A la Palma de Joan Mir¨®

En una carta de 1957 dirigida a Camilo Jos¨¦ Cela, Joan Mir¨® diu: ¡°La llum de Mallorca est¨¤ impregnada de pura poesia, em recorda la llum d¡¯aquestes coses orientals que es presenten com vistes a trav¨¦s d¡¯un vel, la llum d¡¯aquestes coses minucioses que es dibuixen... No ¨¦s casual, gens gratu?t, que m¡¯hagi vingut a viure i a treballar aqu¨ª. ?s la crida de la terra: Tarragona-Mallorca, o al rev¨¦s: Mallorca-Tarragona. Mont-roig-Palma. La sento des que tenia dos o tres anys i m¡¯enviaven a passar el Nadal amb els meus avis Josefa i Joan Ferr¨¤. El Mediterrani. Jo no podria viure en un pa¨ªs des d¡¯on no es vei¨¦s el Mediterrani¡±.

La fam¨ªlia materna de Mir¨® (Barcelona, 1893-Palma, 1983) era de Mallorca, i la paterna, de Tarragona. Aquestes dues arrels van determinar la seva obra. Mont-roig ¨¦s la terra, i Mallorca, la llum i el mar. La seva vinculaci¨® amb Palma, per tant, ve de la seva infantesa. De vegades viatjava sol al vaixell per trobar-se amb els avis i, segons va explicar el fot¨°graf Catal¨¤-Roca, en una d¡¯aquestes visites la governanta es va comen?ar a despullar i Mir¨® va fer la seva primera fotografia mental al¡¤lucinat. Ja de nen dibuixava la fortificaci¨® g¨°tica del castell de Bellver i les barques que veia a les seves platges.

Joan Mir¨® i la seva dona, Pilar Juncosa, van decidir instal¡¤lar-se per primera vegada a la capital de l¡¯illa balear el 1940, despr¨¦s de l¡¯exili a Varengeville-sur-Mer. Com indica Josep Massot en la definitiva biografia de l¡¯artista (Mir¨®, el nen que parlava amb els arbres), ¡°la por, la humiliaci¨® de la derrota, la r¨¤bia, la impot¨¨ncia, el dolor pels amics morts i saber que la bandera nazi onejava victoriosa per gaireb¨¦ tot Europa van haver d¡¯accentuar el car¨¤cter melanc¨°lic de Mir¨®. Necessitava fundar en el seu m¨®n interior un regne de llibertat, ¨²nic ant¨ªdot contra la tirania¡±. Es van allotjar a les cases familiars, com la dels pares d¡¯ella, a Minyones 11. Llavors vivia de forma an¨°nima, amb por de ser delatat a la policia franquista, mentre pintava les seves Constel¡¤lacions. Dos anys despr¨¦s, passat el perill, van tornar a Barcelona, per tornar definitivament a Palma el 1956. A partir de llavors es va deixar seduir pel misteri de les seves festes populars, els balls a Valldemossa i la dansa dels dimonis d¡¯Algaida, i, per descomptat, per les seves platges, per galeries d¡¯art amb qu¨¨ va tenir relaci¨®, com el 4 Gats de Ferran Cano o la Sala Paraires, i els seus carrers, d¡¯on recollia tot el que li cridava l¡¯atenci¨® fins al punt que la seva dona li repetia: ¡°Un dia t¡¯anomenaran drapaire¡±.

Palma encara condensa l¡¯univers Mir¨® i conserva espais ic¨°nics pels quals el geni es va moure, a m¨¦s d¡¯una Fundaci¨® extraordin¨¤ria. Aquesta ¨¦s una ruta urbana per escenaris imprescindibles de l¡¯artista.

La catedral

A Mir¨® li encantava caminar sol, meditar i endinsar-se al barri antic. Tenia per costum acudir a escoltar l¡¯¨°rgan, els cants i les preg¨¤ries dels canonges en aquesta catedral g¨°tica en qu¨¨ va intervenir Gaud¨ª real?ant una atmosfera d¡¯elevaci¨® espiritual. Una tarda de llum de ponent reflectida als vitralls, Mir¨® va comen?ar a dibuixar. Cal fer atenci¨® als jocs crom¨¤tics que generen els dos rosetons, un de m¨¦s di¨¤metre que l¡¯altre. Seguint Massot, es comprova que ¡°la sensaci¨® de transpar¨¨ncia i la vivor dels colors generen un ambient de m¨¤gia i misticisme¡±. En una entrevista amb Pere Serra, Mir¨® va confessar: ¡°Aquelles situacions em van inspirar el quadre Danseuse ¨¦coutant jouer de l¡¯orgue dans uneix cath¨¦drale gothique (¡®Ballarina escoltant tocar l¡¯¨°rgan en una catedral g¨°tica¡¯) i bona part de les Constel¡¤lacions¡±.

