERC Joan Manuel Tresserras i Enric Mar¨ªn. Per¨° a voltes, tamb¨¦ en la senda del sobiranisme m¨¦s centrat i m¨¦s autocr¨ªtic tra?at pel periodista Francesc-Marc ?lvaro a Assaig general d¡¯una revolta.

Malgrat col¡¤laborar en mitjans de comunicaci¨®, Mu?oz no ha fet un altre llibre period¨ªstic sobre el proc¨¦s ni excel¡¤leix en la mirada ideol¨°gica o hist¨°rica on s¨ª que es mouen b¨¦ Tresserras, Mar¨ªn i ?lvaro. Principi de realitat ¨¦s una an¨¤lisi de ci¨¨ncia pol¨ªtica que fuig de l¡¯academicisme i d¡¯intentar quedar b¨¦, assumint l¡¯autor que el titllaran de tra?dor. Valent i honest, per¨° indulgent per no fer sang, Mu?oz argumenta que l¡¯independentisme no va ser conscient de la correlaci¨® de forces ni dels riscos de divisi¨® interna de la societat catalana, i que, menystenint les seves limitacions, sense saber articular un ¡°nacionalisme del benestar¡±, presoner de la ¡°idea nefasta¡± del tenim pressa, abusant de la il¡¤lusi¨® i autoenganyat per la pr¨°pia propaganda, es va equivocar for?ant les coses l¡¯octubre del 2017 sense tenir legitimitat democr¨¤tica. En aquesta clau insisteix: es va confondre la crisi de legitimitat de l¡¯Estat amb una inexistent legitimitat republicana alternativa. I no existeix perqu¨¨, a banda de no sobrepassar mai el 50% dels vots, l¡¯independentisme va fer una DUI el 27-O que va ser ¡°un error profund¡± i un refer¨¨ndum l¡¯1-O que ¡°va fracassar el 6 de setembre de 2017¡± i ¡°no va generar un mandat democr¨¤tic clar, prou leg¨ªtim¡±.

Fins a tres vegades cita Mu?oz els plens del Parlament del 6 i 7 de setembre, per¨° ho fa sense entrar a fons en la falta de democr¨¤cia denunciada in situ (i despr¨¦s al llibre Empantanados) per l¡¯ecosocialista Joan Coscubiela. ?s un dels angles morts que, amb alguna contradicci¨® final, llasten l¡¯an¨¤lisi de Mu?oz. El seu mirall d¡¯an¨¤lisi ignora gaireb¨¦ per complet l¡¯espai d¡¯ICV i els Comuns i la idea de catalanisme popular que van vertebrar PSUC i CC OO per contraposar nom¨¦s l¡¯independentisme d¡¯esquerres (del qual tra?a la genealogia i apunta al cuixartisme com a s¨ªntesi superadora) amb el ¡°vell catalanisme¡± de CiU i PSC (que identifica amb l¡¯statu quo i la noci¨® d¡¯oasi catal¨¤) i el nacionalisme de la dreta espanyola. Un altre angle mort ¨¦s el del vessant institucional i conservador del proc¨¦s, que defineix b¨¦ com a ¡°moviment social plural, dens i ben teixit¡±, per¨° que no s¡¯ent¨¦n nom¨¦s per l¡¯associacionisme des de baix ni es pot explicar nom¨¦s com a ¡°progressista¡± per autoubicaci¨® a l¡¯esquerra dels seus membres. Tal com admet, aquest biaix esquerran¨®s no existeix en la dimensi¨® socioecon¨°mica, per¨° no reconeix que l¡¯impuls institucional i medi¨¤tic de l¡¯independentisme ha estat clau en el seu ascens.

PRINCIPI DE REALITAT

Jordi Mu?oz
L'Aven?
224 p¨¤gines
17,50 euros

Rellegir Gramsci sobre espontane?tat i direcci¨® dels moviments socials i sobre la direcci¨® pol¨ªtica en la naci¨® i l¡¯Estat modern ajuda a omplir aquest angle mort i enriqueix la confessi¨® gramsciana final de Mu?oz, pessimista de la ra¨® sobre el di¨¤leg Catalunya-Espanya. Potser ¨¦s aix¨° el que al final el fa entrar en contradicci¨® quan, tot i denunciar la ¡°polaritzaci¨® emocional¡± que va posar en risc la cohesi¨® social, acaba fiant les seves esperances a la ¡°polaritzaci¨® creativa¡± i que el sobiranisme no deixi de ser un problema fins que no hi hagi una soluci¨®. Perqu¨¨, adverteix, la hist¨°ria ¨¦s din¨¤mica i ¡°si no s¡¯habilita una soluci¨® democr¨¤tica, l¡¯octubre tornar¨¤¡±.