119 dies hospitalitzat pel coronavirus: ¡°Hi va ingressar amb abric i en va sortir en m¨¤niga curta¡±

Juan Miguel Mart¨ªnez va arribar a veure pocs aplaudiments de les vuit. Potser va participar dues o tres vegades en l'homenatge espontani que feia la ciutadania als sanitaris durant la pand¨¨mia. Poc m¨¦s. ¡°Hi va ingressar amb abric i en va sortir amb l'alta en m¨¤niga curta¡±, resumeix la seva filla Sara, de 20 anys. 119 dies ha estat hospitalitzat a causa de la Covid-19 aquest mec¨¤nic d'avions de l'aeroport del Prat. Aquell 24 de mar? que va entrar per la porta de l'Hospital de Bellvitge de Barcelona, Espanya comptava amb prop de 40.000 infectats i 2.500 morts. Quan va sortir de l¡¯hospital, el 21 de juliol, 278.000 persones, com ell, s'havien contagiat i 28.400 havien mort.

Corria el 17 de mar? quan el Juan Miguel, de 53 anys i ve¨ª del Prat de Llobregat, va comen?ar amb febre, malestar general i diarrea. El 061 va descartar la infecci¨® per covid-19 perqu¨¨, llavors, la diarrea no estava considerada un s¨ªmptoma de la malaltia ¡ªavui s¨ª. Al centre de salut, tanmateix, li van demanar una radiografia que va revelar una pneum¨°nia bilateral que, a falta d'una prova PCR que ho confirm¨¦s, apuntava al coronavirus com a causant. ¡°Soc mec¨¤nic d'avions a Iberia i un dia em va trucar el pilot d'un vol que venia de Mil¨¤ per una avaria i hi vaig estar treballant. Crec que va ser all¨¤ on em vaig contagiar¡±, revela ara el Juan Miguel, assegut en una cadira de rodes al sal¨® de casa seva. Potser va ser all¨¤ ¡°o a qualsevol altre lloc¡±, interv¨¦ la seva dona, la Milagros. Llavors el Juan Miguel ja portava mascareta, per¨° el tapaboques no era, ni de bon tros, obligatori. El virus corria descontrolat per tot arreu, se sabia poc o res dels casos asimptom¨¤tics que tamb¨¦ infectaven i tallar la transmissi¨® era un impossible.

M¨¢s informaci¨®n

L¡¯emotiu discurs d¡¯una infermera de la covid-19: ¡°Ens hem hagut d¡¯empassar les ll¨¤grimes¡±

Una sanit¨¤ria a l¡¯Hospitalet de Llobregat: ¡°L¡¯ambulatori frega el col¡¤lapse, pitjor que a l¡¯abril¡±

Hospital Vall d¡¯Hebron: ¡°Vam arribar a tenir 700 ingressats i a estar a 50 llits del col¡¤lapse¡±

Una prova PCR a urg¨¨ncies va revelar el diagn¨°stic de covid-19 del Juan Miguel el 24 de mar?. L'endem¨¤, entrava a l'UCI de Bellvitge. Durant sis dies els metges van intentar remuntar la seva funci¨® pulmonar amb mascaretes i ulleres d'oxigen. Per¨° va ser en va. Ja no hi havia rastre del virus al seu cos, per¨° l'empremta del coronavirus continuava fent efecte i el van haver d'intubar. 55 dies adormit, amb una traqueotomia pel cam¨ª, fallades renals, mal card¨ªac i tres temptatives de llan?ar la tovallola. La seva dona i les seves filles, la Sara i la Mar¨ªa, esperaven a casa una trucada, entre les tres i les vuit de la tarda, que calm¨¦s l'angoixa. O l'empitjor¨¦s. ¡°Ens van dir tres vegades que se n'anava. Pos¨¤vem l'altaveu i escolt¨¤vem el metge les tres. Despr¨¦s, m¨¦s que el que ens deia, analitz¨¤vem el to de veu amb qu¨¨ ens havia parlat, si estava m¨¦s seri¨®s, m¨¦s pausat. Jo, de vegades, ja no entenia ni el que em deien¡±, recorda la Milagros.

Gaireb¨¦ dos mesos d'espera fins que el Juan Miguel va obrir els ulls. ¡°Jo somiava amb una altra vida. La meva dona era la directora d'hospital, jo era milionari i la meva filla s'havia casat amb un home musulm¨¤¡±, explica ara entre rialles el mec¨¤nic d'avions. ?s l'¨²nic que recorda d'aquells dies, que encara mant¨¦ en una mena de nebulosa. No podia moure's. Nom¨¦s el dit petit. ¡°Pensava: qu¨¨ m'heu fet? Si vaig venir per un refredat i ara no em puc ni moure¡±, relata.

