La Canuda, persiana avall d¡¯una ¨¨poca

Anava examinant el fotimer de llibres de les habitacions de la casa quan, de sobte, al voler obrir-ne una amb la porta tancada, la senyora que l¡¯havia cridat li va dir que s¨ª, que all¨¤ n¡¯hi havia m¨¦s i tamb¨¦ els hi volia vendre, per¨° que en aquell moment no el podia deixar entrar: el marit hi estava agonitzant¡­

Podria ser una hiperb¨°lica versi¨® de les famoses llegendes que corren sobre v¨ªdues (en exercici o imminents) de bibli¨°fils i bibli¨°mans, per¨° ¨¦s un episodi real, potser el m¨¦s truculent, que va patir Santi Mallafr¨¦ com a llibreter de vell en els seus 48 anys d¡¯ofici, 40 d¡¯ells al front de la barcelonina Canuda, de les m¨¦s grans d¡¯Espanya en el seu perfil, el m¨¦s semblant a Catalunya de la m¨ªtica Strand de Nova York, amb racons i cambrons, m¨¦s de 200.000 volums usats, descatalogats, de vell, d¡¯ocasi¨®¡­

Era una llibreria popular. Tant que era punt d¡¯una ruta tur¨ªstica-cultural que la identificava com el ¡°Cementiri dels Llibres Oblidats¡± del fam¨®s L¡¯ombra del vent de Carlos Ruiz Zaf¨®n, que n¡¯era client. D¡¯all¨¤ van sorgir llogats, dues vegades, els 2.000 llibres antics que feien d¡¯atrezzo a les presentacions de les novel¡¤les de l¡¯escriptor. Gaireb¨¦ un mite, doncs, de la Barcelona cultural, que acab¨¤ el 23 de novembre del 2013 com ho fan molts establiments en la desmemoriada i insensible capital catalana: havia de saltar dels 900 euros mensuals de lloguer als 15.000 que ja es demanaven llavors per aquells carrers a tocar de la Rambla.

Si la Canuda va existir ¨¦s per la perseveran?a i l¡¯ast¨²cia d¡¯en Xiribindis, sobrenom del sac de nervis que era Ramon Mallafr¨¦, pare d¡¯en Santi. Nascut a Vic, orfe, als 14 anys va mig fugir de l¡¯hospici de la Casa de la Caritat i, espavilat per for?a, es va posar a vendre llibres per les llustroses i nombroses terrasses dels caf¨¨s d¡¯una Barcelona que creia tocar virolla acabada la Primera Guerra Mundial. La cosa devia rutllar perqu¨¨ finalment agaf¨¤ parada al Mercat de Sant Antoni. ¡°Cinc llibres, quatre peles!¡±, cridava com a reclam per a vergonya de la fam¨ªlia, segons recorda el fill a l¡¯estudi¨®s del m¨®n del llibre Manuel Llanas, que ho reflecteix amb agilitat i rigor a La Canuda i el comer? del llibre vell (Comanegra).

¡°Tots els llibres s¨®n bons per vendre¡±, deia Mallafr¨¦, que va comen?ar amb un carret¨® i despr¨¦s pass¨¤ a un tricicle amb caixa davantera, en els temps en qu¨¨ els llibres es traginaven a l¡¯espatlla amb llen?ols de tela de matal¨¤s de dos per dos metres. Era ja quan havia arrendat la vella llibreria Cervantes del carrer Tallers 82, a tocar de la pla?a Universitat. Va reobrir-la un dia mogut: el 14 d¡¯abril de 1931, el dia de la proclamaci¨® de la Rep¨²blica espanyola; a la tarda, ¨¦s clar, va haver de tancar. Per¨° havia nascut per aix¨°: a banda de llibre nou i vell, promocionava la venda i intercanvi d¡¯exemplars, a una pesseta, de novel¡¤letes rosa i de l¡¯oest. Diu la llegenda que el pare d¡¯El Coyote, Jos¨¦ Mallorqu¨ª, client assidu com l¡¯incipient editor Jos¨¦ Manuel Lara, es va afeccionar al g¨¨nere all¨¤.

En la dist¨¤ncia curta, era dur¨ªssim: ¡°Tot just el deixi, el posar¨¦ a 100 pessetes¡±, li etzibava a qui li regatejava el preu. Tampoc deia mai que no tenia un llibre. ¡°Em sona, miri per aquell rac¨® d¡¯all¨¤¡±, enviava al client, intuint els gustos i sabent que alguna cosa s¡¯acabaria enduent a canvi. Ell comprava a l¡¯engr¨°s, fins i tot les gruixudes guies telef¨°niques. I quan no tenia prou material, sense manies, ni que fos en un any tan dif¨ªcil com el de 1938, inseria anuncis a La Vanguardia: sota el t¨ªtol invariable Libros compro, posava t¨ªtol i preu que estava disposat a pagar, sempre gener¨®s en la valoraci¨®.

