Temporers de Lleida: segona oportunitat

Les pereres i pomeres que tenyeixen de verd la ruta cap a la Manreana mostren que ¨¦s hora de recollir la fruita. La campanya de la nectarina i el paraguai¨¤, que va portar fins al Baix Segre milers de temporers i va derivar en una crisi sanit¨¤ria per l'expansi¨® del coronavirus, arriba al final. Ara, en una transhum¨¤ncia laboral que es repeteix cada any, es desplacen a tres comarques (Urgell, Alt Urgell, Garrigues) conjurades per no repetir els errors, contenir el virus i acollir els treballadors del camp que caiguin malalts.

La Manreana, una granja-escola a Juneda (3.400 habitants), il¡¤lustra que es pot atendre els temporers malalts en unes condicions dignes. Fins i tot fer-los riure i passar bones estones en 12 dies d'a?llament for?at. Al mar?, els nens havien d'arribar a la granja per donar de menjar a les oques, tenir cura de l'hort i elaborar pa artesanal. El virus va obligar a tancar. Jaume Graus es va fer ress¨° de la petici¨® del futbolista Keita Bald¨¦ i va posar la finca a la disposici¨® dels infectats. Superat ¡°l'acolloniment¡± inicial i amb imaginaci¨®, ha transformat la casa de col¨°nies en un hospital que no ho sembla: a l'aire lliure, amb camp de futbol i piscina.

En els pitjors moments de la campanya a Lleida, va arribar a acollir 66 infectats, treballadors essencials per¨° deixats de banda per l'administraci¨®. La crisi va derivar en una emerg¨¨ncia sanit¨¤ria que va obligar, al juliol, a fer un confinament perimetral a la zona i a restringir la mobilitat i les activitats econ¨°miques. Ara en s¨®n nom¨¦s 13, encara que han comen?at a arribar els primers recol¡¤lectors de peres i pomes. A l'armari on abans es deixava fermentar el pa ara es guarda la roba cedida pels ve?ns. Al porxo que dona acc¨¦s al pati exterior, unes taules separen la zona ¡°neta¡±, on hi ha els treballadors, de la ¡°bruta¡±, on nom¨¦s es pot accedir amb un EPI.

A la zona ¡°bruta¡± hi ha l'Mbai, senegal¨¨s de 43 anys, que va notar un estrany ¡°dolor al cos i als peus¡± fa dies. ¡°La dona del meu cap em va portar a l'hospital, vaig donar positiu i em vaig quedar a casa; despr¨¦s em van portar aqu¨ª¡±. El m¨¦s dur de la feina, diu l'Mbai, ¨¦s la calor, encara que ara el preocupa saber quan cobrar¨¤ la baixa. Se sent afortunat perqu¨¨ t¨¦ contracte. I perqu¨¨ no l'han acomiadat en caure malalt. Altres companys han sabut que ja no tenien feina per un missatge al m¨°bil de la Seguretat Social. L'Mbai, que viu en un pis de lloguer i t¨¦ la fam¨ªlia a Dakar, fa quatre dies que ¨¦s a la Manreana i est¨¤ encantat. ¡°Cada tarda juguem a futbol, l'ambient ¨¦s bo¡±.

Aqu¨ª els temporers solen presentar s¨ªmptomes lleus i es recuperen de la malaltia amb relatiu bon humor. ¡°No vol¨ªem que fos un hotel, sin¨® un espai de positius en positiu. Al final ¨¦s com una casa de col¨°nies per a adults¡±, diu Graus, que rep el sobrenom d'El Jefe, sempre en boca de tots quan internet falla. La m¨²sica serveix de v¨¤lvula d'escapament i ordena el dia a dia: quan apuja el volum, han d'anar al pati. A La Manreana es balla, es juga al bingo, s'organitzen tornejos de ping-pong¡­ Es passa el tancament, en fi, de la millor manera possible. ¡°L'altre dia, al pati, van fer la millor guerra de globus d'aigua que he vist mai¡±, somriu Graus, de 34 anys.

L'Mbai passeja pel pati, un company menja i dona de menjar a les oques i el Miguel, peru¨¤ amb sis dies a La Manreana, s'apropa a la frontera entre espai net i brut i es prepara un caf¨¨. El remena amb la cullereta mentre explica que ¨¦s camioner i que l'arribada d'immigrants vene?olans ¡°sense control¡± ha desfermat la compet¨¨ncia deslleial. Era a Lleida quan li van diagnosticar covid-19 i el van portar a un hotel. ¡°All¨¤ tens una habitaci¨® individual, aqu¨ª ets a l'aire lliure¡±, diu el Miguel, de 48 anys, habitual de les patxangues de la tarda.

M¨¦s que la religi¨®, m¨¦s que la conviv¨¨ncia en una mateixa habitaci¨®, el futbol ¨¦s el que ha provocat picabaralles a la finca. Com que la majoria de temporers s¨®n musulmans, van decidir cuinar nom¨¦s halal. ¡°En cap cas cuinem porc¡±, diu Graus, divertit per la contradicci¨® de trobar-se en una zona on hi ha moltes granges de porcs. ¡°A Juneda la fruita ha deixat de tenir tant de pes i la situaci¨® est¨¤ m¨¦s controlada. A m¨¦s, hem parlat per posar coses en com¨² i buscar solucions¡±, explica el seu alcalde, Antoni Villas.

La Manreana est¨¤ lluny del seu l¨ªmit de capacitat (120 places) i la Generalitat ha previst dos altres espais de reserva per a positius en cas que les 900 places de tot Lleida, ara al 10% de capacitat, es desbordin: Bellpuig (65) i Verd¨² (45), tots dos a Urgell. L'alberg de Bellpuig, antiga caserna de la Gu¨¤rdia Civil que acull pelegrins de la ruta del C¨ªster, est¨¤ buit. ¡°Salut va veure b¨¦ l'espai, perqu¨¨ ja est¨¤ tot preparat¡±, explica l'alcalde, Jordi Estiarte, conscient que han estat mesos durs a Lleida. ¡°Al Baix Segre tot es va fer sobre la marxa. Tothom, tamb¨¦ els alcaldes, ho van passar molt malament. Ha estat una lli?¨®, ara tenim aquesta base¡±, afegeix.

La recollida de la poma i la pera, que ha comen?at i s'allargar¨¤ fins a mitjans de setembre, es percep aqu¨ª com una segona oportunitat. Una altra prova per a l'administraci¨®, que assegura que est¨¤ m¨¦s ben preparada. La clau, opina Estiarte, ¨¦s la ¡°cooperaci¨®¡± per sobre de divisions administratives artificioses (hi ha tres consells comarcals, per¨° la realitat del camp ¨¦s una). ¡°Ens hem reunit i hem sabut mancomunar espais i serveis¡±, afegeix l'alcalde. Al seu favor juga, a m¨¦s, que la campanya atreu menys temporers que la del Baix Segre.