Berto Romero: ¡°He estat al marge de l¡¯independentisme perqu¨¨ la meva actitud, l¡¯equidist¨¤ncia, no s¡¯apreciava¡±

Sense que sapiguem ben b¨¦ per qu¨¨, ja fa molt temps que riem amb ell. La seva f¨®rmula beu dels ecos de Woody Allen, el surrealisme quotidi¨¤ i l'humor m¨¦s b¨¤sic procedent de l'escatologia. ?s un c¨°mic, ¡°com els d'abans¡±. I en aquesta conversa parla sense filtres sobre Catalunya i les seves vicissituds, el sexe i les drogues. I sobre una vida, la seva, que gira entorn de la fam¨ªlia, les rutines i les fidelitats. L'¨²nic segur amb ell ¨¦s que, malgrat tot el que ens passa, sobren els motius per riure. Els gestos de Berto Romero semblen de xiclet. Conformen un cat¨¤leg d'infinites microexpressions que retraten la condici¨® humana. Adopta el gest de l'interlocutor, a l'estil del personatge de Zelig, de Woody Allen, amb qui es reconeix, adaptable, supervivent. Ho observa tot. Mira com si li fes mal. Com si despert¨¦s d'un son curt. La primera vegada que va pujar a un escenari, amb 17 anys, es va posar unes ulleres d'attrezzo amb vidre fumat en groc. No se les va tornar a treure. Nom¨¦s les necessitava com a m¨¤scara. A partir dels 40 va deixar de ser un impostor de di¨°ptries, de manera que persona i personatge, Alberto i Berto, es van alinear darrere dels vidres. Sempre ha estat fidel al mateix model d¡¯ulleres, als amics, a la seva parella, la il¡¤lustradora Marta Bercebal, des de fa 17 anys, amb qui t¨¦ tres fills: La Paula, el Lucas i el Tom¨¢s; fidel al seu Walter Matthau durant una d¨¨cada, Andreu Buenafuente, que promet: ¡°Algun dia farem L'estranya parella, jo el veig com Jack Lemmon, un paio noble i educat, tots l¡¯estimen¡±.

De nen feia riure. Volia ser dibuixant de c¨°mics, segrestar Ib¨¢?ez, espurnejar guspires de nous Mortadelos que se li rebel¡¤laven. Fins que va descobrir que l'escenari ¡°era la mateixa droga per¨° menys tallada... No havia d'esperar que llegissin les vinyetes davant de mi per veure si feien gr¨¤cia¡±.

Alberto Romero Tom¨¢s (Cardona, Barcelona, 45 anys) mant¨¦ un conflicte amb les entrevistes. No li agrada el personatge. Es veu un pallasso o un intens. Ja es buida en els seus mon¨°legs, hist¨°ries arrencades de la vida quotidiana de les quals esprem electricitat i absurditat. I l'amor. L'¨²nic adhesiu resistent. La seva s¨¨rie Mira lo que has hecho ha tancat tres temporades amb ¨¨xit a la plataforma Movistar +. El mirall de la quotidianitat d'una fam¨ªlia corrent. El pas del temps. El fet de ser i el fet de semblar. Quan li vam proposar aquesta entrevista, va murmurar: ¡°Estic esgarrifat¡±

A vost¨¨ li va passar el mateix que a Lord Byron: ¡°Un mat¨ª em vaig llevar i em vaig trobar fam¨®s¡±?

S¨ª, va passar d'aquesta manera, em vaig fer fam¨®s d'un dia per l'altre. Aix¨° tan cridaner em va passar amb 35 anys, i agraeixo que l'estructura b¨¤sica de l'edifici estigu¨¦s constru?da. La meva escala de valors estava assentada, a punt de tenir el meu primer fill, i aix¨° em va ajudar a no prendre¡¯m massa seriosament. Qualsevol que vegi la meva feina pensar¨¤ que el que dic ¨¦s rid¨ªcul, perqu¨¨ em passo el dia creant versions de mi mateix, i ¨¦s cert. Per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s que em descarrega d'haver d'ocupar-me de mi. La fama me la prenc gaireb¨¦ com un dany col¡¤lateral.

