El virus no pot amb Villapalacios

El virus ha canviat moltes coses a Villapalacios, el poble d¡¯Albacete dels meus pares on des que tinc ¨²s de ra¨® he passat tots els estius. S¡¯han acabat els petons r¨¤fega que les dones et feien en arribar estrenyent amb passi¨® les galtes, seguits de les t¨ªpiques preguntes: Quan has arribat?, i les teves germanetes, que vindran? I no per falta d¡¯estima cap a mi, les meves germanes i, sobretot, els meus pares, sin¨® perqu¨¨ al meu poble es compleixen, de manera estricta, les normes de distanciament social imposades per frenar el coronavirus.

A cavall de Castella-la Manxa, Andalusia i M¨²rcia, els habitants de Villapalacios s¨®n persones seques per¨° generoses, fortes, austeres i directes: ¡°Aqu¨ª hem estat molt b¨¦, a veure ara que comenceu a venir els de fora¡±, et llancen a tu, que hi acabes d¡¯arribar. No els falta ra¨®. Aqu¨ª no hi ha hagut baixes. Nom¨¦s dos infectats, treballadors de la resid¨¨ncia de la ve?na Salobre, on van morir 20 avis.

En una localitat on no hi ha pressa se sap quan entres en una botiga, per¨° no quan en sortir¨¤s. Com a Casa Quijano, el corte ingl¨¦s local, on et donen tota la conversa que vulguis i t¡¯aconsellen sempre el millor, que gaireb¨¦ mai ¨¦s el m¨¦s car. Per aix¨°, ara que nom¨¦s pot entrar una persona als comer?os, correus i ajuntament, ¨¦s normal veure cues de gent al carrer, tot i que se superin els 30 graus.

Tampoc et pregunten si et quedar¨¤s fins a la Feria, perqu¨¨ aquest any no n¡¯hi haur¨¤. Ha estat una de les mesures que ha adoptat l¡¯alcalde Jos¨¦ ?ngel. No hi haur¨¤ process¨® del Sant Crist el 14 de setembre, tot i que segur que el pare Alejandro crea alguna f¨®rmula per complir amb la tradici¨®, ell que ha revolucionat les xarxes connectant els del poble i els de fora retransmetent xerrades, trobades i cerim¨°nies durant tot el confinament. Tampoc envairan la pla?a amb les seves parades els torroners ni el del tir, irresistible per m¨¦s pacifista que siguis i tot i que el premi sigui un clauer de l¡¯equip contrari. No hi haur¨¤ Joc de la Tassa, en el qual, durant tres nits l¡¯any, vuit boles, que els jugadors acostumen a lubricar amb una escopinada perqu¨¨ els doni sort, decideixen en segons el dest¨ª de piles de bitllets que passen de m¨¤ en m¨¤, en aquest joc ancestral que no coneix g¨¨nere ni classes i que ¨¦s ¨²nic aqu¨ª i a la ve?na C¨®zar (Ciudad Real).

I si no hi ha fira tampoc vindran moltes fam¨ªlies, com la meva, que l¡¯atur va portar cap a Val¨¨ncia, Mallorca (sobretot Felanitx) i Barcelona, una cosa que durant els estiu permetia veure circular pels carrers de Villapalacios diversos taxis grocs i negres que venien ganes d¡¯aturar perqu¨¨ et portessin a La Glorieta o al riu Guadalmena.

A Villapalacios s¡¯ha acabat jugar al truc al bar de Chicarro durant la migdiada. Tanquen al migdia per evitar propagacions, per¨° abans i despr¨¦s ¨¦s possible continuar menjant-hi la seva brutal carn amb alls, mentre que al de Geta et fan ¡°les millors patates braves del m¨®n¡± o ¡°matrimonis¡±, una tapa deu feta amb anxova i seit¨®, i al de Juanpe et preparen una del¨ªcia: tom¨¤quet i cogombre del terreny amanit amb oli i sal.

La quarantena tamb¨¦ ha arribat a les partides de cartes, a pesseta, de casa de la Consuelo, en qu¨¨ totes les jugadores, com ella, passen dels noranta, o les que feien, sota un fanal a la Bolea, unes altres de m¨¦s joves, que rondaven els vuitanta. ¡°Les seves filles no les deixen venir¡±, es queixa la Isabel, asseguda a la fresca a la porta de casa, una cosa que el virus no ha pogut desterrar, encara que hagi d'estar-s'hi amb la mascareta posada. Tamb¨¦ ha resistit el banc de la pla?a on els homes repassen tothom que hi passa i recorden altres temps millors.

Despr¨¦s de la collita ¡°regular¡± de cereal, m¨¦s que el virus preocupa la mosca de l'olivera, que aquest any amena?a a no poder repetir la gesta gaireb¨¦ ¨¨pica de vendre a la mateixa Gr¨¨cia part de l¡¯excel¡¤lent oli que es produeix a m¨¦s de 800 metres d¡¯altura.

Per¨° el principal problema de Villapalacios ¨¦s la despoblaci¨®. Si el 1962 es va decidir que la via del tren que unia Andalusia i Val¨¨ncia no s¡¯estren¨¦s, cosa que va impedir que la comarca creix¨¦s, ara s¡¯espera que la promesa autovia redimeixi la desgr¨¤cia. De moment, i com a alarma d¡¯aquesta situaci¨®, des del 31 de juliol les 25.000 persones de la serra d¡¯Alcaraz s¡¯han quedat sense correu per anar i venir a Albacete.

Per¨° hi ha esperan?a. L'Emilio Jos¨¦ va decidir tornar-hi amb 30 anys, despr¨¦s que els seus pares emigressin a Mallorca quan ell tot just era un adolescent. D¡¯altres, com el Rodri, amb 29, no s¡¯han mogut mai d¡¯aqu¨ª. ¡°Soc el meu propi cap, m¡¯organitzo com vull, treballo moltes hores, no tinc n¨°mina i nom¨¦s penso en el dia a dia, per¨° soc feli?¡±, diu, i fa certa enveja.

A Villapalacios no hi ha palaus; alguna casa pairal que remet al seu passat glori¨®s, en qu¨¨ els comtes de Paredes, savis, hi van trobar el seu retir al segle XVI. D¡¯aquesta esplendor potser sobreviu un animal estrany en aquesta terra de perdius, conills i llebres, cabres salvatges, porcs senglars i potser linxs: el pa¨® de Jos¨¦ Luis, que des de fa anys llueix, despr¨¦s d'escapar-se pels carrers, el seu ex¨°tic plomatge. Ara confinat claca tancat al corral amb les insignificants gallines per recordar-nos, com l¡¯esperan?a, que encara ¨¦s viu.