Erik el Belga i el robatori del tresor que es va salvar de les urpes de Napole¨®

A la Part Alta de Tarragona quan bufa el vent ho fa amb una for?a que arriba, fins i tot, a ser desagradable. Erik el Belga, el principal lladre d¡¯obres d¡¯art del segle XX, sabia que, amb vent, en aquesta zona del nucli antic de la ciutat qualsevol altre soroll quedava esmorte?t. Per aix¨° va escollir actuar la nit fosca i ventosa del dissabte 8 de mar? del 1980 per perpetrar un altre dels seus robatoris, en aquest cas al Museu Dioces¨¤ de la catedral de Tarragona.

Aquella nit, Erik el Belga, acompanyat d¡¯un soci seu, van saltar la t¨¤pia del jard¨ª de Santa Tecla la Vella des del carrer Vilamitjana (avui les Coques) i unint amb esparadrap dues escales van enfilar-se fins a una de les finestres de l¡¯absis de la capella del Corpus Christi. Despr¨¦s de trencar un dels vidres i despenjar una corda de nil¨® de 10 metres van baixar a la recerca del seu bot¨ª: gaireb¨¦ un centenar de peces lit¨²rgiques conservades en diverses vitrines.

Sabien on eren i quin era el cam¨ª per arribar-hi. ¡°Uns dies abans Erik el Belga, aprofitant el seu aspecte de turista havia estat al museu, com un visitant m¨¦s, acompanyat d¡¯una dona i una nena, i havia fet fotos i pl¨¤nols i pres nota de la falta de c¨¤meres i de vigil¨¤ncia¡±, explica Sofia Mata, directora del Museu Dioces¨¤ de la catedral de Tarragona (100.000 visitants el 2019), que, al mar?, coincidint amb els 40 anys del robatori, va publicar un article recordant els fets.

Despr¨¦s de trencar els vidres de les vitrines van anar ficant en sacs les creus processionals dels segles XII al XVI, calzes, navetes, cust¨°dies, reliquiaris, portapaus, esmalts, marfils, arquetes i, fins i tot, fulls amb lletres miniades d¡¯un cantoral del segle XVI.

Per¨° no en van tenir prou. Per continuar avan?ant ¡°van tallar amb una radial o amb una serra la reixa per poder passar de l¡¯absis a la resta de la capella. Aqu¨ª van robar quatre compartiments del retaule de Sant Bartomeu d¡¯Ulldemolins, del segle XIV, tot i que van deixar les parts que estaven en m¨¦s mal estat¡±, continua Mata assenyalant l¡¯enorme forrellat de ferro forjat que van haver de tallar. I d¡¯aqu¨ª van passar, despr¨¦s de rebentar-lo, a les avantsales de la sala capitular, d'on es van endur una taula g¨°tica de Sant Miquel arc¨¤ngel vencent el dimoni procedent d¡¯Ali¨®.

A la sala contigua van for?ar una reixa m¨¦s, la d¡¯una vitrina on es conservava l¡¯Arca del Monument del Dijous Sant de Gaspar Arandes, del segle XVII. ¡°Potser tenien pressa, o ja no els cabia res m¨¦s als sacs, el cas ¨¦s que no van poder endur-se-la i li van arrencar la creu que la remata i dues figures de soldats de plata daurada¡±, continua relatant al costat d'aquest enorme moble carregat de pedres precioses encastades. Erik el Belga tenia experi¨¨ncia en aquest tipus de robatoris. Tres mesos abans, el gener del 1980, havia robat amb el mateix sistema, desclavant una per una, les 28 figures de l¡¯arqueta de Sant Martiri¨¤ de Banyoles deixant-la totalment descarnada.

L¡¯Arca del Monument va ser una de les peces del tresor catedralici que, en el cruent setge de Tarragona el 1811 a c¨¤rrec de les tropes de Napole¨®, es van salvar, segons va demostrar Matas en un treball anterior, despr¨¦s que se les endugu¨¦s a Mallorca (amb la important col¡¤lecci¨® de tapissos dels segles XV i XVI) l¡¯arquebisbe Romualdo Mon i Velarde, que, acabada l¡¯ocupaci¨®, les va retornar, mentre que el que es va fondre per fer monedes van ser peces menors que els religiosos van sacrificar per salvar la resta d¡¯obres i ells mateixos.

Erik el Belga, per aconseguir fugir, va haver de continuar rebentant panys: primer, el de la capella del Corpus Christi que donava acc¨¦s al claustre, i despr¨¦s, el de la porta que els va dur al carrer de la Mare de D¨¦u del Claustre, per on van sortir amb els sacs carregats sobre les espatlles amb dest¨ª als marxants, antiquaris i col¡¤leccionistes que els esperaven. ¡°Les tenia venudes abans de robar-les. La taula de Sant Miquel s¡¯havia exposat uns mesos abans a Brussel¡¤les i segur que alg¨² l'hi havia demanat¡±, segons Mata.

En total, Erik el Belga es va endur aquella nit, en qu¨¨ va poder treballar sense entrebancs, sense que ning¨² vei¨¦s ni sent¨ªs res, i despr¨¦s de rebentar cinc portes que li permetien avan?ar i escapar-se, 86 objectes i obres lit¨²rgiques valorats llavors en m¨¦s de 282.000 euros.