Pot definir la seva professi¨®?

M'agrada l'accepci¨® de c¨°mic, com els d'abans. Hi ha temes als quals t'has d'apropar sense for?ar, i no fa falta ser sempre c¨°mic de rialla. M'agrada molt la com¨¨dia, per¨° no en soc un fan¨¤tic. Entenc que el meu propi f¨ªsic fa riure la gent, demana com¨¨dia. Per¨° al teatre, encara que em peti de riure, sempre tinc moments tendres, des d'una can?¨® a passatges m¨¦s profunds.

Vost¨¨ agermana l'humor d'idees amb l'humor d'acci¨®, l¡¯slapstick cl¨¤ssic. Li resulta dif¨ªcil harmonitzar-los?

El que faig pot semblar que uneix un humor m¨¦s b¨¤sic, de pet i rot, amb una part m¨¦s reflexiva, un humor m¨¦s refinat, per¨° no tinc la com¨¨dia empaquetada en brics i en prestatges. No crec en els g¨¨neres purs, la gr¨¤cia est¨¤ en combinar. Fins i tot en les seves pel¡¤l¨ªcules m¨¦s saberudes Woody Allen no t¨¦ manies a obrir una farmaciola perqu¨¨ li caiguin tots els pots. La com¨¨dia no t¨¦ etiquetes, a mi aix¨° em posa molt nervi¨®s.

Qu¨¨ opina sobre el judici p¨²blic i el repudi a Woody Allen?

Si dic que ¨¦s una de les figures que m¨¦s m'han marcat en la com¨¨dia, faig curt. M'interessa la manera en qu¨¨ retrata els conflictes de l'¨¤nima, les contradiccions, sempre em va atreure la seva sofisticaci¨® intel¡¤lectualoide novaiorquesa, aquesta superficialitat chic tan profunda. Els seus llibres, que no s¨®n gaire citats, m'apassionen, em semblen divertid¨ªssims. I tot aquest tema de la cancel¡¤laci¨® de Woody Allen em dol. La simple ombra del dubte sobre alg¨² a qui admires ¨¦s complicada de portar. El seu cas em fa reflexionar sobre la necessitat de diferenciar l'autor de la seva obra. ?s que no podria escoltar res del jazz dels setanta... Per¨° l'exercici de revisionisme des del m¨®n d'avui ¨¦s una conseq¨¹¨¨ncia l¨°gica d'haver viscut de forma injusta respecte als col¡¤lectius desfavorits, com el de les dones. S¡¯hauria de prendre m¨¦s temps abans de destruir la vida d'alg¨². Els judicis medi¨¤tics tan contundents em fan por, s¨®n com la pena de mort.

En la seva s¨¨rie Mira lo que has hecho prevalen dues mirades, una d'instal¡¤lada en la tendresa i una altra en les pors. Treu partit d'aquesta contradicci¨®?

La s¨¨rie presenta una mirada molt amable, tendra, que alhora ¨¦s pr¨°pia perqu¨¨ jo no soc c¨ªnic. El cinisme et resseca. Per aix¨° aporto aquest complement de tendresa. No hem fet aquesta s¨¨rie amb el cap, sin¨® amb les tripes. Per a mi hi ha un tr¨¤nsit, un canvi de posici¨® que ¨¦s clau: parla de fer-te gran en el sentit d'ocupar el lloc dels teus pares. Jo no vaig comen?ar a sentir pors fins que vaig tenir el meu primer fill. De sobte, quan comences a t¨¦mer per la vida d'un altre, la teva escala de valors canvia. Abans de ser pare em comportava com un artista, em comen?aven a anar b¨¦ les coses i escolta, he d'escriure un gag per a dijous, doncs de dilluns a dijous m'inspirar¨¦ i faig passejos, i prenc unes cerveses, i mitja hora abans dijous l¡¯escrivia i l'enviava. El meu fill em va obligar a disposar nom¨¦s d'aquella mitja hora. En comptes de lamentar-ho, em va fer millor. I vaig deixar de ser el focus d'atenci¨®. Aix¨° em va alliberar. No vaig sentir gelosia del nen, vaig pensar: ¡°H¨°stia, tu, que b¨¦¡±.

