La redempci¨® final d¡¯Enriqueta Mart¨ª: el cap de turc convertit pels poderosos en la macabra ¡®Vampira del Raval¡¯

Es va haver d'enfonsar el Titanic perqu¨¨ la premsa de l'¨¨poca deix¨¦s de parlar d'ella. Enriqueta Mart¨ª omplia les portades dels diaris i els malsons dels m¨¦s petits a la Barcelona de 1912, ciutat que havia trobat en ella el seu Jack l¡¯Esbudellador o Sacamantecas particular, el seu monstre aut¨°cton per excel¡¤l¨¨ncia. Fins i tot abans que mor¨ªs a la pres¨® ja es feien sainets sobre ella. Segrestadora, prostituta, proxeneta, bruixa i assassina eren nom¨¦s alguns dels greuges que se li van atribuir i que conformen un mite ple de fal¡¤l¨¤cies que ha arribat impertorbable fins als nostres dies. Per¨°, qui va ser realment la ¡°Vampira del Raval¡±?

M¨¢s informaci¨®n

A les entranyes del Raval de la vampira

Enriqueta Mart¨ª, ¡®la Vampira de Barcelona¡¯

Arrenca el rodatge de ¡®La vampira de Barcelona¡¯, sobre el cas d¡¯Enriqueta Mart¨ª

Si alguna cosa est¨¤ clara, apunta Llu¨ªs Dan¨¦s, ¨¦s que l¡¯Enriqueta Mart¨ª no va ser l'assassina en s¨¨rie que diu la macabra llegenda. El director catal¨¤ ¨¦s el responsable de La vampira de Barcelona, la primera versi¨® cinematogr¨¤fica sobre el personatge que s'estrenar¨¤ a la Secci¨® Oficial de la 53 edici¨® de Festival de Sitges. Nora Navas (Dolor y gloria) dona vida a l'alcavota i curandera en una adaptaci¨® que transita entre la llegenda i el misticisme i que situa la dona com un cap de turc de les elits de la capital catalana. ¡°Era la v¨ªctima perfecta: dona, pobra, havia estat prostituta i tenia grans coneixements sobre herboristeria, que en aquella ¨¨poca equivalia a ser bruixa. Era una dona apoderada i el poder sempre ha fet molta por a l'home¡±.

La hist¨°ria de l¡¯Enriqueta Mart¨ª neix en un barri amb una de les poblacions m¨¦s denses d'Europa. Una Calcuta sense electrificar, amb fam¨ªlies pobres vivint al carrer i milers de nens prostitu?ts o enviats a les guerres de les col¨°nies. ¡°Era molt Dickens, perqu¨¨ la ind¨²stria del vapor i del carb¨® estava centrada all¨¤. I al carrer del costat els modernistes feien cases impossibles¡±, manifesta Dan¨¨s, que considera la bretxa social el caldo de cultiu que va desencadenar l'esclat posterior del moviment obrer.

Nascuda a Sant Feliu de Llobregat, Mart¨ª va arribar a Barcelona en l¡¯adolesc¨¨ncia i va comen?ar a treballar com a criada en diverses cases. Tamb¨¦ es va dedicar a la prostituci¨®, va tenir una botiga al rastre de la ciutat i va exercir d'herbol¨¤ria, per¨° mai va abandonar la mis¨¨ria. Va estar casada durant uns anys amb Joan Pujal¨®, un pintor exc¨¨ntric i anarquista que s'alimentava del menjar per a ocells, i junts van tenir un fill, l¡¯Alejandro, que va morir per desnutrici¨® als nou mesos. Va ser la seva mort del nen el que va traumatitzar per sempre la dona, que es va fer c¨¨lebre pel segrest d'una nena del barri, Teresa Guitart, detonador de la seva llegenda.

