Una gran vergonya aliena

Temps de sacsejades. Fa poc m¨¦s d'una setmana I?aki Gabilondo reconeixia en aquest mateix diari que els ¨²ltims episodis del serial protagonitzat pel rei em¨¨rit l'avergonyien i sostenia que degradaven p¨²blicament la seva generaci¨®, la que va conduir la Transici¨® a la democr¨¤cia. Aquest sentiment expressat tan mesuradament pel periodista que la nit del 23 de febrer del 1981 va portar la c¨¤mera de TVE al rei Joan Carles ¨C¨¦s a dir, qui li va portar l'instrument que li permetria consolidar-se al tron¨C ¨¦s el mateix que des de fa uns quants anys experimenten molts dels seus coetanis a Catalunya.

¡°Ens hem quedat nus i jo em sento avergonyit¡±, deia Gabilondo. S¨ª. Aix¨° ¨¦s. Sense que calgui interpretar-ho com un m¨¨rit o un avantatge, sin¨® m¨¦s aviat tot el contrari, a Catalunya ja coneix¨ªem aquesta mena de vergonya aliena. ?s la que va sentir la generaci¨® que va forjar el pacte per la democr¨¤cia i l'autonomia durant la d¨¨cada del 1970 quan un dels protagonistes d'aquella complicada operaci¨®, Jordi Pujol, va confessar fa cinc anys una cosa molt similar als affaires borb¨°nics que ara omplen les p¨¤gines de la premsa.

En una mirada superficial podria semblar que a qui els correspon sentir aquesta vergonya ¨¦s ¨²nicament als votants del partit de Pujol. I tamb¨¦, ja posats, als seguidors del seu aliat Josep Antoni Duran Lleida, que va haver de dissoldre el seu partit per assumptes de corrupci¨®. De la mateixa manera que en l'¨¤mbit general espanyol, els correspondria sentir-la als electors que tant suport van donar al Partit Popular de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar i Mariano Rajoy per acabar veient que despr¨¦s ¨Co fins i tot mentrestant¨C molts dels qui van ser els seus ministres, presidents de comunitats aut¨°nomes, alcaldes i jerarques del partit eren igualment condemnats per delictes de corrupci¨®. Una llarga process¨® que encara no s'ha acabat. Tot plegat seria, per¨°, una apreciaci¨® err¨°nia.

La confessi¨® d'ara fa cinc anys i la caiguda d'ara representen l'enfonsament de l'exemplaritat i la credibilitat exigida als titulars de les institucions que constitueixen la clau de volta del sistema pol¨ªtic. Sense aquestes, l'edifici corre risc de caure. I aix¨° afecta tothom. A Catalunya aix¨° va arribar abans i tamb¨¦ hem vist abans com, en combinaci¨® amb altres crisis, abocava a una inaudita degradaci¨® de les institucions catalanes. La vergonya que la generaci¨® que va lluitar per la llibertat, l'amnistia i l'autonomia ha sentit en veure el pen¨²ltim Govern de la Generalitat llan?ar per la finestra la credibilitat, el prestigi i la legalitat de la instituci¨® d'autogovern darrere d'una pseudorevoluci¨® en la viabilitat de la qual no creien ni els seus promotors no ¨¦s gaire diferent de la que descriu Gabilondo. Hem vist, tan estupefactes com avergonyits, com els desorientats successors de Pujol es llan?aven a una imp¨²dica exhibici¨® d'utilitarisme per romandre en el poder, encara que fos a costa de triturar el m¨¦s preci¨®s i delicat b¨¦ pol¨ªtic de Catalunya, la unitat civil resumida en un dels esl¨°gans dels anys de la Transici¨®: ¡°Catalunya, un sol poble¡±. Com hem pogut arribar fins aqu¨ª? Vergonya.

La decepci¨® ¨¦s particularment dolorosa per a aquesta generaci¨® perqu¨¨ en les llargues d¨¨cades de la dictadura molts dels seus integrants van creure que la lluita per les llibertats era tamb¨¦ un comprom¨ªs per l'honradesa, la reinstauraci¨® d'una moral p¨²blica al servei del b¨¦ com¨². Per a ells, aquestes crisis representen una reculada pol¨ªtica i moral. ?s fins i tot una ofensa. A Aqu¨ª no hemos venido a estudiar, Enric Juliana s'ha servit de la biografia d'un comunista catalanoandal¨²s, Manuel Moreno Mauricio, que va estar 17 anys pres a la pres¨® de Burgos, per exemplificar aquest component ¨¨tic del combat pol¨ªtic. L'homenatge que a trav¨¦s de Moreno Mauricio ret Juliana en aquesta obra a la generaci¨® que va aconseguir el pacte per les llibertats ¨¦s l'anvers del que vivim ara. Amb les llibertats es volia guanyar tamb¨¦ neteja i honradesa col¡¤lectives despr¨¦s de d¨¨cades d'ominosa arbitrarietat i opressi¨®. Just el que ara est¨¤ en crisi. Aquesta ¨¦s la p¨¨rdua a lamentar, i la que es lamenta doblement perqu¨¨ ha estat protagonitzada pels qui van exercir les m¨¤ximes responsabilitats pol¨ªtiques durant d¨¨cades i des de l'inici de l'etapa democr¨¤tica.

?s dif¨ªcil imaginar una sortida a aquesta situaci¨®, que t¨¦ aires de final d'¨¨poca, sense una recapitulaci¨® a fons. Com vam aprendre precisament en la d¨¨cada de 1970, quan s'entra en una fase de reformulaci¨® general se sap com s'hi ha entrat, per¨° en aquest moment ¨¦s impossible saber com se'n sortir¨¤. Tot ¨¦s obert.