Sandro Rosell: ¡°La pres¨® fa pudor de ranci¡±

Parlem un dilluns a les deu del mat¨ª. Sandro Rosell es connecta a la videotrucada des de la cuina de la casa de Gr¨¨cia on ¨¦s de vacances amb la fam¨ªlia. La seva dona passa de tant en tant per darrere preparant l'esmorzar. Rosell sembla que s'acabi de dutxar i es frega els ulls com si s'acab¨¦s de llevar, la qual cosa no impedeix que es mostri simpatiqu¨ªssim. Et diu pel nom, et mira als ulls en pantalla, sembla passar-s'ho b¨¦ amb la xerrada. ?s cert que el seu ofici ¨¦s el m¨¤rqueting, per¨° una intueix que, m¨¦s que vendre el seu llibre de mem¨°ries de la pres¨®, pret¨¦n treure's ara l'espina i l'estigma d'haver-hi estat a dins. Per¨° potser s¨®n imaginacions meves.

P. Somia amb la pres¨®?

R. No. L'altre dia ho parlava amb una psic¨°loga, amiga, eh, perqu¨¨ no he anat mai a un psic¨°leg, i em preguntava el mateix. ?s bestial, per¨° no he somiat mai amb la pres¨®. Pensar-hi, s¨ª, per¨° somiar-hi, no.

P. De qu¨¨ fa olor, de qu¨¨ t¨¦ gust i quin ¨¦s el so de la pres¨®?

R. Fa pudor de ranci. T¨¦ gust del ranxo que hi donen, l'¨²nica cosa que estava b¨¦. La veus gris sempre. T¨¦ el so de les converses amb els amics que hi fas. I si parlem de tacte... aix¨° ¨¦s el que m¨¦s hi trobes a faltar. El tacte hum¨¤. Una forta abra?ada.

P. Malgrat tot, escriu que preferia tenir trobades familiars als vis ¨¤ vis ¨ªntims amb la seva dona.

R. ?s compatible. A la pres¨® el cap ho ¨¦s tot. Les reaccions diguem-ne animals de l'home, el sexe, el menjar¡­ passen a un segon pla, almenys en el meu cas. Tamb¨¦ et dic que n'hi havia d'altres que al gimn¨¤s anaven al lavabo de dos en dos i all¨° era un festival, ha, ha, ha. Per¨° jo preferia veure la meva fam¨ªlia i amics. A la pres¨® va ser la primera vegada a la meva vida que vaig plorar i que vaig parlar dues hores amb les meves filles adolescents sense el m¨°bil pel mig.

P. La pres¨® el va sorprendre en el bon o en el mal sentit com a ciutad¨¤?

R. M'ha sorpr¨¨s en el bon sentit estructuralment, tot i que de vegades no funcionava la calefacci¨®. Com a lloc no em sembla tan malament, per¨° cal canviar els protocols perqu¨¨ all¨¤ no es reinsereix ning¨². Calen mitjans i protocols. Per qu¨¨ et prohibeixen tenir un iPad o un m¨°bil controlat per estudiar, per estar al dia? Amb el meu amic i company de cel¡¤la f¨¨iem broma que hi vam entrar amb l'iPhone3 i en sortir ja hi havia l'iPhone 11. Et paren el m¨®n i en sortir t'has perdut com ha evolucionat i est¨¤s en desavantatge.

P. Va passar un dol en sortir?

R. No, vaig arribar directe al bar de l'hotel, vaig demanar una canya amb alcohol, que ¨¦s veritat que a Madrid les tiren millor que a Barcelona, i me la vaig beure d'un glop. Qu¨¦ bona que estava, mare meva. Vaig passar de la pres¨® a la llibertat en tres segons.

P. Ha deixat de creure en la just¨ªcia?

R. No, per¨° crec que has de tenir sort. Jo al final en vaig tenir, la sort de tenir tres jutges justos al judici i tres a l'apel¡¤laci¨®. La just¨ªcia hauria de tenir m¨¦s recursos perqu¨¨ ¨¦s lenta i la lentitud ja ¨¦s una injust¨ªcia. Feia dos anys i mig que m'investigaven, des del 2015. Em porten a la pres¨® el 2017, em jutgen el 2019. Aix¨° ¨¦s just¨ªcia?

P. Considera que li han robat aquest temps?

R. Absolutament, i m¨¦s ara. Tinc 56 anys. Quant em queda de vida activa? Activa de poder sortir amb la bici, c¨®rrer, ballar... fins als 70? Catorze anys. Doncs que m'haguessin posat a la pres¨® amb 85, que ja estic fet caldo i m'¨¦s igual on sigui.

P. Qui li torna aquests dies? Els 30 milions que demanda a l'Estat?

R. Ning¨², ni tan sols aquest ¨¦s el preu. Imagina't que el metge et diu ¡®et morir¨¤s dem¨¤, per¨° si em dones tot el que tens, et dono dos anys¡¯. Quant val aquest tot? Res es paga. ?s brutal saber que ets innocent, saber que ¨¦s un muntatge, que a Espanya hi ha dos Estats, el veritable i les clavegueres, els funcionaris i jutges bons, i els corruptes, els que fan servir el sistema per als seus interessos. I quan ets aqu¨ª et genera una impot¨¨ncia i una r¨¤bia bestial, perqu¨¨ el pitjor delicte ¨¦s l'ab¨²s de poder, pitjor que matar. Perqu¨¨ amb l'ab¨²s de poder pots matar i quedar impune.

P. Qui creu que es va venjar de vost¨¨?

R. No ho s¨¦. L'¨²nica manera que tinc de descobrir-ho ¨¦s que la mateixa just¨ªcia vulgui descobrir qu¨¨ ha passat, per aix¨° vaig presentar una querella contra la jutgessa Lamela, que va ser la instructora.

P. Ara viur¨¤ per aix¨°?

R. No, tinc moltes ganes de viure i dedicar¨¦ la meva energia a la meva fam¨ªlia i els meus amics, per¨° en guardar¨¦ una miqueta per saber qui hi ha al darrere, perqu¨¨ jo tinc la sort que tu m'entrevistis, per¨° d'altres, no. Aquesta sort va ser la meva desgr¨¤cia i ara ¨¦s una altra vegada la meva sort.

P. Parla dels seus diners i la seva fama?

R. Correcte. Hi ha dies que ser medi¨¤tic ¨¦s una putada i d'altres que serveix per explicar aquesta injust¨ªcia que, si no, ning¨² m'escoltaria.

P. A la pres¨® va coincidir amb altres poderosos i medi¨¤tics: els Jordis, B¨¢rcenas, Ignacio Gonz¨¢lez...

R. S¨ª, va ser molt b¨¨stia. Amb els Jordis vam estar mesos esmorzant, dinant i sopant junts.

P. Se sentien els ¡®putos amos¡¯ de la garjola?

R. No, el que s¨ª que buscaves el riure on no n'hi ha per sobreviure. Un dia vam dir, ¡®h¨°stia, ¨¦s que el m¨°dul 10 sembla el telenot¨ªcies: Rato, B¨¢rcenas, Gerardo D¨ªaz, els Jordis... nom¨¦s hi falta el presentador'.

P. Diu que caldrien recursos perqu¨¨ la pres¨® reinser¨ªs. Pagaria m¨¦s impostos per aconseguir-ho?

R. Home, m¨¦s? He tingut 72 actuacions d'Hisenda. Ho he pagat tota la meva vida tot, pago un 70% d'impostos entre directes i indirectes. Llavors, haig de pagar el 80%? El 90%? El que han de fer ¨¦s gestionar-ho millor i dedicar m¨¦s al tema social.

P. Al futbol hi ha molt d'ego. Per a qu¨¨ serveix a la pres¨®?

R. Per res: el deixes a l'entrada. Tornes a la teva versi¨® b¨¤sica, ¨¦s com si posessis el marcador a zero i tornes a comen?ar una vida en un lloc que es diu pres¨®. L'ego el reculls en sortir.

P. Com est¨¤ el seu ara?

R. Baix. En els dos anys en qu¨¨ est¨¤ aparcadet, com que no es rega i no es cuida, doncs es redueix.

P. ?s m¨¦s bona o m¨¦s mala persona que abans?

R. L'ego i la sup¨¨rbia baixen i la solidaritat puja. H¨°stia, ¨¦s que he conegut un submon que no tenia ni idea que existia, i quan el veus, dius, mare meva, ¨¦s que aix¨° tamb¨¦ ¨¦s Espanya. A la pres¨® tot es magnifica i crec que soc m¨¦s bo i m¨¦s dolent, m¨¦s mal pensat, m¨¦s rabi¨®s i intolerant amb les injust¨ªcies.

P. Potser ¨¦s que vivia en una bombolla.

R. Totalment. A la pres¨® coneixes gent i estrats socials que no coneixies. Dius, 'ostres, el que m'explica aquest tio ¨¦s brutal, com viu aquest home amb la seva fam¨ªlia'. La pres¨® va molt b¨¦ per con¨¨ixer l'entorn on vius, que no ¨¦s nom¨¦s la bombolla que de vegades t'havien venut en el teu grup social.

P. A la pres¨® es mira el delicte que ha com¨¨s l'altre?

R. Aix¨° ¨¦s al¡¤lucinant. Veus la persona, el delicte l'aparques en una mena de llimbs, menys amb els violadors, amb els quals no es parla. Jo jugava al d¨°mino amb un company que era... com es diuen aquests? Els que maten per enc¨¤rrec? Vicaris?

P. Sicaris.

R. Aix¨°, sicaris. I el tio t'explicava com treballaven. Et fas amic d'alg¨², li preguntes qu¨¨ ha fet, et diu que va matar la seva dona i et preguntes: ¡®H¨°stia, com puc ser amic d'aquest?¡®.

P. Parlant de vicaris, el capell¨¤ penitenciari, Paulino, el va marcar tant per dedicar-li els beneficis del seu llibre. El fitxaria per al seu equip, fos quin fos el seu equip?

R. El primer, per¨° no vol. No est¨¤ al mercat. Hi ha molt poques coses en aquesta vida que no tenen preu. Aquesta vocaci¨® d'entrega als altres de Paulino n'¨¦s una. Ell s¨ª que ¨¦s un crac de deb¨°.