Reentrada a l¡¯atmosfera

La reentrada a l¡¯atmosfera ¨¦s un moviment pel qual una nau espacial retorna de l¡¯espai exterior per reintegrar-se a la nostra atmosfera. Si els cient¨ªfics no han calculat amb total exactitud l¡¯angle d¡¯aproximaci¨® per fer una reentrada correcta (ni massa vertical ni massa horitzontal), l¡¯artefacte es desintegra, o rebota i retorna a una traject¨°ria infinita cap a les profunditats de l¡¯espai, i aix¨° s¨®n males not¨ªcies.

L'exemple pot servir per aportar una mirada ¡°final d¡¯agost¡± a la covid, la pand¨¨mia en curs. L¡¯agost podria haver servit per reflexionar sobre les nostres viv¨¨ncies dels darrers sis mesos, i fer un balan? dels que han (hem) dit o fet uns i altres. En el meu cas, el 8 de mar?, diumenge, vaig assistir a una convivial cal?otada amb 74 comensals, ja es parlava una mica del fam¨®s virus que semblava que venia de la Xina, i en general la gent es refugiava en ¡°una grip m¨¦s, ja se sap...¡±. Nom¨¦s un dels convidats, metge, se¡¯ns va apropar i va dir que all¨° que venia ja era aqu¨ª, i probablement seria una cosa de grans proporcions. Gens de cas, per¨° el 13 de mar? ens vam confinar. Despr¨¦s vam entrar en una fase que cada vegada va ser m¨¦s desagradable, per¨° vista des d¡¯ara va ser grotesca, en qu¨¨ una bona part de la classe pol¨ªtica i no pocs opinadors es van dedicar a denigrar el Govern, recordeu un dirigent del PP fent mofa del ¡°ministre fil¨°sof¡± o un lloctinent de Torra insistint una vegada i una altra que ¡°el Gobierno de Espa?a¡± (to deliberadament petulant amb pretensi¨® de joc¨®s) no ens deixava anar un pas per davant ¡°en el seu afany recentralitzador¡±.

Quan les xifres van comen?ar a millorar lentament, hi va haver dues reaccions simult¨¤nies: d¡¯una banda, d'alleujament; de l¡¯altra, atorgant-se el m¨¨rit (cada govern auton¨°mic al seu aire). I llavors, dins d¡¯una aprehensi¨® creixent per la dimensi¨® de la covid, es va comen?ar a parlar que ¡°a l¡¯octubre hi hauria un altre brot¡±, i fins i tot es van organitzar torns de vacances d'estius dels sanitaris amb aquesta perspectiva. El segon brot ja ¨¦s aqu¨ª perqu¨¨ la covid no se n¡¯ha anat. Han fallat les autoritats? En realitat els que han hagut de prendre decisions no ho han tingut f¨¤cil, i uns i altres han anat fent el que han pogut. Uns millor que d'altres, i no podem deixar de subratllar la portentosa calma i seriositat en la seva gesti¨® de persones com el Dr. Sim¨®n i el ministre Illa (i, per descomptat, d'alguns m¨¦s en altres institucions), aix¨ª com la visible millora en la gesti¨® m¨¨dica del problema.

Un cap¨ªtol a banda mereixen for?a opinadors ¨Ci aquest ha estat un fenomen global¨C que han dedicat des del primer dia molta energia i no poca tinta a advertir que totes les mesures legals que prenien les autoritats en realitat eren una amena?a per a les nostres llibertats, sobretot la individual. S¡¯ha ressuscitat Foucault de manera m¨¤gica, o el fil¨°sof itali¨¤ Agamben dient, quan les fileres de ta¨¹ts ja omplien el nord d¡¯It¨¤lia, que tot plegat era m¨¦s o menys una ¡°trampa medi¨¤tica¡± per alienar-nos a tots, com aquell fil¨°sof franc¨¨s que el 1991 va escriure que la Guerra del Golf (contra l¡¯Iraq) ¡°no s¡¯havia produ?t, havia estat un videojoc¡±.

A mi, la veritat, em sembla que amenacen molt m¨¦s les nostres llibertats, comen?ant pel dret a la vida i a la salut, els milers i milers de persones (joves i no tan joves) que de botell¨®n en botell¨®n, de festa en festa, mantenen activa la covid i propicien una nova corba ascendent. Mentrestant, hem vist coses dignes d¡¯esment, com alguna manifestaci¨® de l¡¯extrema dreta al barri de Salamanca de Madrid cantant el Bella ciao. El Sr. Torra i el Sr. Puigdemont parlant de confrontacions intel¡¤ligents amb l¡¯Estat i de portar el tema de la independ¨¨ncia de Catalunya a... Europa (de moment a Prada de Conflent).

I llavors, el desconcert leg¨ªtim per sectors d¡¯activitat social. Qu¨¨ passar¨¤ en pocs dies amb la tornada a l¡¯escola i les universitats?, qu¨¨ passar¨¤ amb molts bars, restaurants i petites empreses?, qu¨¨ passar¨¤ amb totes les modalitats que tenim (fins i tot els jubilats) de ¡°reingr¨¦s a l¡¯atmosfera¡± de tardor? El desconcert ¨¦s el nou paradigma, a una escala sense precedents. Si el que ha passat i el que passar¨¤ no mereix una mica m¨¦s de lleialtat institucional, pleguem.

Malgrat tot, queda alguna espurna d¡¯ironia enlluernadora com aquella pintada en una paret del Carmel: ¡°Per a Juan Mars¨¦, un funeral com el de Durruti!¡±.

Pere Vilanova ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica a la Universitat de Barcelona