El 8 de maig, la Sara, que estudia Periodisme, i la Mar¨ªa, que est¨¤ en cinqu¨¨ de Medicina, van anar a veure¡¯l per primera vegada. Tenien pensat fer una videotrucada amb la seva mare, que no podia anar per ser persona de risc (t¨¦ una malaltia autoimmune). Volien divertir-lo i fer-li bromes, per treure ferro a l'assumpte, pensaven. Aquest era el seu pla. Per¨° 55 dies intubat a l'UCI havien passat massa factura. ¡°No era el meu pare. Tenia la mirada perduda, no parlava, nom¨¦s movia un dit. Va ser el moment m¨¦s dur de tots perqu¨¨, fins aleshores, tot era per tel¨¨fon i all¨¤ el vaig veure i vaig prendre consci¨¨ncia de tot¡±, assenyala la Sara.

El Juan Miguel va obrir els ulls a l'UCI per¨° va comen?ar a connectar amb la realitat quan ja estava instal¡¤lat en la unitat de semicr¨ªtics. All¨¤ es va enfadar amb el metge perqu¨¨ no el deixaven veure la seva fam¨ªlia; all¨¤ va ser la primera vegada ¡ªla primera de moltes¡ª que es va sentir sol per ser lluny d'elles; i all¨¤ va ser on va recon¨¨ixer la Milagros tan bon punt va entrar per la porta, malgrat el vestit de pl¨¤stic que la tapava de cap a peus.

El mec¨¤nic va rec¨®rrer tot l'hospital durant la pand¨¨mia: urg¨¨ncies, UCI, semicr¨ªtics i tres setmanes en planta. Despr¨¦s va seguir recuperant-se en un centre sociosanitari, el Duran i Reynals, a l'altre costat de la gran avinguda que discorre als peus de Bellvitge. Era l'¨²ltim esgla¨® abans de tornar a casa.

La videotrucada

D'aquells dies, el Juan Miguel nom¨¦s t¨¦ en la ment els sanitaris que el van acompanyar. Com la Lumi, la infermera de l'UCI que mai no faltava a la videotrucada amb la seva fam¨ªlia a les set de la tarda, la mateixa que li enganxava fotografies de les seves filles a la paret i li posava m¨²sica. ¡°Est¨¤ boja¡±, van ser les primeres paraules del Juan Miguel en veure la Lumi ballar al costat del seu llit. Tamb¨¦ recorda la Carmen, l'auxiliar del Duran i Reynals que ha estat ¡°una segona mare¡±: el dutxava, el renyava, s'explicaven les seves vides i l'obligava a aixecar-se. Un mes all¨¤ dona per a molt.

Per¨° l'¡°¨¤ngel¡± del Juan Miguel ¨¦s el Marc, l'infermer del sociosanitari que li va curar les ¨²lceres i l'¨¤nima. Amb ell va sortir al carrer despr¨¦s de tant temps i per ell es va aixecar de la cadira per primera vegada: ¡°Acomiadem-nos com homes. Aixeca't i fes-me una abra?ada¡±, li va dir el Marc el dia que li van donar l'alta. La Sara va fotografiar el moment. ¡°Va ser emocionant. Vam plorar tots¡±, rememora la Milagros.

El Juan Miguel, que no havia anat al metge en la seva vida i ni tan sols tenia historial obert a l'hospital, va tornar al carrer Sarajevo del Prat el 21 de juliol. Entre l'aplaudiment dels ve?ns, les abra?ades de la seva fam¨ªlia i la visita sorpresa dels seus companys de feina. Pel cam¨ª ha deixat 27 quilos, la for?a a les cames i la resist¨¨ncia per no plorar.

El refredat amb qu¨¨ va entrar Bellvitge no li ha deixat m¨¦s seq¨¹eles que la fragilitat a les cames. Cor i ronyons ¡°perfectes¡±, afirma orgull¨®s.

Al cap i a la fi, ja a casa, assegut a la seva cadira de rodes en pantalons curts i 28 graus a l'ombra, el Juan Miguel ara nom¨¦s enyora dues coses: baixar al carrer a ¡°socialitzar¡± i prendre ¡°una cerveseta amb els amics¡±. ¡°Calma, a poc a poc,¡± li diuen les dones de la casa. Tot arribar¨¤.