Cap a un paradigma multic¨¨fal

Fa gaireb¨¦ cinc anys, en una entrevista per a Quadern, pregunt¨¤vem a la presidenta de la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC), M. Teresa Cabr¨¦, per les relacions amb l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua (AVL). La resposta no podia ser m¨¦s demolidora: ¡°No hi ha relacions. No em refereixo a la Secci¨® Filol¨°gica, sin¨® a tot l¡¯Institut. Si n¡¯hi ha d¡¯haver o no en el futur, jo no s¨¦ com es plantejaran. [...] Tampoc s¨¦ si les noves autoritats del govern valenci¨¤ tenen un enfocament diferent o b¨¦ igual del que hi havia fins ara¡±. En definitiva, no hi havia cap contacte entre les dues entitats, i era sabut que entre la mateixa Secci¨® Filol¨°gica n¡¯hi havia que no admetien ni tan sols l¡¯esment dels hom¨°legs valencians.

Unes dies enrere, per¨°, les coses han canviat, i molt substancialment. Les dues institucions i una tercera, la Universitat de les Illes Balears (a la qual, en conseq¨¹¨¨ncia, se suposa que es dona el mateix rang), han signat un protocol d¡¯actuaci¨® conjunta de cara a l¡¯establiment d¡¯un model normatiu unitari que, a la vegada, respecti la varietat dialectal de cadasc¨². El salt de plantejament i de concepci¨® del que s¡¯ent¨¦n per normativa, doncs, ¨¦s significatiu, perqu¨¨ passem d¡¯una sola instituci¨® que fins ara vetllava per la llengua, l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, a un centre de decisi¨® multic¨¨fal i a unes autoritats m¨²tuament reconegudes en els tres grans territoris de parla catalana.

El cam¨ª no deu haver estat f¨¤cil, perqu¨¨ segur que a l¡¯IEC li han tibat totes les costures. Nascuda a l¡¯empara dels governs del Partit Popular, tothom creia que l¡¯AVL havia de recollir l¡¯her¨¨ncia del secessionisme ling¨¹¨ªstic dels anys de la transici¨® i del blaverisme, quan es van promulgar les anomenades Normes del Puig, que havien de servir per impugnar les unit¨¤ries Normes de Castell¨® i configurar una ortografia pr¨°pia. Fins i tot el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana del 15 de juliol del 1982 va arribar a publicar l¡¯Estatut d¡¯autonomia amb aquesta normativa, que va perviure en entitats com l¡¯Acad¨¨mia de Cultura Valenciana i Lo Rat Penat.

Dos fets, per¨°, semblen decisius per haver-se produ?t l¡¯acostament, tant de la banda catalana com valenciana. El primer, l¡¯evid¨¨ncia que l¡¯Acad¨¨mia Valenciana no ha trencat mai la filiaci¨® de la llengua, malgrat el prop¨°sit pol¨ªtic inicial que serv¨ªs justament per establir un codi diferent del catal¨¤ i llan?ar d¡¯aquesta manera un torpede a la unitat. Formada eminentment per acad¨¨mics, l¡¯AVL s¡¯ha dedicat a codificar la llengua valenciana, per¨° mai no ha pret¨¨s ni construir una normativa diferent, ni proposar un model alternatiu a l¡¯unitari. I el segon, l¡¯aparici¨® de la nova gram¨¤tica elaborada per l¡¯IEC, aviat far¨¤ quatre anys, que ha posat l¡¯accent m¨¦s que mai en la variaci¨®, no tan sols social, sin¨® sobretot geogr¨¤fica, amb una proposta de model composicional amb el qual tots els territoris es poden sentir identificats. ?s inversemblant que alg¨², de Val¨¨ncia o Mallorca estant, no s¡¯hi trobi incl¨°s.

Ara falta veure com s¡¯articular¨¤ aquesta relaci¨® entre les tres entitats, perqu¨¨ comporta tot un canvi de paradigma en una llengua que no deixa de tenir els centres de decisi¨® molt propers (a difer¨¨ncia del castell¨¤, que a cada pa¨ªs hi t¨¦ la seva acad¨¨mia) i significa posar en pr¨¤ctica tamb¨¦ institucionalment la mateixa idea de model composicional, de la qual sempre se n¡¯ha fet bandera. L¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans ja s¡¯ha posat mans a la feina en el nou diccionari, despr¨¦s d¡¯haver enllestit l¡¯ortografia i la gram¨¤tica. Seria una bona manera de comen?ar a treballar conjuntament que la pe?a normativa que falta fos elaborada per totes tres entitats, que recoll¨ªs la variaci¨® dialectal amb les marques necess¨¤ries, i que fos reconeguda per tothom. Si som una sola llengua ¡ªi ho som¡ª paga la pena l¡¯esfor?.