Mor Juan Mars¨¦, la gran novel¡¤la del segle XX

Juan Mars¨¦, la mem¨°ria liter¨¤ria de la inf¨¤ncia de postguerra, constructor d'una de les millors narratives espanyoles des dels anys seixanta amb obres com Si te dicen que ca¨ª, Un d¨ªa volver¨¦ o ?ltimas tardes con Teresa, va morir dissabte a la nit a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona amb 87 anys com a conseq¨¹¨¨ncia de complicacions derivades de la insufici¨¨ncia renal que patia des de fa anys, segons ha transcendit aquest mat¨ª. Va ser un dels autors m¨¦s carism¨¤tics de l'anomenada Escola de Barcelona, amb noms que eren tamb¨¦ amics com Jaime Gil de Biedma, Carlos Barral, Juan Garc¨ªa Hortelano, Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, Juan Goytisolo, Terenci Moix i Eduardo Mendoza. I va tenir una vida que ben podia haver estat una aventi, les hist¨°ries que s'explicaven els nens que poblaven les seves obres, en aquesta inf¨¤ncia marcada pel fred, l'estraperlo, fills tots dels ven?uts, en una Barcelona grisa delimitada pels barris del Carmel, el Guinard¨® i Gr¨¤cia, on l'escriptor, nascut Juan Faneca el 1932, va viure despr¨¦s de ser donat en adopci¨®.

El 1960, aconsellat per Gil de Biedma, va viatjar a Par¨ªs i all¨¤ va treballar com a ajudant de laboratori all departament de Bioqu¨ªmica Cel¡¤lular de l'Institut Pasteur, on va con¨¨ixer al premi Nobel Jacques-Lucien Monod i la milit¨¤ncia comunista del qual va poder inspirar Mars¨¦ a decidir-se a afiliar-se al Partit Comunista d'Espanya, en el qual va militar durant quatre anys. Treballador en un taller de joieria, va entrar al cercle de Carlos Barral en escriure Encerrados con un solo juguete, que va quedar finalista del premi Biblioteca Breve. Torna a Barcelona, on publica, el 1962, Esta cara de la lluna, que mai m¨¦s va voler reeditar. Mentre anava escrivint va col¡¤laborar amb el m¨®n publicitari i va realitzar guions cinematogr¨¤fics, sempre proper al moviment cultural de la Gauche Divine barcelonina. Redactor cap de la revista Boccaccio, tamb¨¦ va ser col¡¤laborador de la revista Por favor, una de les cap?aleres clau de la Transici¨®, on va arribar a ocupar el lloc de cap de redacci¨®.

Amb Si te dicen que ca¨ª, que va obtenir el Premio M¨¦xico de Novela despr¨¦s de tenir problemes de censura a Espanya, va iniciar una ja destacable carrera novel¡¤l¨ªstica la primera anellada de la qual popular va ser La muchacha de las bragas de oro, que el 1978 va obtenir el premi Planeta, i que va ratificar amb prou feines quatre anys despr¨¦s amb una de les seves obres principals, Un d¨ªa volver¨¦. Ronda de el Guinard¨® (1984, premi Ciutat de Barcelona), El amante biling¨¹e (1990, Premio Ateneo de Sevilla), El embrujo de Shanghai (1993) i Rabos de lagartija (2000, premis de la Cr¨ªtica i Nacional de Narrativa), van anar juntament amb t¨ªtols m¨¦s populars i que van marcar fins i tot una iconografia com ?ltimas tardes con Teresa, (1966), el seu primer av¨ªs a la cr¨ªtica, algunes de les principals obres d'un autor que va ser reconegut amb el premi Cervantes el 2008.

La seva relaci¨® amb el relat va ser molt intensa com a lector i una mica m¨¦s intermitent com a autor. ¡°El conte planteja m¨¦s dificultats que la novel¡¤la¡±, admetia l'autor d'un dels millors contes de l'¨²ltim mig segle, Teniente Bravo, en una entrevista amb EL PA?S. El 2005 va dimitir com a jurat del Premi Planeta disgustat amb el sistema de selecci¨® de les novel¡¤les presentades i despr¨¦s de criticar la baixa qualitat de totes elles, afirmant que guanyaria ¡°la menys dolenta¡±. ¡°L'experi¨¨ncia viscuda com a membre del jurat del premi Planeta va ser molt negativa, molt frustrant. Vaig advertir de seguida que el negoci editorial prevalia sobre la literatura¡±, assegurava en un article a EL PA?S. La seva perip¨¨cia personal, inclosa la hist¨°ria de la seva adopci¨®, va conformar Caligraf¨ªa los sue?os, novel¡¤la de 2011. Un any despr¨¦s d'obtenir el Cervantes va dipositar en la Caja de las Letras del Instituto Cervantes un llegat que estar¨¤ all¨¤ guardat fins al 2029.