Cornell¨¤: Caves i Vins Pujol i La Patata

A la bodega Caves i Vins Pujol, de Cornell¨¤ (Baix Llobregat), gaireb¨¦ cada dia s'hi senten can?ons de Bob Dylan. Qui les interpreta a la guitarra ¨¦s l'amo, Joan Pujol, i els qui en gaudeixen s¨®n els seus clients. Alguns ho s¨®n des de fa tants anys que van con¨¨ixer el Joan quan encara era al ventre de la seva mare. Ell, en¨°leg de 58 anys, ¨¦s la tercera generaci¨® que regenta l'establiment, despr¨¦s del seu pare i el seu avi, que tamb¨¦ es deien Joan Pujol, sense sorpreses. El 1928 l'avi va construir aquests cellers al costat de la Rambla de Cornell¨¤. Despr¨¦s de 92 anys se segueix peregrinant fins aqu¨ª per comprar vi ¡ªde qualsevol tipus i de qualsevol lloc¡ª i cava elaborat pels Pujol. L'espum¨®s Gran Cornell¨¤ ¨¦s la joia de la fam¨ªlia.

Les fotos que decoren les parets s¨®n un bon testimoni per certificar que el lloc pr¨¤cticament no ha canviat i que el m¨®n s¨ª que ho ha fet, i molt. En una d'aquestes imatges hi apareix el mateix r¨¨tol que avui hi ha a la fa?ana ¡ªChampa?a J. Pujol¡ª i una cua de persones que esperen el seu torn, vestides amb roba d'inconfusible estil postguerra. Duen ampolles buides, sacs o uns gegantins mocadors de tela amb els quals s'embolicaven les ampolles que compraven, aplicant la bin tsutsumi, una t¨¨cnica d'origen japon¨¨s que en catal¨¤ vindria a ser embolicar ampolles amb un mocador de fer farcells. Encara faltaven uns 20 anys perqu¨¨ les bosses de pl¨¤stic enva?ssin els nostres dies.

El recinte ¨¦s impactant. En primer pla, el mostrador, les prestatgeries plenes d'ampolles i les botes. Sobren metres per aparcar la furgoneta del Joan i entreveure altres racons. En un d'ells, el Joan i la Merche, la seva dona, van habilitar el 2003 un espai de degustaci¨® que fa alhora de bar i ha estat escenari de grans vetllades. Aqu¨ª ¨¦s on el Joan, sense necessitat que l'animin gaire, ataca temes com Knockin¡¯ on heaven¡¯s door, el seu gran ¨¨xit. Tamb¨¦ hi ha una m¨¤quina tocadiscos que, davant del nostre prec, el Joan ressuscita per posar-hi Dylan. El Quico, un client que ja hi venia de petit amb els pares, fa broma que si el Joan i ell es presentessin per ser alcaldes de Cornell¨¤ ¡ª88.000 habitants¡ª, guanyarien les eleccions. Per¨° el Joan no vol ni sentir a parlar de pol¨ªtica: pensa que el millor que li pot passar a un negoci com el seu ¨¦s que ning¨² detecti la ideologia de qui el porta.

Tot Cornell¨¤ ha passat per Caves i Vins Pujol, per¨° tamb¨¦ per La Patata, l'altre bar que visitem. No obstant aix¨°, hi ha dos Cornell¨¤s ¡ªdues Catalunyes¡ª molt ben representades pels empla?aments d'aquests locals. El de la bodega Pujol pertany a la zona antiga, nodrida, especialment, per gent amb arrels a la Catalunya profunda; el de La Patata es troba al Cornell¨¤ aixecat per immigrants andalusos, extremenys, gallecs i castellans que van arribar a partir dels anys cinquanta. Alg¨² insinua que, en un refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia, al Cornell¨¤ vell guanyaria el s¨ª i a l'altre el no. Jordi ?vole, amic de Joan Pujol, ¨¦s un il¡¤lustre ciutad¨¤ de la segona: ¨¦s fill d'andalusa i extremeny i a La Patata va celebrar la seva primera comuni¨®.

La Patata va n¨¦ixer el 1955 com a Bar Esteve, el cognom del seu creador. El 1967 va agafar el local la fam¨ªlia de Justo Garc¨ªa i Mar¨ªa Las Heras, un matrimoni de Ventosa de la Sierra, el poble de S¨°ria on s'havien guanyat la vida amb les ovelles. El Bonifacio, Boni, un dels fills, havia estat pastor des dels nou anys mentre feia classes nocturnes. Cornell¨¤ i el bar van ser un alleujament: ¡°Si ja m'agradava xerrar amb les ovelles, com no m'havia d'agradar xerrar amb la gent¡±, ens deixa anar assegut a la terrassa, acompanyat de Marisa L¨®pez, la seva dona, gallega, i dels seus fills, el Carlos i la Sandra, que s¨®n els que ara cuiden de La Patata. El Boni ¡ª¡°el primer sori¨¤ que va n¨¦ixer amb ces¨¤ria¡±¡ª t¨¦ 69 anys i est¨¤ jubilat, per¨° pateix aquesta s¨ªndrome tan freq¨¹ent dels qui s'han passat la vida en un bar: no sap viure sense ser-hi.

A finals dels setanta, la Marisa es va enamorar del Boni i va canviar la seva feina en una companyia d'assegurances per La Patata. Ella es recorda a la cuina amb el Carlos i la Sandra al bressol. Els seus nens es despertaven quan parava el xivarri del bar. Per¨° l'estrella de la conversa ¨¦s la mare del Boni, la Mar¨ªa, que, per cert, havia servit a la bodega Pujol. Acaba de morir als 100 anys, v¨ªctima de la pand¨¨mia, i aquest estiu tornaran amb les seves cendres al poble. Ella va ser la inventora de la misteriosa recepta de la salsa que fa que les patates de La Patata siguin ¨²niques: les cues que s'hi formen els caps de setmana fan m¨¦s d'una volta a l'illa.

El secret de la salsa no ha sortit mai de la fam¨ªlia. Ni tan sols els cambrers n'estan al corrent. Uns hostalers xinesos els van oferir una fortuna i va arribar a c¨®rrer la not¨ªcia (falsa) que la maionesa Kraft n'havia adquirit la patent. Ells han suportat la pressi¨® amb naturalitat, sense vacil¡¤lar en la seva negativa. No obstant aix¨°, aquesta tarda passa una cosa molt c¨°mica. El Boni se sent euf¨°ric i parla sense parar. En evocar la invenci¨® de la seva mare, de cop sembla que es disposi a revelar l'enigma. Encara sort que el seu fill Carlos est¨¤ a l'aguait i el fa callar a temps: ¡°Papa, papa!¡±. El Boni, en un atac de felicitat, ha estat a punt d'arru?nar el gran secret del benestar de la seva fam¨ªlia.

La Patata ¨¦s un lloc encantador, amb atmosfera de barri i de poble. Dins d'aquest bar, els modals exquisits queden fora de lloc. Si les serradures estiguessin tolerades, conec pocs terres m¨¦s adequats per llan?ar-ne.