Una idea que destrueix tot el que toca

Per fi Carles Puigdemont ha presentat el seu ¨²ltim artefacte pol¨ªtic, que, encara que etiquetat amb l'antic nom de Junts per Catalunya, est¨¤ destinat a reunificar els diversos sectors de l'antiga Converg¨¨ncia que han anat cedint a l'independentisme m¨¦s unilateralista i rupturista. La irrupci¨® de la nova formaci¨® i, especialmente, les dificultats que ha provocat el seu naixement evidencien uns tensions al si de l'espai independentista sobre les quals val la pena reflexionar un instant.

De moment, la fragmentaci¨® d¡¯aquest espai hauria de fer que alguns corregissin una reflexi¨® que va circular profusament durant els moments m¨¦s ¨¤lgids del proc¨¦s. Els problemes, sobretot en forma d'escissions, desercions i fins i tot espectaculars p¨¨rdues de suport electoral, que causava en els sectors no independentistes eren interpretats pel secessionisme com la prova concloent de la seva fortalesa pol¨ªtica, davant de la qual la resta de projectes s¡¯acabaven esfondrant com un terr¨°s de sucre.

?s cert que al si del bloc independentista sempre hi ha hagut tensions entre els dos grans partits que el conformaven per¨° no tenien gaire import¨¤ncia, en la mesura que a l'hora de fer balan? dels saldos electorals, la suma dels dos era pr¨¤cticament sempre la mateixa. Els problemes que anaven sorgint entre ells mai provocaven fugues cap a opcions no independentistes sin¨® que, a tot estirar, els despla?aments del vot es produ?en en el mateix per¨ªmetre, ¨¦s a dir, d'un partit a l¡¯altre. Aquesta solidesa electoral no responia als motius que solen explicar que una for?a pol¨ªtica es mantingui en el poder durant tant temps. No es pot parlar d'una gesti¨® eficient dels recursos per part del govern catal¨¤ (m¨¦s aviat ha estat inexistent). Com tampoc no s'explica pel fet que les forces independentistes anessin arribant a les metes anunciades i obtinguessin aix¨ª el suport continu de la ciutadania.

Cal afegir, diguem-ho tot, que els dirigents independentistes no han ajudat a clarificar les coses, defugint constantment l¡¯autocr¨ªtica. Encara que s'hagi constatat el frac¨¤s del proc¨¦s i que s'hagin revelat les mentides en qu¨¨ se sustentava (arrencada econ¨°mica espectacular, triomfal acollida a Europa com a nou estat independent, etc.), els seus l¨ªders han perseverat a continuar enganyant aquest sector de votants proclius a no posar en dube els seus missatges. Tanmateix, qualsevol ciutad¨¤, per cr¨¨dul que sigui, t¨¦ dret a un govern que no li menteixi. Per tant, la pregunta que ens hem de fer ¨¦s: ni tan sols ara, amb el dram¨¤tic escenari que estem vivint, no s'atreveixen els l¨ªders independentistes a dir la veritat, a recon¨¨ixer la impossibilitat de materialitzar les seves promeses? Per¨° si no s¨®n capa?os de fer-ho en aquestes circumst¨¤ncies, es pot confiar que ho faran algun cop?

Han fet tantes destrosses (totes les forces pol¨ªtiques) i tan grosses (amb formacions fins i tot desaparegudes) que haurem de comen?ar a pensar si, m¨¦s enll¨¤ dels desencerts particulars, hi ha alguna cosa en el mateix projecte independentista que acaba per generar necess¨¤riament efectes tan devastadors. Perqu¨¨ el resultat sembla incontrovertible i no es pot ocultar: al final, el que ha passat ¨¦s que no nom¨¦s els sectors que s'oposaven a l'independentisme sin¨® fins i tot els que el recolzaven han acabat malament, per no dir destru?ts. En el moment en qu¨¨ va comen?ar tot aix¨°, es va voler dipositar a fora, a l'exterior habitual (Madrid), l'origen de tots els mals, aquesta vegada amb un mat¨ªs m¨¦s estructural. Per¨° el problema mai no ha estat fora de Catalunya, per molt que algun ide¨°leg independentista sobrevingut s'entossud¨ªs a xifrar-ho tot en la presumpta baixa qualitat democr¨¤tica de l'Estat espanyol, com si l'independentisme, especialment despr¨¦s de les vergonyoses jornades de setembre del 2017, estigu¨¦s en condicions de donar lli?ons de democr¨¤cia a alg¨². Sens dubte, n'hi ha m¨¦s. Sempre n'hi ha hagut m¨¦s.

Alguns dirigents pol¨ªtics actuen com si estiguessin conven?uts que es pot ser m¨¦s dem¨°crata si s'accepta sense queixes ni cr¨ªtiques el que pugui manifestar o decidir la ciutadania. Greu error. La virtut dels ciutadans ¨¦s un requisit indispensable per a la consecuci¨® d'una democr¨¤cia satisfact¨°ria per a tothom. O a la inversa: una democr¨¤cia tamb¨¦ ¨¦s de baixa qualitat quan els ciutadans no exigeixen als governants que rendeixin comptes i quan defensen els seus comportaments, siguin els que siguin i desemboquin on desemboquin.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia a la Universitat de Barcelona i senador pel PSC-PSOE.