¡°Hem d¡¯intentar per tots els mitjans no arribar al confinament¡±

Josep Maria Argimon (Barcelona, 62 anys) va assumir el c¨¤rrec de secretari de Salut P¨²blica de Catalunya fa nom¨¦s tres setmanes, quan a la comunitat anaven mal dades: la corba epid¨¨mica es disparava a Barcelona i la seva ¨¤rea metropolitana i es q¨¹estionava molt el Govern per la seva gesti¨® en el control dels brots, com el de la comarca del Segri¨¤, a Lleida. Argimon, epidemi¨°leg de formaci¨® i aguerrit en la gesti¨® sanit¨¤ria dins del Departament de Salut, compagina el c¨¤rrec en salut p¨²blica amb la seva funci¨® com a director gerent de l¡¯Institut Catal¨¤ de la Salut, la gran empresa p¨²blica que gestiona vuit grans hospitals i el 80% de l¡¯atenci¨® prim¨¤ria en la comunitat.

El seu nomenament va obrir l¡¯en¨¨sim cisma entre els socis del Govern (Junts per Catalunya i ERC). Mentre el president Quim Torra (JxCat) el reivindicava amb un fitxatge seu, ERC, que est¨¤ al comandament del Departament de Salut, ho negava. ¡°No entro en disputes pol¨ªtiques de partit. Jo amb l¡¯¨²nica persona amb qui vaig parlar va ser amb la consellera¡±, diu l¡¯al¡¤ludit.

Pregunta. Ha arribat per posar ordre?

Resposta. Sobretot, cal explicar on anem i hi ha d¡¯haver cert ordre. Avui el lideratge ha d¡¯estar en salut p¨²blica. Si la pand¨¨mia ens supera, el lideratge estar¨¤ en l¡¯acte assistencial.

P. Qu¨¨ es va fer malament a Lleida per arribar a confinar diversos municipis?

R. El de Lleida ¨¦s un brot molt complex que, a m¨¦s, va cr¨¦ixer molt r¨¤pidament i amb un component social important. Ara ¨¦s f¨¤cil dir-ho, per¨° segurament les decisions es podrien haver pres abans, ¨¦s cert. Per¨° no s¨®n nom¨¦s mesures epidemiol¨°giques, sin¨® tamb¨¦ socials.

P. Que arribessin 20.000 temporers amb dificultats socioecon¨°miques al Segri¨¤ no era res nou per al Govern.

R. A aix¨° em referia quan parlava d¡¯elements socials que fan que aquest brot sigui molt complicat. Hi ha molts problemes econ¨°mics, en general, que fan que la gent necessiti treballar i que no puguin complir determinades mesures d¡¯a?llament.

P. A qu¨¨ es referia Jacobo Mendioroz, cap de la unitat de seguiment de la covid-19 a Catalunya, quan va dir que havien arribat ¡°una mica tard¡± a Lleida?

R. Crec que les mesures de salut p¨²blica que es van prendre en el seu moment es podrien haver pres abans. Es van prendre amb una incid¨¨ncia de 200 casos per 100.000 habitants i les haur¨ªem pogut prendre amb 100. Per¨° dels errors se n¡¯apr¨¨n. A l¡¯Hospitalet les mesures es prenen a 100 i a Barcelona, a 50.

P. La transmissi¨® comunit¨¤ria a Barcelona i l¡¯¨¤rea metropolitana era inevitable?

R. L¡¯¨¤rea metropolitana ¨¦s una ¨¤rea molt densa i t¨¦ una comunicaci¨® molt fluida. Tallar la transmissi¨® ¨¦s molt complicat.

P. Es va anunciar el tancament d¡¯activitats culturals i gimnasos i, quan va arribar vost¨¨, aquesta restricci¨® es va aixecar. Es van equivocar amb aquesta mesura?

R. La idea ¨¦s buscar una certa restricci¨® de mobilitat i evitar aglomeracions en llocs tancats. Amb aquesta mesura, la mobilitat es retalla poc. ?s veritat que s¨®n espais tancats, per¨° en aquest cas, el control de l¡¯aforament ¨¦s una mesura menys lesiva. Per tant, no ¨¦s que la mesura no fos bona, sin¨® que la gent podia no comprendre-la.

P. Han passat els ¡°10 dies cr¨ªtics¡± que va dir per veure si Catalunya podia contenir el virus. Ho estan aconseguint?

R. No anem malament. Queda molta feina per fer. La gent va tenint m¨¦s consci¨¨ncia de seguir les mesures de protecci¨® i l¡¯autoresponsabilitat perqu¨¨ ning¨² no emmalalteixi i la societat pugui mantenir la vitalitat social i econ¨°mica. Quan faig ¨¨mfasi en la vitalitat econ¨°mica ¨¦s perqu¨¨ l¡¯economia ¨¦s salut: la crisi que estem patint i la que s¡¯acosta crear¨¤ molts problemes de salut i m¨¦s desigualtats.