L¡¯endem¨¤, despr¨¦s de descobrir el robatori, es va escampar el p¨¤nic a la catedral. La policia s¨ª que va poder deduir que, per les empremtes, hi havia hagut diversos lladres; persones joves, va dir la policia, capaces de baixar per aquella corda que havia quedat penjada de la finestra esmicolada de l¡¯absis. I tot i que el personal de taquilla va explicar que uns dies abans, com va recollir la premsa, diverses persones d¡¯¡°aspecte agitanat¡± havien visitat el museu i havien preguntat ¡°coses estranyes¡±, com ara si al museu s¡¯havien robat peces, l¡¯ombra de la sospita va apuntar directament a Erik el Belga, que campava per tot Espanya amb robatoris, abans i despr¨¦s, a localitats com Paredes de Nava, Baltan¨¢s, Tordesillas, Medina del Campo, Toro, Fr¨®mista, Villamediana, Castrojeriz. I m¨¦s a prop, com Olot, la Vall d¡¯Aran, Artesa de Lleida, Martorell, Banyoles i Vilanova.

En va confirmar l¡¯autoria, dos anys despr¨¦s, el moss¨¨n Salvador Ramon i Vinyes, llavors subdirector del museu. ¡°El 1982 va rebre la visita d¡¯un marxant que li va dir que li semblava sospit¨®s un individu de Sitges que intentava col¡¤locar unes peces. La descripci¨® coincidia amb Erik el Belga, aix¨ª que el moss¨¨n Ramon va avisar la policia, que va comen?ar a vigilar el tristament fam¨®s lladre, que va ser detingut el 28 de mar?¡±, explica Mata.

Despr¨¦s de la seva detenci¨® se li va atribuir el robatori de Tarragona en companyia d¡¯un altre ciutad¨¤ belga, Gentil Alphonse Pennerwarert, de 28 anys, que quan va ser detingut portava documentaci¨® falsa que deia que era germ¨¤ d¡¯Erik el Belga. Aquest va negar ser-ne l¡¯autor, al¡¤legant que, amb 40 anys, no podia baixar per aquella corda. El fiscal, que li demanava 10 anys pel robatori, va explicar que part del bot¨ª havia sortit cap a B¨¨lgica amb un cami¨® de transport internacional, mentre que altres peces se'n van anar a Val¨¨ncia a casa d¡¯un antiquari. ¡°Aqu¨ª es va localitzar la taula de Sant Miquel, a la qual se li havia retallat la inscripci¨® Sant Miquel ora pro nobis, per evitar que la identifiquessin¡±, assegura Mata assenyalant la part mutilada de la taula que va haver de ser adquirida, ¡°ja que els amos la van comprar ignorant-ne l¡¯origen¡±.

Que Erik el Belga mentia va quedar demostrat quan, despr¨¦s d¡¯al¡¤legar problemes de salut, el van portar a un hospital on poc despr¨¦s va lligar uns llen?ols per fugir per la finestra. Al carrer, en pijama, va parar un taxi per¨° el van detenir al cap de poques hores.

Quan va comen?ar a col¡¤laborar amb la just¨ªcia espanyola van comen?ar a retornar peces que no s¡¯havien pogut vendre. De les de Tarragona nom¨¦s en van tornar 36 el mar? del 1984: la creu i els soldats de l¡¯Arca del Monument, dues de les creus processionals, un reliquiari ostensori de coure del segle XI i un altre de plata, la cust¨°dia de plata del segle XVI, tres encensers, dues navetes, un calze g¨°tic, dues p¨ªxides g¨°tiques, 19 portapaus i un plat petitori.

M¨¦s tard es van recuperar la taula de Sant Miquel i el retaule de Sant Bartomeu d¡¯Ulldemolins, quan uns marxants su?ssos els van intentar subhastar a Sotheby¡¯s de Londres. ¡°Erik el Belga havia retallat i envernissat les taules i es venien com de Boh¨¨mia. Es va haver d¡¯acabar comprant per un preu alt perqu¨¨ tamb¨¦ els su?ssos l'havien comprat de bona fe¡±, explica Mata, que assegura que no va passar el mateix amb una creu de vidre de roca per enterrar els nens petits ¡ªalbats¡ª localitzada a Holanda i que la seva propiet¨¤ria retornava a canvi de la quantitat que n¡¯havia pagat. ¡°No van voler pagar-ho, va ser un error, perqu¨¨ se li ha perdut la pista per sempre¡±.

El robatori va representar un abans i un despr¨¦s per al museu. ¡°L¡¯arquebisbe Josep Pont i Gol ja havia advertit que hi instal¡¤larien alarmes, perqu¨¨ estava al corrent dels robatoris d¡¯Erik el Belga, per¨° totes els semblaven molt cares. El robatori els va fer obrir els ulls i es va comen?ar a prendre consci¨¨ncia del valor de les peces i a adoptar mesures perqu¨¨ no torn¨¦s a passar, fent fitxes rigoroses i bones fotos¡±.

Pel que fa a les peces no recuperades, Mata, pr¨¤ctica, assegura: ¡°Segur que formen part de col¡¤leccions privades, com les creus processionals del segle XIII i l¡¯arqueta italiana decorada amb plaques de marfil. Em consola pensar que estan ben cuidades i que els seus amos s¨®n aliens al seu origen il¡¤l¨ªcit¡±. Per¨° tamb¨¦ que ¡°moltes acaben en museus i si se¡¯n continua parlant, potser sona la campana i es poden recuperar. Seria fant¨¤stic¡±.