Els cossos retor?ats de Peeping Tom ballen al Grec

El p¨²blic que omplia el Grec de Montju?c diumenge a la nit va aplaudir i va ovacionar calorosament l'espectacle del reeixit grup belga Peeing Tom, que encap?alen l'argentina Gabriela Carrizo i el franc¨¨s Franck Chartier i que tant agrada als amants de la dansa i el teatre de Barcelona. Va ser una vetllada especial. L'espectador ocupava el seient amb la incertesa de si el festival d'estiu es cancel¡¤laria pel rebrot de la covid-19 a Barcelona i part de la seva ¨¤rea metropolitana. Molts van mostrar pancartes amb el lema ¡°la cultura ¨¦s segura¡±. La improvisada roda de premsa que va fer Joan Subirats, tinent d'alcalde de Cultura, Educaci¨® i Ci¨¨ncia de l'Ajuntament de Barcelona, despr¨¦s d'acabar l'espectacle, no feia preveure la suspensi¨® imminent dels diversos festivals, el seu missatge era optimista.

En aquesta ocasi¨®, l'espectacle que va presentar la companyia belga, D¨ªptic, estava format per dues coreografies: La porta absent i L'habitaci¨® perduda, totes dues creades per Carrizo i Chartier amb els ballarins del Nederlands Dans Theater, i que ara els membres de la companyia belga s'han fet seus. Estava prevista una tercera coreografia, The Hidden Floor, per¨° la pand¨¨mia ha impedit que s'exhib¨ªs a Barcelona. Aquestes dues peces enllacen amb les obsessions, crueltats i fantasies dels protagonistes de Le Salon, la primera pe?a que es va veure a Barcelona d'aquest col¡¤lectiu, i d'? Louer, per¨° allunyada de la poesia i de la m¨¤gia que destil¡¤lava la inoblidable 32 rue Vandenbraden i que es va convertir en el millor espectacle del Grec 2012, i de Kind, presentat l'any passat al TNC, tamb¨¦ en el marc de la programaci¨® del Grec.

Els ballarins, acr¨°bates i tamb¨¦ actors de la companyia ¡ªKonan Dayot, Fons Dhossche, Lauren Langlois, Panos Malactos, Alejandro Moya, Fanny Sage, Eliana Stragapede i Wan-Lun Yu¡ª encarnen en totes dues coreografies membres de les fam¨ªlies burgeses decadents i fidels servents que amaguen una gran ferocitat interior. Les seves ¨¤nimes s¨®n fosques. Els cossos dels int¨¨rprets es llancen a l'espai a una velocitat sorprenent, el terra per a ells ¨¦s una pista d'aterratge, en la qual genolls, colzes i caps? llisquen com baldufes. En ocasions s¨®n aut¨¨ntics contorsionistes.

La porta absent i L'habitaci¨® perduda tenen una pl¨¤stica cinematogr¨¤fica a trav¨¦s de l'encertat joc de llums de Tom Visser. La primera acci¨® transcorre en una habitaci¨® tancada en la qual les portes no s'obren. La situaci¨® ¨¦s asfixiant per al protagonista, que lluita entre la vida i la mort sense escapat¨°ria. El seu ball ¨¦s desesperat, les dones de la seva vida s¨®n arrossegades per terra pel majordom mentre que ell, inert, nom¨¦s pensa a escapar-se.

En la segona, l'acci¨® transcorre en el laberint de passadissos i cabines d'un vaixell. Els moments en qu¨¨ els armaris s'obren i irrompen a l'escena nombrosos personatges recorda a l'espectador l'escena de la cabina de la pel¡¤l¨ªcula dels germans Max Una nit a l'¨°pera i ¨¦s l'¨²nic fragment en qu¨¨ el p¨²blic va somriure. En els espectacles de Peeping Tom no hi ha lloc per a un polsim de tendresa.

Les dues peces de D¨ªptic s¨®n molt semblants en moviment i est¨¨tica, cosa que va poder fer-les reiteratives en alguns moments, especialment L'habitaci¨® perduda, en qu¨¨ les seq¨¹¨¨ncies es repeteixen en exc¨¦s per allargar la durada de la pe?a. No obstant aix¨°, al final la funci¨® els aplaudiments van ser eixordadors.