Un funeral per a la hist¨°ria

L¡¯acte d¡¯Estat en honor de les v¨ªctimes de la covid-19 el vull entendre com el funeral de funerals. El comiat que no van poder tenir unes persones que van morir en solitud i que van tenir uns enterraments gaireb¨¦ clandestins. Per¨°, era aquest realment el prop¨°sit?

He de recon¨¨ixer que ¨¦s un acte que em genera desassossec cada cop que penso en les persones que van morir per causes sense relaci¨® amb la pand¨¨mia. Durant aquests mesos milers de ciutadans (probablement alguns m¨¦s que les v¨ªctimes del virus) han mort per diverses malalties, com cada dia, com cada any. En alguns casos la situaci¨® sanit¨¤ria d¡¯excepci¨® no ha estat aliena al desenlla?, en ple confinament, a m¨¦s, el seu final tamb¨¦ ha conegut la solitud i els comiats han estat tan condicionats com els de les v¨ªctimes del virus. Per qu¨¨ ning¨² se n¡¯ha recordat? Per qu¨¨ no se¡¯ls ha tingut en compte, com si la seva mort, per banal, no mereix¨¦s reconeixement? Una estranya discriminaci¨® que, en cert sentit, em sembla que ¨¦s indici¨¤ria.

Indici¨¤ria de qu¨¨? Dels dubtes que han acompanyat la gesti¨® de la pand¨¨mia i el seu rerefons pol¨ªtic. Les primeres ordres de confinament van anar acompanyades del discurs de la guerra: una sorprenent humanitzaci¨® del virus i una contradicci¨® amb el principi moral que els governants deien que guiaven les seves decisions: salvar vides i protegir els m¨¦s vulnerables. La guerra com a mobilitzaci¨® patri¨°tica contra l¡¯enemic com¨², amb l¡¯¨¤nim d¡¯assegurar-se la submissi¨® i l¡¯adhesi¨® de la ciutadania a les mesures d¡¯excepci¨®. Les guerres generen herois i als herois se¡¯ls reten tributs per glorificar la p¨¤tria. L¡¯argument de la guerra ha servit com a tapadora del desconcert dels governants i per assenyalar com a tra?dor qualsevol que alci una veu cr¨ªtica. En les guerres els morts formen part del c¨¤lcul estrat¨¨gic. Aqu¨ª es tractava precisament del contrari: de salvar el m¨¤xim de vides possible.

Compartir el dolor em sembla sempre un acte positiu perqu¨¨ ¨¦s acceptant-lo que es viu realment la condici¨® humana. I em quedo com a record amb una imatge d¡¯Aroa L¨®pez, sanit¨¤ria del Vall d¡¯Hebron, que diu que t¨¦ les mirades dels que se n¡¯anaven tatuades a la pell. Per¨° com s¡¯ha d¡¯entendre aquest acte? Com una manera impl¨ªcita de recon¨¨ixer la impot¨¨ncia de l¡¯Estat davant de la gravetat de la situaci¨®? O al contrari, com un acte per glorificar el mateix Estat i amagar tots els dubtes i interrogants que deixa aquesta experi¨¨ncia? El rei Felip VI ha lloat l¡¯esperit d¡¯unitat i de resist¨¨ncia. Per¨° si es refereix a les institucions, ¨¦s dif¨ªcil veure¡¯l en el desplegament de confrontaci¨® pol¨ªtica i fins i tot d¡¯acusacions judicials que hem presenciat aquests mesos. Lloar la unitat que no ha existit perqu¨¨ ens la creguem? Fer ¨¨mfasi en la solidaritat de la ciutadania per envernissar el descarat ¨²s dels morts en la confrontaci¨® pol¨ªtica? Construir un tab¨² de la pand¨¨mia, all¨° sobre el qual no es pot parlar, per amagar les greus defici¨¨ncies i les profundes bretxes socials que han emergit?

Quan som encara a mig cam¨ª de la crisi sanit¨¤ria, costa de creure que l¡¯homenatge no fos, en el fons, per glorificar les institucions. I encara m¨¦s quan el protagonisme institucional s¡¯ha confiat al rei Felip VI en el moment m¨¦s cr¨ªtic de la hist¨°ria recent de la monarquia. No deu ser que s¡¯han volgut apuntalar massa coses sobre la mem¨°ria dels morts?

Aquest acte deixa, malgrat tot, un llegat significatiu: la la?citat. Per fi, l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica perd el monopoli institucional del comiat dels morts. Nom¨¦s cal dir que ja era hora, en una societat que ha cavalcat del nacionalcatolicisme a la la?citat a una velocitat vertiginosa, sense que l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica s¡¯hagi donat per assabentada que no t¨¦ la propietat de les consci¨¨ncies. Per una vegada, les confessions religioses eren all¨¤ en igualtat de condicions, sense privilegis per als que es creuen en dret de tutelar els funerals oficials. I dif¨ªcilment hi haur¨¤ marxa enrere. No ¨¦s un detall petit. ?s un gran tab¨² que acaba de saltar pels aires. I potser, amb el temps, aquesta ser¨¤ la ra¨® que far¨¤ que la data d¡¯aquest acte tingui un lloc en la hist¨°ria.