Un rac¨® dol?

Encara popular punt de trobada entre els aut¨°ctons i turistes, a la gelateria Ca¡¯n Joan de s¡¯Aigo al n¨²mero 10 del carrer Can San?, Mir¨® es premiava si havia treballat b¨¦ amb una ensa?mada amb xocolata o amb gelats artesanals. El local encara conserva certa aura de l¡¯any de la seva fundaci¨® (1700), mobiliari conforme i varietat de dol?os a la carta, entre els quals destaquen la coca de patata, els delicats quartos i, per descomptat, les delicioses ensa?mades. Val la pena fer una parada en aquest lloc amagat als carrers del freq¨¹entat centre de Palma.

A prop, per seguir la l¨ªnia de Mir¨® com a indubtable exemple d¡¯artista en el proc¨¦s de convertir-se en nen, espera el Museu de la Joguina (Carrer de la Campana, 7), amb uns 3.000 objectes.

Si la gana deixa de ser una idea, conv¨¦ tenir en compte el Celler Pag¨¦s (Felip Bauz¨¤, 2), obert, casualment, el 1956. Coneixent els gustos populars de l¡¯artista, ¨¦s probable que el visit¨¦s. ?s un restaurant tradicional, a les taules del qual han gaudit d¡¯especialitats mallorquines, com el tombet i el frit mallorqu¨ª, de Lola Flores a Chavela Vargas.

El seu art a l¡¯aire lliure

Palma compta amb obra urbana de Mir¨®, com escultures i un gran mosaic. Ja el 1951 Mir¨® va afirmar: ¡°Una escultura hauria d¡¯erigir-se a l¡¯aire lliure, en mig de la natura¡±. A l¡¯entrada dels jardins de S¡¯Hort del Rei es troba la seva escultura d¡¯una pastilla de sab¨®, desgastada pel pas del temps, i que t¨¦ per t¨ªtol Monument a la dona. Al costat, l¡¯escultura m¨°bil Nancy, d¡¯un gran amic seu: Calder. Als peus de la catedral, en el parc de la Mar, un mosaic inspirat en la tela que va dedicar al seu primer net, David, el 1983. Una altra escultura m¨¦s apareix a l¡¯avinguda Jaume III, al davant de l¡¯entitat Successi¨® Mir¨®. ?s el reconegut Indiot, basat en la popular figura del pessebre mallorqu¨ª. Tamb¨¦ hi ha altres obres seves exposades als museus Es Baluard (Pla?a Porta de Santa Catalina, 10) i a la Fundaci¨® Juan March (Sant Miquel, 11).

Els jardins de Marivent

Per¨° per submergir-se en un univers que uneix escultura i naturalesa, ¨¦s imprescindible la visita als jardins del palau de Marivent, constru?t pel pintor i col¡¤leccionista egipci d¡¯origen grec Joan de Saridakis entre el 1923 i el 1925. Actualment pertanyen a una de les resid¨¨ncies oficials de la Casa Reial espanyola. En els 9.000 metres quadrats de jardins oberts al p¨²blic de forma gratu?ta conviuen 40 esp¨¨cies vegetals i 12 escultures de bronze de Mir¨® creades entre 1969 i 1981 i que van ser cedides per la fam¨ªlia de l¡¯artista.

Una fundaci¨®, tres espais

Per la seva ubicaci¨®, dalt d¡¯un monticle, i malgrat que el desenvolupament urban¨ªstic dels anys setanta va massacrar la m¨¤gia poblant el seu entorn d¡¯edificis sense sentit, la Fundaci¨® Pilar i Joan Mir¨® (miromallorca.com) t¨¦ un aire sagrat. Es divideix en tres espais que mereixen una visita pausada per descobrir el proc¨¦s creatiu del pintor al lloc on va residir i va treballar durant gaireb¨¦ 30 anys.

