Dal¨ª viu el seu estiu m¨¦s surrealista

Els museus estan vivint una situaci¨® complicada, sobretot els que tenen una majoria de turistes estrangers entre els seus visitants. ?s el cas del Teatre-Museu de Figueres dedicat a Salvador Dal¨ª, que rep cada any m¨¦s de 800.000 visitants, el 80% vinguts de Fran?a i el Regne Unit, per¨° tamb¨¦ dels Estats Units, la Xina i el Jap¨®, que aquest any, per la situaci¨® sanit¨¤ria, no han viatjat al nostre pa¨ªs. L'any passat, en aquestes dates, m¨¦s de 5.000 persones recorrien di¨¤riament aquest centre, el museu privat que m¨¦s visitants rep a tot Espanya, i ¨²ltima obra surrealista de Dal¨ª, que es va inaugurar el 1974. Des que el museu va reobrir l'11 de juliol, despr¨¦s de quatre mesos tancat, els visitants diaris no arriben als 1.170 que permet l'aforament redu?t per la pand¨¨mia. A m¨¦s, obren de dimarts a diumenge amb horari d'hivern (de 10.30 a 18.00) i aquest any s'han eliminat les visites nocturnes que acabaven amb una copa de cava i que tant d'¨¨xit havien tingut anys anteriors.

Si no hi ha canvis d'¨²ltima hora el centre tancar¨¤ les portes el 13 de setembre sense una data precisa per tornar a obrir, una mesura sense precedents que observen amb temor els comer?os de la ciutat i l'Ajuntament de Figueres. L'any passat la Fundaci¨® Gala-Salvador Dal¨ª va tenir uns beneficis econ¨°mics de quatre milions i aquest any s'esperen, segons c¨¤lculs de la mateixa Fundaci¨®, unes p¨¨rdues de 4,5 milions, per la qual cosa es deixaran d'ingressar un total de 8,5 milions d'euros en un any.

Per aconseguir atreure nous p¨²blics, sobretot el de proximitat, que supleixi la manca d'estrangers, el museu ha tret la seva artilleria pesant per a l'exposici¨® temporal El surrealisme soc jo!, en la qual es poden veure 12 obres surrealistes, el per¨ªode m¨¦s valorat de Dal¨ª, que es mostren per primera vegada juntes perqu¨¨ moltes d'aquestes peces acostumen a deixar-se en pr¨¦stecs internacionals. ¡°No estava prevista, per¨° amb la pand¨¨mia, en veure que les obres no viatjarien, vam pensar que era el moment de mostrar el surrealisme de Dal¨ª, a partir d'un fil conductor que ¨¦s el paisatge, i com el va representar durant aquest per¨ªode¡±, explica Montse Aguer, directora dels Museus Dal¨ª i comiss¨¤ria de la mostra, amb Carme Ruiz, conservadora en cap del museu.

Les obres recorren, cronol¨°gicament, des de l'estudi del 1926 per a La mel ¨¦s m¨¦s dol?a que la sang, un quadre desaparegut durant la Guerra Civil, que Dal¨ª pinta influ?t pel seu amic Lorca i per la seva visita a l'estudi de Par¨ªs de Picasso, fins a Poesia d'Am¨¨rica, del 1943, en qu¨¨ representa dos jugadors de futbol americ¨¤, un de blanc i un de negre, vestits a l'estil renaixentista ¡°en el qual pinta una simbiosi entre el paisatge de Cadaqu¨¦s i el dels grans deserts americans amb elements surrealistes i del pop, en un moment en qu¨¨ Dal¨ª i Gala vivien als Estats Units¡±, apunta Aguer, que destaca l'evoluci¨® en la seva manera de pintar paisatges a trav¨¦s dels anys, ¡°per¨° en els quals sempre est¨¤ present la idea d'enigma, simulacre, fantasma i espectre¡±.

Les obres s¨®n plenes de detalls que conviden, malgrat la petita mida de la majoria, a observar-les amb deteniment. Com El sentiment de velocitat, del 1931; Elements enigm¨¤tics en un paisatge, del 1934, i L'espectre del sex-appeal, tamb¨¦ del 1934, una obra fonamental d'aquest per¨ªode en el qual Dal¨ª, en tot just 18 per 14 cent¨ªmetres, pinta, gaireb¨¦ amb nitidesa fotogr¨¤fica, imatges del seu subconscient enmig del paisatge lunar del cap de Creus. A Composici¨® surrealista amb figures invisibles, del voltant del 1936, Dal¨ª va reutilitzar un cartr¨® pintat deu anys abans, Roques del Llaner, repintant nom¨¦s la part inferior i substituint el paisatge roc¨®s per una franja blanquinosa amb una mena d'escenografia en la qual apareix una cadira i un llit amb figures absents. ¡°Unes escenes que podem relacionar amb La dona surrealista, el gui¨® que Dal¨ª va escriure amb Harpo, dels Germans Marx, aquells dies¡±, remarca Aguer, que considera que per con¨¨ixer aquests treballs ¡°cal llegir el Dal¨ª escriptor¡±.

Vuit de les 12 obres exposades han estat adquirides els ¨²ltims anys per la Fundaci¨®, gr¨¤cies al benefici que han generat els turistes any rere any, fins ara. ¡°?s el per¨ªode que estava menys representat de la col¡¤lecci¨®. La manera d'adquirir aquestes obres ens recorda tamb¨¦ que hi ha hagut una bona pol¨ªtica d'adquisicions i que, quan la situaci¨® es recuperi, continuar¨¤¡±, afegeix Aguer.

Quan el museu va reobrir l'11 de juliol el president de la Fundaci¨®, Jordi Mercader, va dir que estava previst tancar-lo a mitjans de setembre, per¨° que farien tot el possible perqu¨¨, com en els seus m¨¦s de 40 anys de vida, continu¨¦s obert tot l'any. Els primers dies van permetre aventurar una recuperaci¨®, per¨° a mitjans de juliol, quan la Generalitat va convidar els catalans a limitar les seves sortides i des de Fran?a es va recomanar no viatjar a Catalunya, les xifres van tornar a baixar en picat. En el calendari es mant¨¦ el 13 de setembre com l'¨²ltim dia per adquirir entrades.

Mercader i Aguer han explicat que, malgrat ser una fundaci¨® privada que no ha disposat mai de recursos p¨²blics, demanaran la col¡¤laboraci¨® de les administracions per superar el moment. La Diputaci¨® de Girona va aportar els 42.000 euros per adequar la visita al museu a les noves mesures sanit¨¤ries i fonts del Ministeri de Cultura asseguren que han rebut una carta demanant que l'Estat s'impliqui en la gesti¨® del centre, que exhibeix part del llegat que el pintor va deixar en her¨¨ncia a tots els espanyols despr¨¦s de morir el 1989.

A l'espera d'una decisi¨®, als comer?os situats prop del museu, de llibres, records i fins i tot de torrons, temen que el tancament a mitjans de setembre els obligui a haver de fer el mateix, ¡°per sempre¡±. ¡°Tenim molta responsabilitat, en som conscients. Hi haur¨¤ certa flexibilitat a l'hora de plantejar-nos el tancament, analitzem el dia a dia per acabar de prendre una decisi¨® final; per¨° som privats i hem de gestionar el nostre patrimoni¡±, es limita a dir Aguer, sempre prudent. Una decisi¨®, gens f¨¤cil, que ha de prendre a principis de setembre el patronat de la Fundaci¨®, en la qual estan representats el Ministeri, la Generalitat i els ajuntaments de Figueres i Cadaqu¨¦s.