Les estelles de Berna

El Barcelona guarda al magatzem del seu museu les dues porteries del vell Wembley, l'estadi on el 20 de maig del 1992 va guanyar la Copa d'Europa contra la Sampdoria de Vujadin Boskov, que nom¨¦s es va rendir a la pr¨°rroga amb un gol de falta de Ronald Koeman. El club, per fi campi¨® continental en la seva hist¨°ria centen¨¤ria, les va adquirir a trav¨¦s de Pablo Ornaque en la subhasta organitzada l'any 2000, despr¨¦s de la demolici¨® del m¨ªtic camp de Londres.

Que se s¨¤piga ning¨² va licitar pels pals del Wankdorf de Berna que van negar el gol quatre vegades a l'equip blaugrana en la final del 1961 i van propiciar el triomf del Benfica per 3-2. La llegenda assegura que des d'aleshores els pals van deixar de ser quadrats i van passar a ser cil¨ªndrics despr¨¦s de la petici¨® formulada a la UEFA pel t¨¨cnic blaugrana Enrique Orizaola.

Cap club no domina el relat com el Bar?a. Aix¨ª que es dona com a versemblant sense estar certificat que les porteries van canviar des de la sisena final de la Copa d'Europa per una q¨¹esti¨® de seguretat ¡ªel mal que poden fer al jugador ¨¦s menor¡ª i de romanticisme: res millor que modificar els pals i la fusta per l'acer per honrar aquella derrota cruel i inexplicable del Bar?a.

Justo Tejada, extrem blaugrana que no va jugar a Berna i que l'any seg¨¹ent va disputar la final amb el Madrid (1962), assegura que a Amsterdam els pals encara eren quadrats perqu¨¨ si no la seva rematada hauria estat gol i no l'hauria escopit l'arc del Benfica, equip que va revalidar el t¨ªtol, ja amb la pantera Eusebio da Silva. ¡°Que quedi clar¡±, interv¨¦ Tejada, ¡°que el Barcelona mereixia guanyar sense cap dubte a Berna¡±.

Aquell estadi sense fossat ni tanques nom¨¦s tenia pals quan va sostenir el Benfica i va crucificar Hongria a la final del Mundial el 1954 amb Alemanya en el Miracle de Berna. Els hongaresos Zoltan Czibor i Sandor Kocsis van advertir set anys despr¨¦s en la seva tornada com a blaugrana al Wankdorf: ¡°No guanyarem en aquesta merda de camp¡±. Van tornar a perdre per 3-2 despr¨¦s d'un xut al pal de Kocsis i dos de Nandor Hidegkuti.

Encara que Czibor i Kocsis, decisiu en el desempat de semifinals contra l'Hamburg d'Uwe Seleer, van marcar un gol cada un, tamb¨¦ van rematar per duplicat als pals que protegien Costa Pereira i van trair Antonio Ramallets el 1961. El porter es va menjar el 2-1 quan va intentar parar una pilota arribada del camp rival i fregada per Enric Gensana. Un autogol que va abonar la literatura blaugrana: Ramallets va confondre el cuir amb el sol de Berna.

El Gat de Maracan¨¢, sobrenom amb qu¨¨ va transcendir Ramallets, mai no va pensar a actuar com Moacir Barbosa, arquer del Brasil al Maracanazo del 1950. Diu la faula que Barbosa, odiat pel seu pa¨ªs, va trossejar amb una destral els pals de la porteria en qu¨¨ va encaixar el gol d'Alcides Ghiggia que va coronar l'Uruguai i els va disposar com a llenya per a un xurrasco que va muntar al seu barri de Ramos, a Rio de Janeiro. Ramallets no suportava que li preguntessin per la jugada de Berna, i menys per si la pilota va depassar la l¨ªnia, com va decretar l'¨¤rbitre su¨ªs Gottfried Dienst, ni acceptava demandes sobre la seva dubtosa sortida a l'1-1 de Rui Aguas, decisiu amb Colluna, autor del 3-2.

Els pals del Wankdorf van posar el punt i final a la carrera com a blaugrana de Ramallets i tamb¨¦ a la de Ladislau Kubala, als 33 anys, i a la Luis Su¨¢rez, futbolistes emblem¨¤tics sobre qui els aficionats discutien de forma ca?nita al Camp Nou. Als 25 anys, Luisito Su¨¢rez va ser el millor, com corresponia a la Pilota d'Or, traspassat abans de la final per la xifra r¨¨cord de 25 milions de pessetes a l'Inter.