Taller Sert

Quan Pilar i Joan s¡¯instal¡¤len a la finca Son Abrines, el gran somni de Mir¨® era tenir un estudi. Ning¨² com el seu amic Josep Llu¨ªs Sert per dur-lo a terme. Tanmateix, no va ser ell (potser per la seva timidesa) sin¨® Juncosa qui es va adre?ar a l¡¯arquitecte via Moncha (dona de Sert). Despr¨¦s de dos anys d¡¯intercanvis de cartes, esbossos i croquis, el 1957 el taller va veure la llum. La seva impressi¨® quan hi va entrar va ser tan gran que va estar dos anys sense pintar fins que va aconseguir fer seu l¡¯espai, amb els seus instruments de pintura i la seva peculiar col¡¤lecci¨® d¡¯objectes, que inclo?a des d¡¯un esquelet de ratpenat fins a una pedra trobada a la platja.

Josep Llu¨ªs Sert ¨¦s un arquitecte crucial per entendre el floriment del racionalisme, el nou llenguatge imposat per la Bauhaus i pels ensenyaments de Le Corbusier. ?s el m¨¦s genial d¡¯una generaci¨® d¡¯arquitectes joves, cosmopolites, amb mentalitat progressista i integrats en l¡¯aventura creativa de la Segona Rep¨²blica. Va ser la figura m¨¦s visible del Grup d¡¯Arquitectes i T¨¨cnics Catalans per al Progr¨¦s de l¡¯Arquitectura Contempor¨¤nia, el GATCPAC. Quan va acabar la carrera va marxar a treballar a l¡¯estudi de Le Corbusier a Par¨ªs. L¡¯exili obligat li va permetre superar-se i projectar obres determinants a Harvard (Boston) o a Long Island (Nova York). Per¨° encara que Sert emigr¨¦s als Estats Units, i fes 20 anys que estava inhabilitat per exercir a Espanya, va mantenir els seus lla?os amb Catalunya i les Balears. El m¨®n mediterrani va continuar sent font d¡¯inspiraci¨®. Com indica William Curtis a La arquitectura moderna desde 1900, ¡°l¡¯estudi per a Mir¨® est¨¤ format per voltes a la catalana entrella?ades per murs de ma?oneria amb molta textura, una estructura de formig¨® emblanquinat i gelosies profundament perforades per protegir de l¡¯intens sol meridional. ?s un edifici alegre i senzill que aconsegueix assimilar una mica de l¡¯esperit juganer del pintor, exalta un inter¨¨s an¨¤leg per la frescor de les formes populars i el surrealisme dels motius camperols. Aquestes preocupacions queden filtrades per un vocabulari s¨°lid n deute tant amb Le Corbusier com amb les figures corbes de les escultures de Mir¨® o de L¨¦ger d¡¯aquella ¨¨poca¡±. Per a Mar¨ªa del Mar Arn¨²s, autora de Ser(t) arquitecto, aquest va fer ¡°per al seu amic ¨ªntim un espai on s¡¯uneixen arquitectura, escultura i pintura, un contenidor per a la creaci¨®¡±. En una entrevista per a TVE, Moncha va dir: ¡°Mir¨® adorava el meu marit, i no parava de dir: ¡®Punyeta!¡¯¡±.

La visita al taller ¨¦s una experi¨¨ncia colpidora. A l¡¯estudi, mentre s¡¯imagina Mir¨® provant de representar pl¨¤sticament el cant dels ocells, ressonen melodies de Messiaen, Stockhausen i Satie. El bi¨°graf Josep Massot diu: ¡°Sense ser m¨²sic ¡ªa difer¨¨ncia de Klee, que tocava el viol¨ª, o Kandinsky, que tocava el violoncel¡ª, Mir¨® va acoblar m¨²sica a les seves teles, la melodia i el ritme mitjan?ant arabescos i l¨ªnies en ziga-zaga, la fuga de Bach amb el contrast entre elements curvilinis i rectilinis, personatges que sembla que es persegueixen... i va incorporar intu?tivament estructures polif¨°niques, melodies simult¨¤nies, gradacions de colors...¡±. Val la pena que el visitant s¡¯aturi a inspeccionar els objectes que col¡¤leccionava per inspirar-se, sent fidel al que li va dir al seu marxant Pierre Matisse el 1936: ¡°Em sento atret per una for?a magn¨¨tica cap a un objecte, sense cap premeditaci¨®, a continuaci¨® em sento atret cap a un altre objecte que s¡¯uneix al primer i que en contacte amb ell provoca un xoc po¨¨tic que fa que la poesia sigui commovedora i sense el qual no seria efica?¡±. Les coses m¨¦s simples li aportaven idees, la bellesa d¡¯una closca, d¡¯una figura de pessebre, d¡¯un os, l¡¯inspiraven revelant el seu inter¨¨s per all¨° popular. En una entrevista que li va fer Georges Raillard el 1977 va confessar: ¡°Jo no somio mai de nit, per¨° al taller estic ple de somni¡±. Despr¨¦s, afegiria: ¡°Quan treballo, pateixo. ?s la revoluci¨® permanent¡±.