¡°El seu advocat va defensar que patia un trastorn per no poder ser mare, per¨° l¡¯Enriqueta va segrestar la Teresita per motius que mai coneixerem¡±, assegura Elsa Plaza, historiadora i autora del llibre Desmuntant la llegenda de La vampira del Raval. La nena de cinc anys pertanyia a una fam¨ªlia de forners que, tot i que no eren de classe alta, tenien prou influ¨¨ncia perqu¨¨ la premsa es fes eco de la desaparici¨® de la seva filla. Un parell de setmanes despr¨¦s la van trobar al pis de l'Enriqueta, vestida amb parracs i amb el cap rapat, per¨° sense signes de maltractament f¨ªsic. Cap historiador pot donar resposta a per qu¨¨ la dona va recloure la nena a casa seva.

Despr¨¦s d'aquest episodi, i sota una forta pressi¨® social per la desaparici¨® sistem¨¤tica de menors al barri, la premsa va hipertrofiar la culpabilitat de Mart¨ª, a la qual es va atribuir l'assassinat de m¨¦s d'una desena de nens a qui suposadament els extreia la sang i les v¨ªsceres per elaborar pocions per als seus clients adinerats. Al pis hi havia una altra nena, l¡¯Angelita ¨Cuna neboda que estava a c¨¤rrec seu¨C i es van descobrir draps ensangonats i ossos a casa seva. Unes troballes imputables al c¨¤ncer d'¨²ter que patia Mart¨ª i a la seva professi¨® com a curandera per¨° que la premsa magnifica acompanyada per l'¨¨xit medi¨¤tic d'una hist¨°ria amb massa similituds amb l'arquetip del conte cl¨¤ssic de la bruixa de Hansel i Gretel.

Tamb¨¦ per la influ¨¨ncia d'una burgesia que va fer d'ella un cap de turc per tapar els seus propis crims. ¡°La peder¨¤stia estava absolutament normalitzada en alguns sectors¡±, confirma el realitzador, que evoca el rumor que a casa de l¡¯Enriqueta es va trobar una llista amb noms influents de la ciutat, fam¨ªlies prestigioses de Barcelona i c¨¤rrecs de l'Ajuntament, per¨° va acabar desapareixent. ¡°Els mateixos dies en qu¨¨ van trobar la Teresita coincideixen amb el descobriment d'un prost¨ªbul de nens a prop del Liceu. Fa l'efecte que el seu cas va ser una cortina de fum per ocultar un esc¨¤ndol de peder¨¤stia relacionat amb la burgesia barcelonina¡±.

Considerada un perill p¨²blic malgrat que no hi havia proves fefaents en contra seu, Mart¨ª va ser empresonada. ¡°Se la va qualificar de vampira perqu¨¨ en un intent de su?cidi es va mossegar les venes. Aix¨° ho van convertir en un titular que afirmava que, assedegada de sang, es va beure la seva. Volien apropar-se el m¨¤xim possible a l'arquetip cl¨¤ssic¡±, conclou Dan¨¦s. A la faula despr¨¦s es van afegir versions en les quals s'assegurava que havia estat apallissada per les altres preses, per¨° va morir a causa del c¨¤ncer als 45 anys. Feia tanta por que fins i tot va provocar un canvi estructural en el Raval tirant els murs i urbanitzant-lo.

Des de l¡¯Ajuntament de Barcelona avui s'intenta desmuntar la llegenda negra sobre la qual ha estat considerada durant d¨¨cades com una de les assassines en s¨¨rie m¨¦s despietades de la hist¨°ria i que potser nom¨¦s sigui el boc expiatori de les elits i una v¨ªctima de la misog¨ªnia, la desinformaci¨® i el sensacionalisme medi¨¤tic. Igual que les noves generacions de feministes han aconseguit donar la volta a l'estigma del terme bruixa, apropiant-se'l en clau activista (¡°Som les netes de les bruixes que no vau poder cremar¡±), potser ¨¦s ara l¡¯Enriqueta Mart¨ª qui hauria de rebre aquest proc¨¦s de revisionisme hist¨°ric.