D¡¯all¨¤ van sorgir els 2.000 llibres d'atrezzo?per a les presentacions de Ruiz Zaf¨®n

La cosa anava tan b¨¦ que el 1947 va decidir llogar la Canuda, al n¨²mero 4 del carrer hom¨°nim. La que havia estat botiga del gran artista modernista Gaspar Homar tenia una ubicaci¨® privilegiada entre la Rambla, el Portal de l¡¯?ngel i just a sota del cau de lletraferits de l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s. Amb el vent a favor, el 1945 es pos¨¤ a publicar cat¨¤legs amb tiratges de 2.800 exemplars; amb les compres que feien 70 clients privilegiats que el rebien abans que la resta de mortals, ja compensava la inversi¨®.

El 1965 entrava al negoci el seu fill, Santi, pura gen¨¨tica: a les misses de diumenge dels migpensionistes dels escolapis de Sarri¨¤ es dedicava a subhastar exemplars de l¡¯Enciclopedia Pulga entre els companys. Va comen?ar portant la Cervantes, que el 1960 va acabar comprant un pare que s¡¯estava tot el dia a la Canuda, controlant el que seria el focus del negoci i que arribaria a editar llibres entre 1960 i 1968 (manuals t¨¨cnics i una estanya s¨¨rie d¡¯¡®Hombres, ideas y problemas¡¯), distribuir (t¨ªtols prohibits a Espanya portats de Sud-Am¨¨rica per vendre¡¯ls sota taulell) i la sala de subhastes popular que funcion¨¤ com un tro (cada dissabte a la tarda es venien entre 70 i 90 quadres).

El 1973, Santi salt¨¤ a la Canuda i el 1984 ja controlava les dues llibreries, tot i que el pare va treballar a la Canuda fins sis mesos abans de morir, el 1992. Santi tractava millor el venedor i, sobre tot, era m¨¦s selectiu amb les compres, fet que comportava no haver de pagar quatre magatzems com van arribar a tenir. El sistema el podria haver patentat: visita de 15-20 minuts a casa del client, detecci¨® de les millors peces i oferta, deixar que s¡¯ho pens¨¦s i que busqu¨¦s, si volia, qui li millor¨¦s l¡¯oferta. Recollir-ho puntualment i pagar-ho abans d¡¯agafar ni un sol llibre. El boca-orella va c¨®rrer.

A Espanya hi ha 440 llibreries de vell, nom¨¦s un 20% tenen establiment obert

A la llibreria nom¨¦s va fer alguns retocs, ben pocs, perqu¨¨ la cosa ja funcionava, com l¡¯espai entrant a l¡¯esquerra, a prop de l¡¯aparador, amb exemplars de velles revistes d¡¯Historia y vida o Historia 16, de les quals ¡°ven¨ªem gaireb¨¦ 2.000 exemplars mensuals¡±; o donar molta rotaci¨® a un g¨¨nere que, comprat a l¡¯engr¨°s, permetia que n¡¯hi hagu¨¦s molt i a bon preu. Va endre?ar una mica m¨¦s per seccions, mentre que per a les millors peces o si s¡¯havia de trobar algun t¨ªtol calia anar cap al fam¨®s ¡°quarto del cat¨¤leg¡±, d¡¯acc¨¦s restringit, on hi havia les fitxes dels llibres.

El m¨®n que descriu Mallafr¨¦ sembla de novel¡¤la fantasiosa: el 1960, a Barcelona, hi havia una seixantena de llibreries de vell; nom¨¦s el carrer Taller se¡¯n comptaven cinc; al d¡¯Aribau, vuit, i cinc, m¨¦s una d¡¯ocasi¨®, als voltants de la pla?a de Sant Jaume fins a principis dels 90, per a sorpresa dels turistes. Avui, a Espanya, xifra Llanas, hi ha unes 440 llibreries de vell, de les quals nom¨¦s un 20% tenen establiment obert; la resta ¨¦s pura seu virtual a la xarxa o a domicili particular. O sigui, la fi de la Canuda, i ara el record del que va ser amb el llibre, no deixa de ser la persiana avall d¡¯un temps.