La mort del seu pare va coincidir amb el naixement dels seus bessons, i la de la seva mare amb el rodatge de la mort del pare. Com va ser?

No tan de pel¡¤l¨ªcula. El primer any de vida dels meus fills va ser el de l'agonia del meu pare. Un any d'entrada d'un ¨¦sser hum¨¤ i un any de sortida, com maons en un mur, l¡¯un sobre l¡¯altre. Sembla plantejat pel millor guionista de la meva vida. Tu vas creixent al mateix temps que el teu pare es va apagant. La mort de la meva mare va ser com s'explica en la s¨¨rie, d'un dia per l'altre. I just rod¨¤vem l'enterrament del meu pare en la ficci¨®, aix¨° s¨ª que va ser metaling¨¹¨ªstic de nassos.

Dedica la s¨¨rie als seus pares. Com eren el Juan i la Carmen?

Eren uns pares collonuts, divertits. Van n¨¦ixer a Cartagena, el meu pare va arribar a Catalunya amb sis mesos. Era molt clown, ens assemblem, tenia aquesta cosa teatral. Va comen?ar a treballar amb 12 anys en una f¨¤brica de t¨¨xtil, va ser acomodador de cinema, mosso en una caseta de fira, instal¡¤lava antenes pel poble. I va acabar a les mines de sal i potassa de Cardona. No s¡¯enfosquia per res. Un Nadal el van ingressar, ja greu, i quan li vaig trucar em va dir: ¡°Mira, fill, els excessos de les festes¡±. Va morir de cirrosi. I la meva mare, costurera, estava com oculta per aquesta for?a tan carism¨¤tica. Despr¨¦s vaig descobrir que la broma final la tenia ella. A la r¨¤dio li vam fer fer de general Aironfix, la vam fitxar, s'apuntava idees en una llibreta durant la setmana. Al mig de ci¨¨ncia-ficci¨® i extraterrestres, sempre hi havia pedals i agulles que es clavaven.

Quins valors li van transmetre?

L'honestedat. Guardo el vincle molt s¨°lid d'uns pares que s'estimaven molt. Quan ja havia descobert el bloqueig creatiu als c¨°mics, li vaig preguntar a la mare: ¡°De qu¨¨ puc parlar¡±, i ella em va dir: ¡°Doncs parla d'un nen que estima molt la seva mare¡±. M'est¨¤ venint la imatge ara mateix. I li vaig respondre: ¡°Quines ximpleries dius, mama, com parlar¨¦ d'aix¨°, jo he de parlar d'aventures...¡±. No havia fet la connexi¨® fins ara. Al final all¨¤ hi havia una bona hist¨°ria. Durant molt temps penses que tu ho saps tot i que ells no saben res, per¨° ¨¦s al rev¨¦s.

T¨¦ somnis com el seu personatge?

He somiat diverses vegades amb un pis, i sempre hi havia una zona que em feia por. ?ltimament he entrat en aquesta zona i ja no m'espanta.

Ha viscut durant anys en un pis de 70 metres, amb cinc de fam¨ªlia, malgrat haver ascendit socialment. Pudor de casta?

Crec que no he arribat a passar de classe, en tot cas de mitjana baixa a mitjana alta. ?s veritat que he contractat cangurs per als meus fills i aix¨° seria una cosa impensable en la meva fam¨ªlia. Primer perqu¨¨ se n'ocupava la mare, el pare arribava de la feina i se n'anava al bar a fer la partida i a beure, despr¨¦s tornava a la nit i preguntava qu¨¨ hi ha de sopar. La veritat, he guanyat pasta, per¨° no tanta per comprar una mansi¨®. Sempre he viscut de lloguer. A casa em deien que compr¨¦s quan tingu¨¦s tots els diners.

?s estalviador?

Tinc un fre de m¨¤ posat, renuncio a tota la part de l'oripell de la meva feina. A fer de fam¨®s. No m'agrada anar a saraus. Els privilegis em desconnectarien del que soc.

