Javier de las Muelas: ¡°Els bars s¨®n esgl¨¦sies, llocs de meditaci¨®¡±

Aquest monjo disfressat de b¨¤rman fa 40 anys que dona de beure als assedegats. Javier de las Muelas (Barcelona, 1955) ¨¦s l'alquimista dels temples Dry Martini, amb fidels a Barcelona, Madrid, Sant Sebasti¨¤, Singapur, Hangzhou (Xina), Sorrento (It¨¤lia) i San Luis Potos¨ª (M¨¨xic). Fa un any va rebre el premi Helen David al millor b¨¤rman del m¨®n.

Pregunta.?"Bares, qu¨¦ lugares".

Resposta. Quins llocs, i tant.

P. Ho cantava Gabinete Caligari cap al 86. Encara que aquesta tornada podia ser de l'edat mitjana. Sempre hi han estat. Els bars, no Gabinete Caligari.

R. Fa centenars d'anys que hi s¨®n com a punts de trobada. Van n¨¦ixer per atendre les necessitats dels viatgers i dels animals. Per¨° aviat tamb¨¦ hi va haver aquest punt d'hedonisme, la beguda com a recerca del confort d'esperit.

P. Molt m¨¦s que set.

R. La set ¨¦s una excusa per beure.

P. Vaig con¨¨ixer a Donostia un ¨¦sser extraordinari que, per beure's un whisky, cosa que feia de manera habitual, solia dir ¡°h¨°stia, quina set que tinc¡±.

M¨¢s informaci¨®n

Un llibre recull els millors moments del Dry Martini en el 40¨¨ aniversari

Cinc c¨°ctels amb la xocolata com a protagonista

R.?Ha, ha, ha, ha! Donostia i Euskadi s¨®n un gran exemple d'aquesta cultura del beure i del compartir. Aquest anar de canyes i de txikitos, aquests zuritos, aquest plaer de la conversa!

P. Els bars s¨®n aix¨°, oi?, llocs per compartir coses.

R. S¨ª, per¨° fins i tot amb un mateix. I no ¨¦s solitud. Per a mi, un dels moments m¨¤gics ¨¦s estar sol en una barra, amb mi mateix. Em pot passar en una barra o en un restaurant. Els bars i els restaurants formen part de la vida de les persones.

P. Doncs hi ha gent incapa? d'anar sola a un bar. I si els expliques que ho fas et miren desconcertats.

R. Doncs ¨¦s m¨¤gic. Est¨¤s amb tu, sol. A m¨¦s, a mi m'agrada que no em donin conversa.

P. La veritat ¨¦s que no cal beure amb gent perqu¨¨ passin coses. Per cert, crec que va ser Scott Fitzgerald que va dir: ¡°Bec perqu¨¨ quan bec passen coses¡±¡­

R. ?s que et dona una visi¨®¡­ encara que jo vaig molt amb compte amb el tema de la beguda. La intel¡¤lig¨¨ncia tamb¨¦ es demostra en la manera de beure. Per¨° hi ha hagut grans personatges als quals beure els ha donat una percepci¨® diferent. Fixa't en Edward Hopper, aquell quadre del bar vist a trav¨¦s de la vidriera que¡­

Per a mi, un dels moments m¨¤gics ¨¦s estar sol en una barra, amb mi mateix

P. Nighthawks [Falcons de la nit]. ?s l'h¨°stia.

R. Aquesta solitud total.

P. Per¨° no d'un; fa la sensaci¨® que tots els personatges estan sols en aquesta pintura.

R. B¨¦, aix¨° ¨¦s una cosa que passa molt. Avui existeix, per exemple, una cadena d'establiments [Javier de las Muelas demana que no s'especifiqui quina] que ha aconseguit un model de negoci que, en principi, t¨¦ com una idea de socialitzaci¨®, per¨° que en realitat consisteix en l'individualisme total. ?s la cultura Apple. Cadasc¨² all¨¤, a?llat, amb la seva wifi, la seva tauleta, el seu ordinador, el seu m¨°bil¡­ i zero comunicaci¨®.

P. Els bars, qu¨¨ s¨®n?

R. Els bars, en realitat, s¨®n esgl¨¦sies. Llocs de lit¨²rgia, meditaci¨® i trobada. Jo no vaig a missa, per¨° segueixo anant a esgl¨¦sies. S¨®n llocs de rep¨°s mental, de parar de tot, de sentir-te petit. I aix¨° ho trobo tamb¨¦ als bars.

P. No s¨®n tamb¨¦ consultoris m¨¨dics, llocs de ter¨¤pia?

R. B¨¦, hi ha un origen m¨¨dic en la cultura del bar que procedeix dels monjos. Tu et prens un Chartreuse verd d'aquells, un d'aut¨¨ntic, i veus el que vulguis veure. Els licors, la cervesa, el xampany, tots tenen una part m¨¨dica, com la ginebra, que curava malalties renals. I ¨¦s clar, hi ha una altra utilitat: alimentar l'¨¤nima i el pensament.

P. Em referia m¨¦s a aix¨°.

La intel¡¤lig¨¨ncia es demostra tamb¨¦ en la manera de beure

R. Encara que l'alcohol no ¨¦s el millor acompanyament davant d'una situaci¨® emocional dura. Ens quedem amb all¨° literari i cinematogr¨¤fic, amb el romanticisme, per¨° de vegades hi ha una realitat molt dura darrere de l'alcohol. Su?cidis, ruptures de fam¨ªlies¡­

P. Va crear un c¨°ctel homenatge a Sharon Stone que portava xocolata i taronja i que maridava amb calamar farcit de presa ib¨¨rica i cacau. Estem bojos?

R. (Riures).

P. Ara la cocteleria ¨¦s alta gastronomia. Abans no, abans eren nom¨¦s copes.

R. ?s gastronomia. Gastronomia ¨¦s tot el que puguis ingerir per la boca transformat en un component hedonista. No ¨¦s d'avui. Jo he fet men¨²s, fa 15 anys, de 44 combinacions de c¨°ctel i menjar.

P. Doncs ara i aqu¨ª, inventi-se'n un que ens doni una bona injecci¨® en temps tan incerts.

R. Un 30% d'agra?ment, per haver nascut a Espanya; lluita i fermesa; un 15% de compartir; unes gotes d'il¡¤lusi¨®; i una cosa molt dura per al percentatge restant: molta feina. I el gran twist final: sort.

P. Ja. Per¨° no s'hi val. Jo deia un c¨°ctel, no una declaraci¨® d'intencions. I amb alcohol, si pot ser.

R. Ufff¡­ serviria en una coctelera dues cinquenes parts de ginebra, una cinquena part d'un licor de taronja ¨CGrand Marnier o Cointreau¨C, un cinqu¨¨ de suc de taronja i licor de gingebre. Ho batria 12 segons, i li posaria dos tocs: una pell de taronja i, sobretot, poder-ho compartir en una terrassa de Madrid, amb un d'aquests capvespres meravellosos, o a Donostia, o a la Piazza Navona.