P. El preocupa m¨¦s una crisi econ¨°mica que una segona onada en l¡¯impacte en la salut?

R. Em preocupa m¨¦s una segona onada, per¨° ara soc secretari de salut p¨²blica i has de tenir una mirada poli¨¨drica. Si nom¨¦s tingu¨¦s una visi¨® epidemiol¨°gica, diria que ens confinem en la mesura possible. Aquesta recepta funciona per¨° t¨¦ molts efectes secundaris. Hem d¡¯intentar per tots els mitjans no arribar al confinament.

¡°La crisi que s¡¯acosta crear¨¤ molts problemes de salut i m¨¦s desigualtats

P. El preocupa l¡¯augment de casos a la zona del Vall¨¨s?

R. S¨ª. No per la situaci¨® que hi ha ara, sin¨® perqu¨¨ no creixi.

P. N¡¯hi haur¨¤ prou, amb el cribratge massiu anunciat a Sabadell, Terrassa i Ripollet per contenir la infecci¨®?

R. No ho s¨¦. El que s¨ª que vull ¨¦s ser m¨¦s proactiu en la recerca de casos i contactes per tallar les cadenes de contagi. Hem de ser m¨¦s pr¨¤ctics.

P. Amb la verema al Pened¨¨s, pot repetir-se la hist¨°ria del Segri¨¤?

R. Crec que n¡¯hem d¡¯aprendre i no ha de passar. Sempre que hi ha concentraci¨® de persones, hi ha m¨¦s risc, per¨° hem d¡¯evitar que succeeixi un segon Segri¨¤. ?s veritat que Vilafranca ha comen?at a pujar abans que hagi comen?at la verema i aix¨° em preocupa. Hi ha mesures preparades, d¡¯habitatge, condicions, i hem de fer PCR a les persones que comencin a treballar per veure com estem i els asimptom¨¤tics que puguin sortir positius.

P. Hi haur¨¤ m¨¦s cribratges massius?

R. S¨ª, a la regi¨® Metropolitana Nord. Aquests cribratges els has de fer en poblacions delimitades, no pentinar una zona de dos milions de persones. Has de fer-ho, si pots, com a Ripollet [porta a porta]. No m¨¦s gran que dues ¨¤rees b¨¤siques de salut.

P. Els rastrejadors s¨®n suficients per a una segona onada?

R. Si est¨¤s en una fase de mitigaci¨®, la recerca de casos i contactes ¨¦s menys important perqu¨¨ el virus ja est¨¤ molt disseminat. Aqu¨ª s¨®n els serveis assistencials els que prenen el tim¨®. Quan ¨¦s important¨ªssim el rastreig ¨¦s quan tu est¨¤s desconfinant i tens pocs casos.

P. Llavors, ara hi ha prou rastrejadors per no arribar a una fase de mitigaci¨®?

R. S¨ª, per¨° tamb¨¦ espero que en tinguem m¨¦s perqu¨¨ vol dir que estem detectant m¨¦s. Els gestors covid ens est¨¤ donant bons fruits.

¡°Est¨¤vem fent 6.000 PCR di¨¤ries, ara en fem 10.000 i esperem arribar a 14.000 di¨¤ries en un mes

P. Tem pel col¡¤lapse d¡¯atenci¨® prim¨¤ria?

R. L¡¯atenci¨® prim¨¤ria est¨¤ en una situaci¨® complicada i tensa. Tenim un 7% dels sanitaris donant servei a les resid¨¨ncies i aix¨° tensa. Estem en un per¨ªode vacacional i la gent ha de descansar. I estem demanant un sobreesfor? per buscar casos i treure mostres. Est¨¤vem fent 6.000 PCR di¨¤ries, ara en fem 10.000 i esperem arribar a 14.000 di¨¤ries en un mes.

P. Com ser¨¤ la tornada a l¡¯escola?

R. Un pa¨ªs funciona si l¡¯escola funciona. Perqu¨¨ l¡¯escola estigui oberta sense grans interrupcions ¨¦s molt important que no hi hagi transmissi¨® comunit¨¤ria i que baixem aquestes xifres.

P. Des que ha assumit el c¨¤rrec, qu¨¨ li treu el son?

R. Em preocupa la ciutadania, el patiment que pugui tenir. Em preocupa que no sigui capa? de portar la salut p¨²blica cap a un cam¨ª que ens eviti el confinament.

P. Haver de confinar seria un frac¨¤s?

R. Crec que es donaran mesures parcials quir¨²rgiques. El confinament domiciliari, si es dona, es donar¨¤ a bona part d¡¯Espanya perqu¨¨ hi ha mobilitat i el virus es mou. Per¨° ara ning¨² no estem en una situaci¨® de tancar, de confinament, i no s¡¯hi ha de pensar.