El factor HH

¡°Encara em dol la derrota de Berna. No recordo una final que mereix¨¦s guanyar de forma tan indiscutible¡±, repeteix Luis Su¨¢rez, doble campi¨® el 1964 i el 1965 amb l'equip nerazzurro d'Helenio Herrera, el mateix t¨¨cnic amb qui havia coincidit a Barcelona i que va ser destitu?t per la junta i mantejat pels seus seguidors a la Rambla despr¨¦s que l'equip qued¨¦s eliminat de la Copa d'Europa pel Madrid. La revenja arribaria la temporada seg¨¹ent amb el gol d'Evaristo de Macedo. La rematada en planxa de l'ariet va acabar amb la imbatibilitat del pentacampi¨® a Europa. La fusta va impedir que el brasiler empat¨¦s temps despr¨¦s a Berna: ¡°En l'¨²ltim minut vaig xutar i la pilota va voltar el pal. Quina mala sort vam tenir!¡± explica Evaristo.

Augmenta el nombre de xuts a la fusta cada vegada que es requereix l'opini¨® d'un dels protagonistes despr¨¦s de la dificultat per trobar la cinta completa de l'enregistrament de Berna. El programa Aquest any cent, de TV-3, va aconseguir la registrada per la Televisi¨® de Portugal en qu¨¨ es compten quatre xuts al pal: un doble de Kubala, un cop amb l'esquerra de Czibor i un cop de cap de Kocsis.

Hi va haver 14 rematades del Bar?a per quatre del Benfica. Un balan? tan descompensat com l'alineaci¨® del Bar?a, falta de defenses per les lesions de Francisco Rodr¨ªguez Rodri i Juanito Segarra, i excedent de davanters: van formar Kubala, Kocsis, Evaristo, Luis Su¨¢rez i Czibor i es van quedar fora Tejada, Ram¨®n Villaverde i Eulogio Mart¨ªnez. ¡°Quatre dies abans l'entrenador em va anunciar que no jugaria a Berna¡±, recorda Tejada; ¡°i li vaig advertir que s'equivocava si disposava cinc figures en atac perqu¨¨ cap no ajudaria al mig camp, si exceptuem Su¨¢rez¡±.

El t¨¨cnic era Orizaola, substitut del serbi Ljubisa Brocic, destitu?t el gener d'un mal any: el Bar?a va quedar a 20 punts del Madrid a la Lliga i va ser eliminat de la Copa per l'Espanyol i de la Copa de Fires per l'Hibernians. La inestabilitat reflectia la precarietat del club despr¨¦s d'abandonar les Corts i arribar al Camp Nou (1957). El deute va arribar als 284 milions de pessetes, el president Francesc Mir¨®-Sans havia dimitit i l'entitat la dirigia de manera interina per Juli¨¤ de Campany en espera de les eleccions que guanyaria Enric Llaudet. Per tant, Berna tamb¨¦ va suposar l'adeu per al llegendari veter¨¤ equip de Kubala, el Bar?a de les Cinc Copes, iniciat el 1950, quan no existia la Copa d'Europa (1955).

Hipotecat per males decisions, el Barcelona es va v¨¨ncer contra el Benfica de Bela Guttmann, l'¨²nic hongar¨¨s vencedor a Berna i despr¨¦s a Amsterdam, el mateix que en ser acomiadat va proclamar: ¡°Sense mi, el Benfica no tornar¨¤ a guanyar a Europa¡±. El Bar?a va tornar al Wankdorf el 1989 i va guanyar la Recopa contra el Sampdoria de Boskov, el mateix rival de Wembley 92. Els pals de l'estadi su¨ªs, tanmateix, ja no eren quadrats, ni cruixien ni treien estelles, i a la banqueta blaugrana havia arribat el desacomplexat Johan Cruyff. Segur que les porteries de Wembley tampoc no eren les mateixes el 1992 que en el Mundial d'Anglaterra 1966, quan un gol de Geoff Hurst va doblegar Alemanya despr¨¦s que la pilota don¨¦s al travesser en un partit arbitrat per Dienst, el mateix ¨¤rbitre que a Berna.