Universitat: generar precarietat o revertir-la?

A Catalunya un 44,2% del personal docent investigador est¨¤ contractat com a professorat associat, tenim aquest negatiu lideratge d¡¯un r¨¤nquing. Dimarts l¡¯Observatori del Sistema Universitari va presentar el seu darrer informe, en aquest cas dedicat a la utilitzaci¨® de la figura del professorat associat a les universitats p¨²bliques espanyoles. Els resultats de les universitats catalanes s¨®n tan decebedors com esperats per qui en coneix la situaci¨®. Aquest excessiu ¨²s de la figura contractual del professorat associat ¨¦s un problema per diferents motius. ?s un contracte temporal, breu, amb un sou molt baix, no permet fer carrera acad¨¨mica, obliga a fer diferents feines simult¨¤niament per poder arribar a un sou m¨ªnim...

Aquesta figura contractual no es va pensar per fer-ne aquest ¨²s. El seu objectiu ¨¦s portar a la universitat professorat que tingui la seva dedicaci¨® principal fora perqu¨¨ hi aporti uns coneixements diferents dels que es desenvolupen en l¡¯¨¤mbit acad¨¨mic. Persones que poden aportar la seva especialitzaci¨® laboral a la formaci¨® universit¨¤ria. ?s una bona eina per a la universitat i la societat. Per¨° alguns dels seus avantatges l¡¯han acabat pervertint. Permet uns contractes temporals m¨¦s barats per a la instituci¨®.

La rectora de la Universitat Rovira i Virgili, Mar¨ªa Jos¨¦ Figueras, a l¡¯inici de la crisi vinculada al nou coronavirus ja va anunciar que haurien de prendre mesures: reduirien m¨¤sters, assignatures optatives, professorat associat... El professorat associat permet fer retallades r¨¤pides. ?s un model molt ¨²til, s¡¯aprima l¡¯estructura i la fa m¨¦s flexible; aix¨° s¨ª, a costa de les vides que pateixen aquesta precarietat.

L¡¯infrafinan?ament de les universitats p¨²bliques catalanes, que s¡¯allarga des de fa anys, ha suposat, entre altres conseq¨¹¨¨ncies, la precaritzaci¨® del professorat que hauria d¡¯estar fent carrera acad¨¨mica. Aquest professorat t¨¦ unes condicions que converteixen el mileurisme i l¡¯estabilitat en un somni. Tamb¨¦ ha tingut greus efectes en el personal d¡¯administraci¨® i serveis, i en el conjunt de la poblaci¨® que hauria de poder accedir a la universitat p¨²blica. Les matr¨ªcules han pujat substancialment, tamb¨¦ es pot veure en els informes de l¡¯Observatori del Sistema Universitari. Si l¡¯administraci¨® no augmenta directament el finan?ament de les universitats, els recursos necessaris s¡¯ha decidit que surtin de les persones que hi assisteixen. Parlem de la situaci¨® a les universitats p¨²bliques catalanes, a les privades encara ¨¦s pitjor.

Les respostes a la crisi del 2008 en forma de retallades no s¡¯han revertit, l¡¯augment de les matr¨ªcules no s¡¯ha revertit. Tot just ara, fruit de la mobilitzaci¨® estudiantil, s'ha aprovat una reducci¨® de preus del 30%. Ja s¡¯havia guanyat la votaci¨® al Parlament en diferents ocasions, per¨° el Govern de la Generalitat no ho havia assumit. La darrera iniciativa del moviment estudiantil va ser crear la ILP Universitats, una iniciativa legislativa popular impulsada per estudiants i amb el suport de la comunitat universit¨¤ria que, a m¨¦s de fer efectiva la rebaixa dels preus, vol transformar l¡¯actual model universitari. Aquesta mesura ha generat respostes contr¨¤ries des de diferents sectors. S¡¯ha argumentat que caldria actuar en altres moments de la formaci¨® de les persones o s¡¯ha q¨¹estionat el benefici que pot oferir. No haur¨ªem de passar per alt els impactes, alguns dif¨ªcils d¡¯expressar en n¨²meros, que t¨¦ la universitat en qui hi pot estudiar.

Les dades del Ministeri d¡¯Educaci¨® i Formaci¨® Professional, del 2019, s¨®n clares: les taxes d¡¯atur de la poblaci¨® espanyola d¡¯acord amb el seu nivell d¡¯estudis s¨®n aquestes: un 26% d¡¯atur per a les persones fins a estudis primaris, un 17,3% amb ensenyament secundari obligatori, un 12,7% amb ensenyament secundari postobligatori, i un 8,1% amb ensenyament terciari (universitari o no). Aquestes difer¨¨ncies significatives tamb¨¦ s¨®n evidents si ens fixem en els nivells salarials, en qu¨¨ les mitjanes del 2019 van ser aquestes: 8.277 euros fins a estudis primaris, 11.488 euros amb ensenyament obligatori, 13.282 euros amb ensenyament secundari postobligatori, 15.991 euros amb ensenyament terciari no universitari, 19.002 euros amb t¨ªtol de diplomatura o grau, i 24.074 euros amb una llicenciatura o m¨¤ster.

Les persones amb estudis universitaris disposen d¡¯una millor situaci¨® laboral. Les dades s¨®n aix¨ª de clares. Ens haur¨ªem de preguntar qu¨¨ estem fent per aconseguir que tothom pugui accedir a la universitat. Aquesta ¨¦s una via per reduir la precarietat a la nostra societat. No ¨¦s l¡¯¨²nica a seguir, tamb¨¦ cal actuar en altres ¨¤mbits. Per¨° la universitat no hauria de ser generadora de precarietat: ni en l¡¯estudiantat, ni el professorat, ni en el personal docent i investigador, ni en el personal administratiu. La universitat genera precarietat i ¨¦s capa? de revertir-la; cal decidir qu¨¨ volem que faci.

Jordi Mir ¨¦s profesor d'Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra.