La bene?da divisi¨® de poders

Per fi s¡¯ha tancat la instrucci¨® del cas Jordi Pujol i fam¨ªlia davant de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional, caldr¨¤ esperar ara el judici oral i la sent¨¨ncia. Pujol ja ¨¦s un anci¨¤ de 90 anys, m'imagino que la seva dona deu rondar aquesta mateixa edat, i la seva tardana caiguda del pedestal pot haver sorpr¨¨s molta gent. Per¨° desconfiar del poder pol¨ªtic ¨¦s la millor lli?¨® que podem extreure d¡¯aquesta desgraciada hist¨°ria.

Aquesta desconfian?a respecte a qui exerceix el poder ¨¦s, precisament, la base de l¡¯Estat liberal democr¨¤tic. Un dels elements principals, la divisi¨® de poders, ¨¦s clau i aquest cas el posa especialment en relleu: ¡°que el poder freni el poder¡±, deia Montesquieu. I els pares fundadors dels EUA afegien: el govern d¡¯una naci¨® es basa en una s¨¨rie de poders que s¡¯han de controlar m¨²tuament. Sense aix¨° no podr¨ªem gaudir ni de llibertat ni d¡¯igualtat. Tamb¨¦ ciutadans i funcionaris p¨²blics exemplars s¨®n imprescindibles perqu¨¨ la democr¨¤cia no sigui una paraula buida.

La desconfian?a respecte de qui ostenta el poder ¨¦s, precisament, la base de l'Estat liberal democr¨¤tic

Aquest ha estat el cas. La senyora Victoria ?lvarez va denunciar les irregularitats financeres del fill gran de la fam¨ªlia perqu¨¨ havia estat testimoni de com els feixos de bitllets atape?en el maleter del seu cotxe quan viatjava cap a Andorra. A partir de la den¨²ncia, la policia va comen?ar a implicar-s¡¯hi i va traslladar les seves primeres investigacions a la just¨ªcia per si hi havia indicis de delicte. Alguns diran que tot plegat ¨¦s una campanya contra Catalunya: els t¨°pics de les ¡°clavegueres de l¡¯Estat¡± i d¡¯una ¡°just¨ªcia polititzada¡±. Les paraules es desgasten quan es fan servir en exc¨¦s. El que va funcionar va ser la divisi¨® de poders.

El jutge instructor de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional Jos¨¦ de la Mata ha elaborat una interlocut¨°ria de m¨¦s de 500 p¨¤gines detallant el que s¡¯ha esbrinat durant la seva investigaci¨® i ha concl¨°s, en termes generals, que la fam¨ªlia Pujol actuava com una organitzaci¨® criminal. Ja ho sabeu: la mare superiora, el moss¨¨n, el missal com a sin¨°nim d¡¯un mili¨® de pessetes... Tot aix¨° passava a la Catalunya pujolista, continua passant ara? Utilitzar el Palau de la M¨²sica per finan?ar Converg¨¨ncia, ja provat per sent¨¨ncia ferma, ¨¦s la profanaci¨® d¡¯un s¨ªmbol nacionalista. Por tant, a m¨¦s, d¡¯escr¨²pols pocs, ni tan sols els justos.

Els dubtes sobre l¡¯honestedat de Pujol, malgrat tot, venien de lluny. De la seva ¨¨poca d¡¯alt dirigent de Banca Catalana, aquella entitat financera que va pujar com l¡¯escuma als anys seixanta i setanta despr¨¦s d¡¯esfondrar-se de cop i volta i declarar-se en fallida. Al final, pressionat pel regulador bancari, la va comprar el Banco de Vizcaya per una pesseta. Els accionistes van perdre tots els seus diners, molts els havien invertit per amor a la seva p¨¤tria, perqu¨¨ es deia Banca Catalana i perqu¨¨ la dirigia Jordi Pujol. Els van enganyar?

Molts accionistes de Banca Catalana havien invertit per amor a la seva p¨¤tria i perqu¨¨ la dirigia Jordi Pujol

Perqu¨¨ quantes accions tenia Pujol en el moment de la seva venda? M¡¯agradaria saber-ho. Ho va intentar esbrinar la Fiscalia General de l¡¯Estat encarregant a dos fiscals, Carlos Jim¨¦nez Villarejo i Jos¨¦ M? Mena, una investigaci¨® que va ser rebutjada per una gran majoria de l¡¯Audi¨¨ncia Territorial ¨Cllavors encara no existia el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya¨C, tot i que amb vuit vots discrepants, entre els quals el de Margarita Robles, avui ministra de Defensa. La resoluci¨® de l¡¯Audi¨¨ncia va generar molts dubtes. Quan Pujol va declarar el 2014 que des del 1980 estava dipositada a l¡¯estranger una ¡°deixa¡± del seu pare els dubtes em van tornar a la mem¨°ria. Potser el jutge De la Mata s¡¯hi refereix a la seva interlocut¨°ria.

Despr¨¦s de ser escollit com a president el 1984, pocs dies despr¨¦s de fer-se p¨²blica la querella de la Fiscalia, des del balc¨® de la Generalitat i aclamat per la gentada que s¡¯havia aplegat a la pla?a, va dir que l¡¯acci¨® dels fiscals havia estat un atac indigne a Catalunya com¨¨s pel Govern espanyol. Victimisme, ignorava el que era la divisi¨® de poders.

En tot cas, sabem dues coses importants. Que el que fins ara anomen¨¤vem llegat ara l¡¯hem d¡¯anomenar deixa, un canvi substancial, i que la senyora Victoria ?lvarez ¨¦s una ciutadana exemplar, l¡¯¨²nica a la qual es pot donar aquest qualificatiu dels molts catalans i no catalans que coneixien les martingales dels Pujol. Potser caldria pensar a dedicar-li un monument o un carrer amb el seu nom. A m¨¦s, per ¨²ltim, a tots els membres de la fam¨ªlia Pujol se¡¯ls ha de recon¨¨ixer la presumpci¨® d¡¯innoc¨¨ncia. Aix¨ª ho garanteix la Constituci¨® espanyola.