Lincoln, Prat de la Riba i el pr¨°xim govern

¡°Necessitem els homes m¨¦s forts del partit al gabinet. Hav¨ªem de mantenir unida la nostra pr¨°pia gent. Vaig fer un cop d¡¯ull al partit i vaig concloure que aquests eren els homes m¨¦s forts. No tenia dret, doncs, a privar al pa¨ªs dels seus serveis.¡± Aix¨ª de di¨¤fan es va expressar Abraham Lincoln, segons la historiadora Doris Kearns Goodwin, per justificar la inclusi¨® en el seu executiu d¡¯algunes figures republicanes que se li havien oposat el 1860 en la cursa cap a la presid¨¨ncia.

Lincoln va conv¨¨ncer William H. Seward d¡¯exercir de secretari d¡¯Estat, Edward Bates per al c¨¤rrec de fiscal general i Salmon P. Chase per al de secretari del Tresor en el mandat 1861-1864, en el qual es va desencadenar la Guerra de Secessi¨®. Goodwin va narrar de manera brillant l¡¯estrat¨¨gia a Team of Rivals (Simon & Schuster, 2005). El president dels Estats Units es va guanyar el respecte del senador de Nova York, Seward, a priori el seu principal contrincant. L¡¯antic governador d¡¯Ohio, Chase, en canvi, va maquinar en contra seu des de l¡¯executiu per rellevar-lo el 1865 (no ho va aconseguir). Aix¨ª i tot, Lincoln el va mantenir per l¡¯habilitat que tenia per finan?ar la guerra. No van ser els ¨²nics rivals que va atreure al seu gabinet, per¨° s¨ª els m¨¦s significatius.

El 2009 Barack Obama va justificar l¡¯elecci¨® de la seva rival de partit a la presid¨¨ncia, Hillary Clinton, per al c¨¤rrec de secret¨¤ria d¡¯Estat, segons l¡¯ensenyament de Lincoln. Amb coneixements de la hist¨°ria de Catalunya tamb¨¦ podria haver argumentat aquest gest, si hagu¨¦s pres la figura d¡¯Enric Prat de la Riba com a exemple.

No sabem com d¡¯assabentat n¡¯estava, el lligaire, de la biografia de Lincoln. En tot cas, a partir del 1914, com a president de la Mancomunitat de Catalunya, va anar m¨¦s enll¨¤ que el ianqui. Va formar un equip amb una corrua d¡¯antagonistes per posar en marxa un ampli projecte de modernitzaci¨® del pa¨ªs, en la mesura que les limitacions pressupost¨¤ries i pol¨ªtiques de les diputacions ho permetien.

L¡¯enginyer socialista Rafael Campalans es va encarregar dels serveis p¨²blics i va exercir de director de l¡¯Escola del Treball. El l¨ªder de la Uni¨® Federal Nacionalista Republicana, Pere Coromines, es va incorporar a l¡¯Escola d¡¯Alts Estudis Comercials com a catedr¨¤tic. El catalanista republic¨¤ Antoni Rovira i Virgili va formar part del gabinet de premsa. Carles Pi i Sunyer, als anys trenta membre d¡¯ERC, va ser director de l¡¯Escola Superior d¡¯Agricultura.

Aquests i molts altres perfils aliens a la Lliga Regionalista es van comprometre amb l¡¯aposta que suposava la Mancomunitat. No cal mitificar Prat de la Riba ¡ªni tampoc Lincoln o Obama. El seu partit no va ser la minoria majorit¨¤ria fins a l¡¯any en qu¨¨ va morir, el 1917, aix¨ª que per governar va haver de comptar amb elements tamb¨¦ de les altres minories.

Prat no va ser magn¨¤nim des d¡¯una majoria absoluta, com se sol creure, sin¨® un pol¨ªtic h¨¤bil capa? de dirigir aquest nou artefacte amb una idea simple: el progr¨¦s de Catalunya. En ess¨¨ncia, i al marge del seu ideari pol¨ªtic, intentar que en general es visqu¨¦s millor, aspirant a l¡¯excel¡¤l¨¨ncia amb una aposta pel que fos possible i una mirada europea.

No ¨¦s necessari recapitular la situaci¨® en la qual ens trobem, com tota la Uni¨®. De Brussel¡¤les, gr¨¤cies al momentum gaireb¨¦ Hamiltoni¨¤, arribaran fons: una oportunitat. A Catalunya tenim molt per aprendre i per millorar. La propaganda ja no pot ocultar que fa temps que no estem tan (o gens) allunyats de la resta de territoris d¡¯Espanya com ho est¨¤vem, ni que tampoc no som tan motor d¡¯Europa com vam ser o ens pens¨¤vem que ¨¦rem. Malgrat tot, als f¨°rums i a la premsa es plantegen propostes per fer un salt endavant.

Els comicis catalans, que s¨®n urgents, seran tamb¨¦ una oportunitat. El pr¨°xim executiu, del color que sigui, hauria de prescindir d¡¯aquells quadres sense cap altre m¨¨rit que el de pert¨¤nyer o aplaudir les formacions governants ¡ªel cam¨ª f¨¤cil¡ª i atreure perfils capacitats i compromesos al marge del seu ideari. Perqu¨¨ n¡¯hi ha. No cal aplegar-los sota etiquetes grandiloq¨¹ents (de concentraci¨®, d¡¯unitat o dels millors), tampoc que els partits deixin de promoure els seus ideals (que per aix¨° hi s¨®n). Nom¨¦s cal seguir, encara que sigui arran de terra, Lincoln i Prat de la Riba: fixar un objectiu factible i unir el talent per fer-lo possible.