De la cosa p¨²blica

Passats els moments de la propaganda, apareixen les rebaixes de l¡¯euf¨°ria. Darrere de la grandiloq¨¹¨¨ncia aplicada a l¡¯acord europeu per a la reconstrucci¨®, els matisos van prenent forma i la conclusi¨® ¨¦s que a Brussel¡¤les no hi ha hagut ni vencedors ni ven?uts. Nom¨¦s aix¨ª la Uni¨® pot seguir avan?ant. I aix¨° no ho nega ning¨² i ho vol tothom, perqu¨¨ el benefici ¨¦s general, per la mateixa ra¨® cal entendre que la cimera es prolongu¨¦s durant cinc dies amb les seves corresponents nits. Un temps tan dens i llarg que en algun moment es va poder intuir proper a les penes de Joaqu¨ªn Sabina quan ¡°va en romer¨ªa con la cofrad¨ªa del santo reproche¡±.

Feli?ment no va ser aix¨ª. Tot i que, tradu?da, la can?¨® serviria a aquells pa?sos que han exigit i aconseguit reformes estructurals i controls sobre la despesa per evitar que els del sud caiguin en la temptaci¨® ¡°del juego y el vino¡± i vagin sobrevivint ¡°derrochando la bolsa y la vida¡±, com entona el cantautor alleugerint la pena quan el deixen plantat. Una imatge basada en el t¨°pic, que, recordem, ¨¦s aquella idea resultant de la reiterada repetici¨® d¡¯una veritat que ni el temps ha aconseguit despullar.

La conclusi¨® ¨¦s que a Brussel¡¤les no hi ha hagut ni vencedors ni ven?uts. Nom¨¦s aix¨ª la Uni¨® pot seguir avan?ant

Espanya, doncs, disposar¨¤ d¡¯un bon pessic que haur¨¤ de programar i justificar a partir d¡¯un autocontrol en part supervisat i amb obligaci¨® de retorn. I aqu¨ª ¨¦s on entra en joc la necessitat de revisar la gesti¨® de la cosa p¨²blica en totes les seves dimensions en un pa¨ªs al qual de vegades li costa assumir que el gratis total no existeix.

Sota aquesta premissa, cal entendre que els Estats del nord exigeixin l¡¯examen comunitari de la despesa p¨²blica, que en la seva cultura protestant t¨¦ a veure amb la responsabilitat individual. Com que no ¨¦s de ning¨² ¨¦s que ¨¦s de tots. Aquesta, alhora, emana de la reforma moral que el liberalisme ha pret¨¨s des d¡¯un principi de manera obsessiva. Segons la historiadora Helena Rosenblatt, el seu era un projecte ¨¨tic que buscava un reformisme basat en la consci¨¨ncia c¨ªvica d¡¯una ciutadania generosa favorable al b¨¦ com¨². I aix¨° exigeix regles de comportament i vigil¨¤ncia perqu¨¨ els esfor?os col¡¤lectius no es malbaratin en benefici d¡¯uns grups redu?ts i interessats, ja siguin els dels rics influents o els dels pobres espavilats. Per a aquesta inspecci¨® n¡¯hi hauria prou amb els ¨°rgans legalment establerts per tenir l'administraci¨® sota la lupa permanent, per¨° l¡¯experi¨¨ncia i la casu¨ªstica demostren que ¨¦s insuficient. Aix¨° es constata tant en l¡¯argot popular, emparant-se en ¡°feta la llei, feta la trampa¡±, com en l¡¯anecdotari del comte de Romanones, a qui se li atribueix: ¡°Facin vost¨¨s les lleis i deixin-me els reglaments¡±. Sumant totes dues sent¨¨ncies, observarem el paisatge dominant. M¨¦s de 100.000 normes vigents que impedeixen una efica? administraci¨® del b¨¦ p¨²blic perdut en un immens marasme burocr¨¤tic.

L¡¯exemple m¨¦s recent el tenim en els ERTO, que molts encara ignoren quan podran percebre. Sandro Rosell, per la seva banda, denuncia que el retorn de tot all¨° embargat per la just¨ªcia en 24 hores li va suposar un any d¡¯espera des de l¡¯absoluci¨® de tots els c¨¤rrecs pels quals se l¡¯havia jutjat despr¨¦s de 645 dies de pres¨® preventiva i 13 recursos de llibertat denegats. Qualsevol ciutad¨¤ sotm¨¨s a una inspecci¨® fiscal amb les conclusions de la qual no estigui d¡¯acord sap que igualment ha de dipositar el que se li demana a l¡¯espera de la sent¨¨ncia judicial, que pot trigar no menys de quatre anys. Es fa dif¨ªcil acceptar que la maquin¨¤ria de l¡¯Estat respecta el principi constitucional de presumpci¨® d¡¯innoc¨¨ncia. De la mateixa manera, resulta ardu entendre la facilitat i l¡¯afany amb els quals es compensen algunes grans empreses sempre atentes a l¡¯oferta p¨²blica i a punt per guanyar els seus concursos.

En aquest pa¨ªs les declaracions de bones intencions acostumen a durar el que duren ¡°dos peces de hielo en un whisky on the rocks¡±. I els del nord ho saben

D¡¯altra banda, tenim els fraudulents i vividors incapa?os de sentir-se solidaris amb el cost que suposa evadir impostos o abusar de subsidis. I els qui no entenen qu¨¨ representa per a les arques p¨²bliques la destrossa habitual del mobiliari urb¨¤ o els atemptats a bens i serveis col¡¤lectius. No ¨¦s anecd¨°tic, l¡¯¨²s i ab¨²s que els representants dels partits pol¨ªtics fan dels c¨¤rrecs que exerceixen en organismes p¨²blics. I de les seves prebendes amb targetes de cr¨¨dit a la m¨¤ o cotxe oficial. I, tot i que ¨¦s cert que aquesta bicoca ha anat en davallada, tamb¨¦ ho ¨¦s que continuen sense renovar-se els membres d¡¯ens imprescindibles per al compliment adequat del balan? democr¨¤tic. Al capdavant, les corporacions p¨²bliques de r¨¤dio i televisi¨® d¡¯¨¤mbit estatal o catal¨¤, que aquestes setmanes estan transmetent simult¨¤niament mostres renovades de la p¨¨rdua de respecte de l¡¯anomenat b¨¦ com¨².

Tornant a Sabina, en aquest pa¨ªs les declaracions de bones intencions acostumen a durar el que duren ¡°dos peces de hielo en un whisky on the rocks¡±. I els del nord ho saben.