I ¨¦s coquet? Es mira molt?

S¨ª, soc molt coquet¨®. Per¨° alhora soc una mica deixat. Combino les dues facetes. Soc una contradicci¨® cont¨ªnua, una cosa i la contr¨¤ria. Reconec que en la meva ess¨¨ncia ¨¦s el ¡°no, per¨°¡±. Prendre't molt seriosament a tu mateix ¨¦s un problema gros. I el cam¨ª m¨¦s r¨¤pid per convertir-te en un cret¨ª.

Practica el romanticisme?

S¨ª. Soc un rom¨¤ntic, m'agrada l'amor i el que significa. ?s del millor que tenim, l'amor de parella, el fraternal, el paternofilial. L'amor treu les millors qualitats dels ¨¦ssers humans, i no hi estem gaire acostumats. M'agrada veure'l cru, perqu¨¨ tamb¨¦ t¨¦ els seus clarobscurs, els seus camins pedregosos...

Les noves generacions de feministes estan en contra del discurs de l'amor rom¨¤ntic. Qu¨¨ n¡¯opina?

En l'exercici de desmuntar l'amor rom¨¤ntic hi ha una necessitat ¨°bvia de desmuntar una visi¨® masclista de l'amor, en qu¨¨ la dona ¨¦s un mer objecte de conquesta i l'home un superheroi. Penso en Fleabag, una s¨¨rie anglesa amb qu¨¨ em sento agermanat.

La seva dona, la Marta, ¨¦s la seva cr¨ªtica m¨¦s gran?

?s clar. I no nom¨¦s aix¨°. Alguns dels millors acudits de Mira lo que has hecho s¨®n seus. Per exemple, el de: ¡°M'han nominat a un Goya, qu¨¨ m¨¦s he de fer perqu¨¨ em prenguis seriosament com a actor?¡±, i ella contesta: ¡°Guanyar-lo¡±. No pots desitjar ning¨² millor a casa.

Asseguren que ¨¦s molt pare, gaireb¨¦ mare, el nou estil del segle XXI.

El que diferencia el pare que soc del que vaig tenir ¨¦s que la meva generaci¨® es pregunta si ho fa b¨¦ i ells feien el que podien. Potser els meus fills reaccionaran contra aquesta paternitat conscient donant-me el contrari. Un psic¨°leg infantil de l'escola ens va tranquil¡¤litzar: ¡°Vosaltres sou els millors pares possibles perqu¨¨ us pregunteu si ho sou¡±. Recordo el primer Nadal amb el Lucas, ell estava en un balanc¨ª, sonava Sammy Davis Jr., comen?ava a riure amb tres mesos, i em vaig sentir l'home m¨¦s feli? del m¨®n fins que va sonar un pet; es va fer tanta caca que li arribava al coll. I vaig pensar: ¨¦s aix¨°, ¨¦s tot, emotiu i fastig¨®s.

Qu¨¨ t¨¦ de catal¨¤?

No s¨¦. Qu¨¨ ¨¦s catal¨¤? No en tinc ni idea. No tinc gaire sentit de pertinen?a, sento que pertanyo a la gent que m'agrada. I aquesta gent ¨¦s de tot arreu. De vegades connecto amb aquesta cosa catalana de la pena, del seguidor del Bar?a que nom¨¦s era feli? quan perdia. De tradici¨® de com¨¨dia catalana, no he consumit gaire m¨¦s que els acudits de Capri i Eugenio.

S'ha mantingut al marge de l'independentisme?

S¨ª, perqu¨¨ la meva actitud, l'equidist¨¤ncia, no s¡¯apreciava gaire. Vaig estar callat tota l'estona, a veure si paraven ja amb soroll dels pebrots. Em fan molta por aquests episodis de febre col¡¤lectiva i m'agradaria, com a tants, no viure un episodi hist¨°ric. Els moments hist¨°rics cansen molt.

?s una persona altament sensible?

