Dues carreres a Ast¨²ries o Gal¨ªcia pel preu d¡¯una a Catalunya o Madrid

Amb el que costa estudiar Hist¨°ria en una universitat p¨²blica de Madrid es podria estudiar a Ast¨²ries o Gal¨ªcia aquesta mateixa titulaci¨® i, despr¨¦s, per exemple, Administraci¨® i Direcci¨® d'Empreses (ADE). I encara sobrarien una mica de diners. Amb el que costen els sis anys de Medicina a Madrid o a Catalunya (sense el descompte per a les rendes m¨¦s baixes), podrien estudiar la mateixa carrera dues persones a Andalusia.

La iniciativa del Ministeri d'Universitats per limitar el preu de les titulacions de grau als campus p¨²blics i, de passada, reduir les grans disparitats que hi ha entre comunitats (de fins a un 147%) amb prou feines es comen?ar¨¤ a percebre el curs que ve. En l'acord segellat el mes de maig en la Confer¨¨ncia General de Pol¨ªtica Universit¨¤ria (encara que amb algunes comunitats en contra), el ministeri ja preveia donar flexibilitat perqu¨¨ els Governs regionals que han d'abaixar preus ¡ªl'objectiu ¨¦s revertir l'enorme encariment produ?t en alguns territoris des del 2012¡ª ho puguin fer gradualment fins al 2023. I bona part de les autonomies han aprofitat aquesta possibilitat. ¡°Des del ministeri hem ent¨¨s la pressi¨® pressupost¨¤ria que suposa aquesta mesura¡±, explica una portaveu d'Universitats.

Aix¨ª, les Balears, Castella i Lle¨®, Extremadura, Madrid i el Pa¨ªs Basc encara no abaixen els preus, sin¨® que els congelen per al curs que ve. La Comunitat Valenciana, d¡¯altra banda, comen?ar¨¤ baixant un 5% les taxes de les carreres m¨¦s cares. S¨ª que han aplicat una baixada general Navarra (d'un 2,38%), La Rioja (3,52%), Arag¨® (4,27%) i, sobretot, Catalunya (30%), encara que en aquest cas el punt de partida era tan alt que els seus campus continuen destacant entre els m¨¦s cars. Amb la baixada, La Rioja ja arriba a l'objectiu final fixat pel ministeri de tornar als preus del curs 2011-2012, quan el Govern del PP va canviar la normativa i va eliminar el l¨ªmit m¨¤xim que es fixava cada any per a les pujades de preu, perqu¨¨ les autonomies poguessin augmentar les taxes com volguessin. Tamb¨¦ ha aplicat una lleugera rebaixa per a l'any que ve una comunitat que no estava obligada a fer-ho: Cant¨¤bria (1%). La resta, com tamb¨¦ es va establir al maig, congelen els preus.

Per¨° les baixades mitjanes i els percentatges probablement no signifiquin gaire per a un alumne que vulgui estudiar una carrera concreta, tenint en compte, a m¨¦s, la gran disparitat de preus que hi ha, fins i tot dins de cada territori, entre els graus m¨¦s cars i els m¨¦s barats. Te¨°ricament, la variaci¨® dep¨¨n de q¨¹estions com la necessitat d'equips i instal¡¤lacions en cada t¨ªtol, cosa que en l'estad¨ªstica es diu ¡°grau d'experimentalitat¡±, encara que moltes vegades les comunitats col¡¤loquen els mateixos graus en trams diferents de la forquilla. En aquest context, quatre exemples del cost de carreres concretes poden oferir una imatge m¨¦s fidel del panorama del curs que ve.

Per a les titulacions m¨¦s cares, entre les quals sempre hi ha les sanit¨¤ries, s'ha escollit com a exemple Medicina, amb una dispersi¨® territorial que va dels 757 euros a les universitats andaluses als 1.660,2 en les catalanes.

Amb les enginyeries (en el primer o el segon esgla¨® entre els m¨¦s cars), Inform¨¤tica costa entre 730 euros a Ast¨²ries i, de nou, 1.660 a Catalunya. El cost s'ha calculat per a la primera matr¨ªcula, sense suspensos, d'un curs complet de 60 cr¨¨dits acad¨¨mics.

En la part baixa dels preus, l'exemple triat ¨¦s ADE, que en unes autonomies est¨¤ en l'esgla¨® m¨¦s barat i en altres, en l'anterior. Aix¨ª, aquesta carrera costa a l'any entre 591 euros a Gal¨ªcia i 1.283 a Madrid. I finalment, la forquilla d'Hist¨°ria va dels 517 euros (Ast¨²ries) als 1.283 (de nou, Madrid).

