Elogi de la capelleta

L¡¯estiu ¨¦s moment de retrobaments. Alguns coneguts del gremi que no veig durant l¡¯any de cop m¡¯escriuen un missatge, em desitgen unes bones vacances. No ¨¦s pas estrany que estiuegin a prop, al final a tothom li agraden les mateixes platges i les mateixes valls, i el cas ¨¦s que amb la pand¨¨mia pel mig (mobilitat redu?da, pors, morts, viatges cancel¡¤lats i estretor econ¨°mica) aquest any he topat amb m¨¦s coneguts del que seria habitual. S¡¯han multiplicat les trobades de proximitat vacacional ¡ªa l¡¯atzar.

Tinc la sort de ser escriptor i la tara de necessitar la gent del gremi per comentar els vaivens de l¡¯ofici. Alguns escriptors se les donen d¡¯eremites, per¨° la majoria necessitem parlar de les nostres coses amb els nostres semblants, malparlar dels nostres semblants amb altres semblants, alimentar la sensaci¨® de significar alguna cosa en el jard¨ª de les lletres i agafar, de vegades al vol, possibilitats de treballar. Per sort o per desgr¨¤cia, va amb l¡¯ofici. La gatzara extraliter¨¤ria que t¨¦ lloc als bars un cop es pon el sol o durant alguns ¨¤pats que s¡¯arrenquen de les agendes actuals, plenes a vessar, les converses p¨²bliques o privades a les xarxes, cr¨ªtics, periodistes, poetes, algun m¨²sic, editors, dramaturgs, els escassos programes a la r¨¤dio i la televisi¨®, sense aquesta mena de galimaties un sistema literari com el catal¨¤ nom¨¦s produiria llistes d¡¯aforismes queixosos o llibres d¡¯escriptors rendistes.

Com que Catalunya ¨¦s un pa¨ªs petit que, a m¨¦s, concentra el nucli literari a Barcelona, i com a escriptor, al cap de pocs anys d¡¯anar a presentacions i recitals i d¡¯assistir a fires i sobretaules tinc la sensaci¨® que gaireb¨¦ tots els que s¡¯hi dediquen es coneixen. Si a aix¨° hi sumem que les xarxes socials han facilitat la conversa p¨²blica amb tothom, la sensaci¨® s¡¯aguditza. Per¨° la pand¨¨mia ha deixat fet miques el sector a Catalunya, i no es tracta nom¨¦s de les vendes. Perqu¨¨ un sector com el literari es mantingui en ebullici¨®, creatiu, calen intercanvis i capelletes, xerrades, contactes. Han de c¨®rrer l¡¯aire i les idees, les not¨ªcies i les obres, tamb¨¦ ¨¦s necessari que volin algunes dagues, per¨° el confinament i la posterior desescalada han causat una veritable desorientaci¨®. Per dir-ho d¡¯una altra manera, s¡¯ha perdut el toc de la pilota.

La catalan¨ªssima instituci¨® de la capelleta sempre ha estat calumniada pels escriptors o aspirants que, en aparen?a, no en pertanyen a cap. Sigui per llunyania ¡ªviuen en un poble on a ning¨² li interessen les trifulgues d¡¯artista¡ª, sigui perqu¨¨ s¨®n poc donats al tracte afable o perqu¨¨ consideren que tots els altres conclaves s¨®n capelletes menys la seva colleta d¡¯amics, els anticapelletes solen atribuir els mals i els fracassos a aquesta curiosa condici¨® volunt¨¤ria.

Jo necessito els contactes amb gent del gremi per poder continuar dedicant-m¡¯hi. Si el grup d¡¯escriptors amb el qual tinc tractes (articulistes, poetes, editors, professors...) ¨¦s una capelleta, doncs necessito la capelleta per treballar. La pand¨¨mia va retallar les ja poques ocasions de qu¨¨ disposava normalment. Van baixar a zero les xerrades informals, els dies i les nits que un torna a casa amb la certesa d¡¯haver escoltat gent intel¡¤ligent. L¡¯a?llament, malgrat les noves tecnologies o gr¨¤cies a aquestes, me¡¯n va fer adonar: sense l¡¯entramat de coneguts, sense l¡¯activitat comunicacional b¨¤sica (de viva veu i pell, tan estimulant), sense presentacions ni recitals ni fires vaig sentir que aquesta mena de tert¨²lia col¡¤lectiva se n¡¯anava en orris. Per si fos poc, la pand¨¨mia va fer m¨¦s evidents les difer¨¨ncies, les condicions de possibilitat dels escriptors. N¡¯hi ha amb fills petits o gent gran a c¨¤rrec. N¡¯hi ha que depenen molt de les feines adjacents que es van cancel¡¤lar. N¡¯hi ha a qui l¡¯aturada els va anar de primera per acabar les novel¡¤les. Etc¨¨tera.

Per sort aquest estiu he coincidit amb alguns companys d¡¯ofici. Hem parlat d¡¯avatars, ens hem recomanat llibres, ens hem explicat an¨¨cdotes i hem pensat en veu alta sobre projectes que, si no canvia gaire el panorama, passades les vacances ser¨¤ dif¨ªcil tirar-los endavant. Capelleta estival, tan necess¨¤ria per continuar creient que aquest ofici val molt la pena, el millor seria que torn¨¦s a posar-se en marxa l¡¯entramat sencer, perqu¨¨ s¡¯escriu en solitud per¨° som molts els que estimem les tert¨²lies dels lletrats.