La ¡®possessi¨®¡¯ Son Boter

Son Boter ¨¦s el nom de la masia del segle XVIII situada a sobre del jard¨ª de la casa de Mir¨®, un altre dels espais visitables de la Fundaci¨® i el seu edifici m¨¦s antic. Es tracta d¡¯un altre taller, buit de mobles, amb gran valor documental i hum¨¤. Aqu¨ª Mir¨® aprofitava les parets per pintar esbossos que es conserven intactes, proves del que despr¨¦s serien grans escultures com Personnage et oiseau. Tamb¨¦ va col¡¤locar objectes d¡¯art popular, planxes de coure, teles sense acabar i una habitaci¨® pintada de vermell amb una col¡¤lecci¨® de nines (regal d¡¯Antonio Saura), retrats dels seus pares i de la seva filla i, ¨¦s clar, una fotografia de Picasso, el que dona la mesura de la import¨¤ncia que va tenir en la seva vida. Mir¨® va comentar a Raillard: ¡°Un dia Picasso em va dir que la creaci¨® pura ¨¦s un petit grafit, un petit gest en una paret. Aquesta ¨¦s l¡¯aut¨¨ntica creaci¨®. Per aix¨° la primera etapa ¨¦s tan important per a mi. ?s el naixement el que m¨¦s m¡¯interessa¡±.

L¡¯edifici Moneo

Els estudis s¡¯havien quedat petits per mostrar la col¡¤lecci¨® d¡¯obres, i la donaci¨® d¡¯uns terrenys per part de Juncosa va possibilitar la creaci¨® de l¡¯edifici Moneo (inaugurat el 19 de desembre del 1992), un centre viu d¡¯acord amb els desitjos de Mir¨® de donar part del seu llegat. Expliquen que l¡¯arquitecte Rafael Moneo va quedar consternat pel desastre urban¨ªstic de l¡¯entorn, per aix¨° l¡¯edifici, des de l¡¯entrada, prova de dissuadir el visitant de la visi¨® de les construccions dels voltants i crear un rec¨¦s d¡¯espiritualitat conforme amb la pulsi¨® de Mir¨®.

El museu fa l¡¯ullet a l¡¯aigua i proporciona una condici¨® trencada de l¡¯arquitectura perqu¨¨ la llum difusa que embolcalla la galeria tingui un aire mar¨ª i humit. ¡°Si fos aix¨ª ¡ªva escriure Moneo el 2005¡ª al recollit recinte de la galeria, com si es tract¨¦s del fons del mar que tant estimava Mir¨®, ara es trobarien els seus quadres, les seves escultures, les seves cer¨¤miques, els objectes que recollia a les platges de Mallorca amb tant inter¨¨s. L¡¯aigua anima la textura dels murs on reposen les seves obres fent vibrar els vermells, els grocs, els blaus, que gaudeixen, en el canvi continu, d¡¯aquella vivor que el pintor buscava per als seus colors¡±. Quan el sol banya l¡¯edifici, l¡¯interior esdev¨¦ una zenital caixa de resson¨¤ncia de llums reflectides. Les finestres baixes permeten veure els estanys i els jardins. En aquests, a m¨¦s de la formidable cafeteria, destaca un mural inspirat en una obra de Mir¨® de la ceramista Maria Ant¨°nia Carri¨®. Els jardins recuperen, en part, l¡¯entorn natural perdut i permeten la fusi¨® entre art i natura, per la qual sempre havia advocat Mir¨®. De fet, els murals van ser una constant a la seva obra. El tempten perqu¨¨ exigeixen l¡¯anonimat, perqu¨¨ arriben directament a la massa social i perqu¨¨ juguen un paper en l¡¯arquitectura.

Tot convida, doncs, al delit d¡¯una m¨²sica callada que allibera la imaginaci¨®, i entre els ocells, els astres o les dones de l¡¯obra pl¨¤stica de Mir¨®, l¡¯atmosfera adquireix la densitat d¡¯un poema, com aquell de Santa Teresa que tant agradava al protagonista d¡¯aquesta hist¨°ria: ¡°Eleva el pensament, / al cel puja, / per res no t¡¯angoixis, / res no et torbi¡±.

Use Lahoz ¨¦s autor de la novel¡¤la Jauja (Destino).