L¡¯impacte d¡¯un bumerang imprevist

A la matinada del 5 d'octubre de 1934, fidels a una convocat¨°ria de vaga general que va fracassar a la resta d'Espanya, els miners d'Ast¨²ries es van al?ar contra les autoritats i van prendre el control de casernes de la Gu¨¤rdia Civil i ajuntaments. El govern de la Rep¨²blica va sufocar la revolta amb la m¨¤xima duresa, per¨° van tardar dues setmanes a derrotar la ¡°comuna asturiana¡±. El balan? es resumeix en unes xifres tr¨¤giques: hi va haver prop de 1.500 morts, molt¨ªssims ferits i m¨¦s de 30.000 presoners que van patir les conseq¨¹¨¨ncies de la repressi¨®.

A Oviedo es torturava en totes les presons i casernes, per¨° el lloc m¨¦s sinistre era l'antic convent de les monges Adoratrices, sota el comandament del capit¨¤ de la Gu¨¤rdia Civil Nil Tello, que actuava amb l'ajuda de l'agent de vigil¨¤ncia Bl¨¢zquez, un sergent de cornetes ¨Cde nom Manzano¨C, i un xofer anomenat Abelardo G¨®mez, que ¡°quan estava cansat de pegar i en plena embriaguesa de sang, arribava a mossegar la cara i el cos dels torturats¡±. Els turments es realitzaven d'acord amb una esp¨¨cie de m¨¨tode a partir de tres sistemes que variaven segons les fantasies dels autors i segons la resist¨¨ncia f¨ªsica o moral dels torturats. Hi havia, en primer lloc, el trimotor, que consistia a lligar per darrere els bra?os del pres i penjar-lo del sostre; en molts casos els col¡¤locaven pesos als peus i al coll i els balancejaven. En segon lloc, hi havia el bany maria, que no era res m¨¦s que despullar el detingut i mantenir-lo diverses hores en un bany d'aigua gelada fins que, abatut pel fred, el treien i li clavaven una pallissa, per¨° tamb¨¦ hi havia una altra possibilitat: de sobte, el col¡¤locaven en un recipient amb aigua gaireb¨¦ bullint. I hi havia, en tercer lloc, el passad¨ªs del riure: les v¨ªctimes passaven entre dues files de militars, que deixaven caure sobre ells els fusells o els fuetejaven amb un flagell.

S¨®n algunes de les dades que proporciona amargament Narc¨ªs Molins i F¨¤brega (Beud¨¤, 1901, o 1906, o 1910 ¨C Cuatla, M¨¨xic, 1964), un periodista catal¨¤ que, com Manuel Chaves Nogales, Jos¨¦ Fern¨¢ndez D¨ªaz i Josep Pla ¨Cencara que aquest no sembla que sort¨ªs gaire de l'hotel¨C, tamb¨¦ va ser all¨¤ per descriure la ¡°revoluci¨® social a la manera russa¡± que va poder triomfar a la regi¨® gr¨¤cies al front ¨²nic de l'Alian?a Obrera. El resultat del seu viatge a la zona de conflicte va ser una joia oblidada de la cr¨°nica period¨ªstica, UHP. La revoluci¨® prolet¨¤ria d'Ast¨²ries, publicada el 1935 per l'editorial Atena, un llibre que va tenir tant ¨¨xit que es va esgotar en pocs mesos: en aquella ¨¨poca tot el que es relacionava a l'octubre asturi¨¤ es llegia amb passi¨® a Catalunya perqu¨¨ es tenia el sentiment de no haver estat, amb l'al?ament de Llu¨ªs Companys contra la Rep¨²blica, a l'altura de la gesta dels treballadors asturians.

La versi¨® original no ha estat reeditada mai i, amb sort, es pot trobar encara en alguna llibreria d'ocasi¨® la traducci¨® castellana que va publicar en 1977 Ediciones J¨²car amb pr¨°leg de Wilalbaldo Solano. Si alg¨² s'atreveix a rec¨®rrer el seu extens cat¨¤leg d'ultratges i ignom¨ªnia, podr¨¤ descobrir un prodigi d'intensitat narrativa, un document estremidor i cru de la viol¨¨ncia institucionalitzada, l'abast de la perillositat del pensament ingenu i la moral d'un escriptor autodidacte que explica amb m¨¤ mestra el que escolta, sent i ensuma, el dolor d'una societat trencada, la ira desencadenada, la intu?ci¨® de l'enquistament d'una crisi: Jordi Amat tenia ra¨® quan en el pr¨°leg a Tres periodistas en la revoluci¨®n de Ast¨²rias (Libros del Asteroide, 2014) afirmava: ¡°Aquesta ¨¦s la funci¨® liter¨¤ria, avui, del millor periodisme d'ahir. Rebre l'impacte d'un bumerang imprevist. Fer-nos reviure com a contemporanis fets transcendents del passat¡±.

La mateixa l¨ªrica de la viol¨¨ncia es trobar¨¤ en els textos m¨ªnims, d'una c¨¤rrega emocional de pot¨¨ncia gaireb¨¦ religiosa, que il¡¤lustren verbalment els dibuixos que el pintor Josep Bartol¨ª va fer per a Campos de concentraci¨®n (1939-194...), i cal suposar que el tercer llibre que va publicar Narc¨ªs Molins i F¨¤brega, El c¨®dice mendozino y la econom¨ªa de Tenochtitl¨¢n (1956), quan ja residia en l'exili mexic¨¤ i s'havia llicenciat en Antropologia, deu mantenir una part de la seva irreductible passi¨® marxista. Bona not¨ªcia per als editors del futur ¨Ccal ser optimistes¨C: sembla que existeixen unes mem¨°ries in¨¨dites titulades Quan 3 m¨¦s tres fan 4.

Pon? Puigdevall ¨¦s escriptor i cr¨ªtic literari.