Soc hipersensible, tamb¨¦ ¨¦s una cosa amb qu¨¨ intento lluitar. Visc molt per dins. Tinc una relaci¨® esquizofr¨¨nica amb el pudor, i alhora soc molt exhibicionista. Un conflicte. M'he anat construint un personatge at¨°mic per protegir-me, ¨¦s molt resistent, t¨¦ una escor?a forta, est¨¤ fet a prova de traumes.

D'on li ve l'amor per l'escatologia?

Des de petit em fan molta gr¨¤cia els acudits de pets. Fins que un dia alg¨² et diu que s¡¯ha acabat. No hi ha res que et completi m¨¦s la imatge d'un ¨¦sser hum¨¤ com saber que, despr¨¦s d'haver fet una cosa sublim, cagar¨¤. M'imagino Leonardo da Vinci pintant la Mona Lisa i despr¨¦s dir: ¡°Me'n vaig al bany a plantar un pi com una casa¡±.

Vost¨¨ i Buenafuente, com han sobreviscut a les tensions pr¨°pies d'una relaci¨® tan estreta? Alguna vegada es va sentir a la segona fila?

L¡¯Andreu ¨¦s una persona molt important per a mi. Ell em col¡¤loca en primera l¨ªnia de foc; jo ja venia fet, amb molta hist¨°ria interna constru?da, per¨° ell m'obre la porta perqu¨¨ ho tregui tot. Despr¨¦s comen?a a construir-se una amistat molt elegant. Amb espai. M'ha ensenyat una cosa essencial: a fer cas a la intu?ci¨®. ?s clar que hi ha hagut tensions, sempre cordials. Quan vaig comen?ar a despuntar, la gent en to de broma em deia: ¡°B¨¦, tu aviat li treur¨¤s el lloc a aquest¡±. I Andreu tamb¨¦ va escoltar de tot: ¡°Aquest et far¨¤ el llit¡±. Ja veus com funcionem aqu¨ª. De vegades m'ha demanat coses que no hauria volgut fer, mencions publicit¨¤ries o molt gui¨® que jo no havia escrit... A mi m'agrada que em manin, no tinc cap problema amb l'autoritat que respecto. Si no hagu¨¦s trobat una f¨®rmula per a mi, potser s¨ª que hauria tingut un problema.

A la seva feina, els porros apareixen de forma normalitzada, per¨° el seu consum continua sent il¡¤legal. Pren partit perqu¨¨ es legalitzin?

He volgut introduir el tema per normalitzar-lo perqu¨¨ la vida ¨¦s aix¨ª. Tinc gent que ha mort per beure tantes cerveses, comen?ant pel meu pare, i en canvi no conec ning¨² tan afectat pels porros. Per¨° no vull liderar cap causa, no vull glorificar una droga, per molt recreativa que sigui, perqu¨¨ hi ha gent que t¨¦ problemes i que n¡¯¨¦s addicta. Cada ¨¦sser hum¨¤ t¨¦ una relaci¨® molt particular amb les drogues. Jo fumo, tinc una bona relaci¨® amb aquesta droga, em serveix per alleugerir i parar una mica. I he volgut que aparegui, donar aquesta imatge de mi. Quant a la legalitzaci¨®, ¨¦s un debat que s'haur¨¤ d'obrir. Les societats han de donar respostes en conjunt.

En la s¨¨rie, el sexe es reflecteix de forma amistosa, amorosa, sense lux¨²ria, diguem.

?s que tamb¨¦ em fa pudor. Em fa com cosa. No soc gaire erot¨°man. Visc el sexe d'una forma molt natural, per¨° no soc fetitxista ni sofisticat. El sexe sovint ¨¦s una relaci¨® de poder, i nosaltres vol¨ªem normalitzar-lo al m¨¤xim.

El frac¨¤s ¨¦s una escola?

D'una banda, no vull fracassar perqu¨¨ no m'agrada patir, m'agrada agradar. Per¨° sempre que he fracassat m'ha anat molt b¨¦. He crescut.

Podria acceptar un frac¨¤s a hores d'ara?

S¨ª, ¨¦s clar. I si D¨¦u vol, en tindr¨¦ algun. En aquest ofici nom¨¦s vals el que val el teu ¨²ltim treball. Aix¨° ho has de tenir molt clar.