En les carreres m¨¦s cares, Catalunya continua estant al capdavant malgrat la seva baixada del 30%. Una baixada que, en tot cas, ha vingut acompanyada d'un descens de la progressivitat; des de fa anys, els alumnes paguen en funci¨® de la seva renda (a trav¨¦s d'un programa auton¨°mic de beques), amb taxes diferenciades en sis trams que veien redu?t el preu amb descomptes del 10%, el 20%, el 30%, el 70% i el 80%. L¡¯any que ve, tanmateix, nom¨¦s es mantenen els dos ¨²ltims trams per a les rendes m¨¦s baixes.

Amb Catalunya (on encara queda una nova reducci¨® per complir l'acord sobre taxes), Madrid ¨¦s l'altra comunitat obligada a aplicar un fort descens fins al curs 2022-2023, entorn d'un 23%. Per¨° de moment, les seves universitats, amb les taxes congelades, al setembre es convertiran en les que cobren m¨¦s car les carreres m¨¦s barates: ¨¦s l'¨²nica regi¨® on t¨ªtols com ADE o Hist¨°ria superen ¨¤mpliament els 1.000 euros anuals. Una xifra que no sobrepassen en cap cas, ni tan sols per als t¨ªtols m¨¦s cars de ci¨¨ncies de la salut i enginyeries, Cant¨¤bria, Ast¨²ries, Gal¨ªcia, Andalusia i Can¨¤ries.

Un portaveu de la Conselleria d'Universitats de Madrid explica que el fet de tenir els pressupostos prorrogats els deixava poc marge per fer rebaixes immediates. A m¨¦s, recorda que destinaran 12 milions d'euros per a beques destinades a alumnes afectats per la crisi de la covid.

Fins i tot sent comprensius amb les dificultats pressupost¨¤ries en un context de crisi com l'actual, el Ministeri d'Universitats espera que els 400 milions d'euros que el Govern repartir¨¤ entre les comunitats el curs que ve per alleujar el pes de la pand¨¨mia tamb¨¦ impulsin la baixada de taxes, assenyala una portaveu. El ministeri tamb¨¦ insisteix que aquesta baixada ¨¦s el primer pas d'un pla m¨¦s ambici¨®s que tamb¨¦ preveu moderar el preu dels m¨¤sters.

El cost dels suspensos

La iniciativa per baixar o almenys congelar les taxes ha estat ben rebuda per la Coordinadora de Representants d'Estudiants d'Universitats P¨²bliques (Creup), per¨° la consideren insuficient. ¡°La baixada s'hauria d'haver implantat en totes les comunitats, acompanyada de m¨¦s finan?ament¡± per compensar les universitats pels ingressos que deixin de percebre, diu una portaveu. El Ministeri d'Universitats explica que una de les seves preocupacions era que la baixada de taxes acab¨¦s minvant els recursos dels campus en un moment en qu¨¨ els destrets pressupostaris de les comunitats podia fer dif¨ªcil donar fons extra a la universitat. D'aqu¨ª, afegeix una portaveu del departament, la flexibilitat per aplicar la baixada en diversos cursos.

En tot cas, els estudiants tamb¨¦ reclamen que la baixada no nom¨¦s s'apliqui a les primeres matr¨ªcules, sin¨® als preus de les mat¨¨ries suspeses, que es van multiplicant exponencialment cada vegada que cal cursar-les de nou. ¡°Si tamb¨¦ afect¨¦s segones matr¨ªcules i successives ajudaria a eliminar totalment les barreres socioecon¨°miques en l'acc¨¦s a la universitat¡±, afegeix la mateixa portaveu de Creup.

En aquest sentit, Arag¨® s¨ª que ha anunciat que reduir¨¤ un 6,5% les segones matr¨ªcules en les carreres m¨¦s cares i el Pa¨ªs Basc rebaixar¨¤ entorn d'un 30% en les assignatures suspeses durant el segon quadrimestre del curs passat, durant l'estat d'alarma per la Covid. De fet, nombroses comunitats i universitats han activat mecanismes i han posat en marxa recursos extra per evitar les situacions que es preveuen el curs que ve per culpa de la crisi que s'acosta per la pand¨¨mia de coronavirus.

Tanmateix, m¨¦s enll¨¤ d'emerg¨¨ncies concretes, al que es refereixen tant el ministeri com els estudiants ¨¦s a mesures m¨¦s estructurals per eliminar les barreres d'acc¨¦s a l'educaci¨® superior universit¨¤ria. ¡°La nostra idea ¨¦s que gradualment puguem tenir un sistema universitari el m¨¦s democr¨¤tic possible¡±, diu la portaveu del ministeri. I la dels estudiants, afegeix: ¡°S'ha de continuar treballant per eliminar els criteris acad¨¨mics en beques universit¨¤ries, aix¨ª com en una reducci¨® del preu de les segones matr¨ªcules i posteriors. La major part dels requisits acad¨¨mics de les beques impedeixen l'acc¨¦s a ajuts a l'estudi als estudiants que suspenguin alguna assignatura, per la qual cosa si no es revisa el model de beques continuar¨¤ existint una bretxa socioecon¨°mica per accedir a la universitat¡±.