Llibrets de llom

El Dia del Llibre, inventat als anys 20 del segle passat per l¡¯editor valenci¨¤ establert a Barcelona Vicent Clavel, ha procurat, des dels seus or¨ªgens, el malestar dels escriptors gelosos de la seva feina i els ha situat en el dilema d¡¯apreciar-lo pel que t¨¦ d¡¯efica? en la promoci¨® econ¨°mica del sector, i refusar-lo pel que t¨¦ d¡¯antiliterari i folkl¨°ric. El 1934, el poeta J.V. Foix clamava a les p¨¤gines de La Publicitat contra el Dia del Llibre i Josep Maria de Sagarra se¡¯n feia ress¨° al setmanari Mirador. Els molestava, sobretot, que les persones que no tenien cap inter¨¨s per llegir s¡¯amunteguessin a les parades i les portes de les llibreries per complir amb un deure festiu i obtenir un deu per cent de descompte amb la mateixa satisfacci¨® amb qu¨¨ compraven el tortell de reis.

Aquesta pol¨¨mica esclatava quan ja feia quatre anys que el Dia del Llibre era, a Catalunya, la Diada de Sant Jordi; a la resta d¡¯Espanya es commemorava que Shakespeare i Cervantes havien mort, tots dos, el 23 d¡¯abril. Abans, el 1926, el rei Alfons XIII, atenent la iniciativa de Clavel, havia instaurat la festa el 7 d¡¯octubre, incerta data del naixement de Cervantes. En aquell per¨ªode, Sagarra ja celebrava, amb ironia, l¡¯espectacle circense de la Diada. De la de 1929, diu que algunes llibreries havien posat com a reclam a la porta un tigre dissecat o tres lloros vius, i que ¡°altres han fet servir el propi autor d¡¯atracci¨®¡±. En un futur ¡ªaugura¡ª ¡°¨¦s possible que s¡¯arribi a produir l¡¯espectacle dels autors lligats amb cadenes, vestits de saltimbanquis, o b¨¦ tancats dins una g¨¤bia nom¨¦s que amb un eslip i amb unes pinces als dits que serviran per treure¡¯s la pell els uns als altres¡±.

A difer¨¨ncia de Shakespeare i Cervantes, Foix i Sagarra no eren catalans. L¡¯orgull patri¨°tic no pot sin¨® veure en la Diada de Sant Jordi l¡¯encarnaci¨® del tarann¨¤ c¨ªvic, cultural, progressista, pac¨ªfic i democr¨¤tic d¡¯un poble unit i madur. Que ens regalem llibres demostra que som amants de la cultura; que ens regalem roses ressalta el nostre car¨¤cter pac¨ªfic i amor¨®s. Ara b¨¦, sant Jordi va ser un granger de la Capad¨°cia del segle IV dC que es va fer ric venent porcs a l¡¯ex¨¨rcit rom¨¤ i que, essent m¨¦s tard nomenat bisbe per l¡¯emperador Constanci, va acabar linxat per les multituds pel seu cruel despotisme. Ho diu Edward Gibbon i no ser¨¦ pas jo qui li porti la contr¨¤ria. Amb una producci¨® tan excel¡¤lent de llonganisses i botifarres, els catalans ens mereixem aquest patr¨®, i per ser coherents del tot, en lloc de regalar-nos llibres, ens haur¨ªem de regalar llibrets de llom.