El Grec a Betev¨¦

En una llista que va publicar Betev¨¦ a finals de juny hi sortien una quarantena d¡¯obres de teatre que diferents companyies oferien gratis en streaming. Aix¨° sense comptar les iniciatives de teatre en l¨ªnia que presenta una cartellera digital mitjan?ant plataformes com, per exemple, Zoom, amb acc¨¦s gratu?t o un preu d¡¯entrada que acostuma a ser baix.

Penjar a internet obres que s¡¯havien fet abans de la covid ¨¦s d¡¯una generositat que cal agrair en tots els casos. Hi ha, per¨°, una gran difer¨¨ncia entre les gravacions que es van fer pensant en una difusi¨® audiovisual, preferentment la televisi¨®, i les que m¨¦s aviat semblen fetes per documentar l¡¯arxiu sobre l¡¯activitat de la sala. Alguns dels espectacles que gentilment oferien alguns teatres tenien, per exemple, problemes de so i una planificaci¨® molt diferent d¡¯altres productes ja pensats per a l¡¯explotaci¨® televisiva.

Aquests dies Betev¨¦ ofereix alguns dels espectacle del festival Grec que aquest any, per raons ¨°bvies, ha hagut de reduir l'aforament. Una oferta que consola el p¨²blic que no va aconseguir entrades (molt perseguides en alguns casos), per¨° que tamb¨¦ dona l¡¯ocasi¨® d¡¯apropar-s¡¯hi a qui no havia fet cap pensament en aquest sentit. Alguns espectacles, en directe o diferit, solament es poden veure al televisor el dia d¡¯emissi¨®, d'altres tamb¨¦ s¨®n visibles des del web de l'emissora i alguns t¨ªtols (molt pocs, de moment n¡¯hi ha un) permeten la consulta a la carta quan el televident vulgui. Una proposta excel¡¤lent.

?bviament, l¡¯experi¨¨ncia televisiva de veure la pe?a que s¡¯est¨¤ oferint o s¡¯ha ofert en un espai del Grec no ¨¦s exactament comparable a la de l¡¯espectador que hi ¨¦s. No hi ha tota la f¨ªsica i comuni¨® de la platea i l¡¯escenari, tens un sentiment de dist¨¤ncia, de no ser-hi, inevitable fins i tot en les connexions en directe. Per¨° ¨¦s que el telespectador, per definici¨®, viu una altra situaci¨® i contempla l¡¯obra amb un llenguatge que se li sobreposa, modificat: la realitzaci¨® televisiva com a segona inst¨¤ncia i ¨²nica accessible. La televisi¨® acosta el seu espectador ¨Cper exemple, amb plans de proximitat¨C al personatge que monologa a A tocar o deixa veure el rostre incomprensiblement ser¨¨ de l¡¯acr¨°bata enfilada a una torre humana de M¨°bius. Diumenge van fer en directe l¡¯estrena del muntatge de Peeping Tom en un Grec que no sabia si hauria d'abaixar la persiana pels peculiars criteris de salvaguarda sanit¨¤ria de la Generalitat. Al final, alguns espectadors llu?en petites pancartes manuscrites amb el lema ¡°La cultura ¨¦s segura¡±. La funci¨® televisiva va ser particularment satisfact¨°ria perqu¨¨ era un espectacle de dansa amb comptats int¨¨rprets i escenes molt focalitzades. Els plans de proximitat agafaven sentit encara que algunes vegades van ser massa propers, com el del cap d¡¯una noia decapitada. De lluny era un efecte visual que, amb el primer pla, perdia tot el misteri (t¨¨cnic). I aquest dilluns, en diferit, el concert dels Manel, convertit en tot un esdeveniment... ateses les circumst¨¤ncies.

A m¨¦s, aquesta col¡¤laboraci¨® entre la televisi¨® i el teatre pot ser una sortida que permeti animar les graelles de les emissores i ajudi la producci¨® teatral amb un doble consum: primer a la sala i, quan toqui, a la pantalla. Sempre s¡¯ha dit que la televisi¨® p¨²blica s¡¯ha de comprometre amb la ind¨²stria audiovisual i organitzar sin¨¨rgies en benefici mutu. Tamb¨¦ es podria fer amb les arts esc¨¨niques. ?s clar que si aquesta pol¨ªtica de suport a l¡¯audiovisual ¨¦s quasi inexistent, afegir-hi un altre pretendent ja resulta lamentablement ut¨°pic, per¨° necessari.